La Generalitat s'ofereix a redactar el projecte definitiu del soterrament de vies a Alfafar, Benetússer i Sedaví

La Generalitat ha anunciat aquest divendres que està disposada a redactar el projecte definitiu de soterrament de les vies d'Alfafar, Sedaví i Benetússer (l'Horta Sud). El nou text complementaria l'estudi de solucions que ja es va remetre al Ministeri de Transport, del qual el govern valencià assegura que encara espera una resposta. "Reclamem alt i clar el soterrament. No volem pegats ni solucions alternatives", ha sostingut la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas. 

Precisament aquest matí, la Plataforma d'Afectats pel Soterrament d'Alfafar, Sedaví i Benetússer s'ha reunit amb Pradas per a parlar d'aquest futur document, que el Consell s'ha compromés a signar amb ells i amb els alcaldes de les tres localitats afectades. Per aconseguir-ho, Pradas ha reclamat al ministre de Transports, Óscar Puente i a la delegada del govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, un pacte entre les dues administracions per a una solució definitiva. "Eixe projecte hauria de ser redactat per la mateixa Adif, que és qui ha d'executar l'obra; si el problema és econòmic per part del Ministeri o per desconeixement de la situació, nosaltres, que coneixem i tenim ja eixe projecte inicial, estem disposats a culminar-lo com un projecte definitiu", ha dit la consellera.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha asseverat que el soterrament de les vies és "inajornable" i "no admet ja més demores". Ha recordat que "hi ha molta gent que ha perdut la vida" en aquest tram i ha demanat que el cas es resolga "com més prompte millor".

Polèmica per les declaracions de Pilar Bernabé

Aquesta situació ha estat marcada per les acusacions creuades entre Bernabé i l'alcalde d'Alfafar, Juan Ramón Adsuara (del PP). El primer edil acusa la delegada del govern d'estar en contra d'aquest soterrament, ja que Bernabé va recordar que fa quatre mesos l'Ajuntament d'Alfafar va signar un conveni amb el govern central per a, primer, eliminar el pas a nivell del municipi, un projecte separat del fet del soterrament. "Hem d'abordar el primer lloc i de manera urgent l'eliminació del pas a nivell, cal diferenciar-ho d'un altre projecte que posa damunt de la taula Alfafar i pot incloure Sedaví, Benetússer i altres municipis", va dir.

Bernabé ha titllat les paraules d'Adsuara de "trilerisme polític", alhora que la consellera, Salomé Pradas, ha demanat "sensibilitat" amb el cas i "no entrar en qualificatius per respecte a les víctimes i els afectats".

Els afectats, amb una sensació "agredolça"

Per part seua, la plataforma d'afectats ha avançat que portarà aquest cas davant del Comité de Peticions de la Unió Europea, perquè visiten els municipis i "comproven que aquesta situació necessita urgentment solucionar-se". La seua secretària, Nerea Morales, ha remarcat que des de la plataforma tenen una "sensació agredolça" per comptar amb el suport de la conselleria, però "les declaracions de Pilar Bernabé ens fan mal", ha dit.

Pradas ha reclamat a la delegada del govern, Pilar Bernabé, que visite la zona perquè "fins que no la visites, no t'adones de la greu problemàtica, del greu problema de contaminació acústica que pateixen els veïns, no hi ha dret que ocórrega en ple segle XXI".

Morales s'ha sumat a aquesta sol·licitud i ha demanat a la delegada del Govern que es reunisca amb els afectats per a escoltar testimonis, anar a peu de via i conéixer la segona part del problema, que no té a veure directament amb les morts, els atropellaments o els suïcidis. "Nosaltres tenim casos que són aberrants, de persones que estan patint aquesta problemàtica vint, trenta i quaranta anys", ha destacat.

Un pas a nivell amb 240 trens i 1.500 vehicles al dia

Per aquest pas a nivell transcorren 240 trens al dia, entre ells alguns de mercaderies perilloses, que posen en risc la integritat de més de 4.000 persones, i 1.500 vehicles creuen aquest punt cada dia, per la qual cosa la Diputació de València va demanar el febrer passat una solució urgent al denominat "pas de la mort".