La Generalitat recorre al Suprem contra la desestimació de la suspensió cautelar del Tajo-Segura

La Generalitat ha presentat aquest dijous un recurs de reposició davant el Tribunal Suprem en el qual recorre contra la desestimació de la suspensió cautelar dels cabals ecològics del Tajo del 2026 i el 2027, perquè entén que això genera inseguretat i incertesa a Alacant, a més d'efectes perjudicials en termes econòmics i socials.

En el recurs presentat per l'Advocacia de la Generalitat els lletrats exposen la "inseguretat" que aquesta situació crea en la zona "no sols a partir del 2026, sinó amb la mateixa publicació de la norma per les previsions futures que la norma determina que esdevindran".

Assegura el text que la "incertesa" que pot introduir en el futur la continuïtat o no del subministrament de l'aigua necessària per al cultiu "poden condicionar negativament les decisions empresarials de continuar embarcant-se en noves inversions econòmiques i pot suposar la paralització de la zona agrònoma més dinàmica de la Comunitat Valenciana".

També se subratlla que l'elevació "desproporcionada" dels cabals —fins a aconseguir els 8,65 metres cúbics per segon el 2027 en el cas del tram d'Aranjuez (Madrid)— condiciona els transvasaments i violenta "el marc pacífic d'activitats en la zona per la inseguretat que la seua aplicació suposa".

Per tot això, resumeix l'Advocacia de la Generalitat, la reducció d'enviaments del Tajo-Segura a conseqüència dels increments en els cabals ecològics mínims "resulta significativament perjudicial en termes econòmics i socials sobre les zones receptores de les aigües transvasades".

"Queden provats els danys irreparables que emparen la suspensió sol·licitada i que comencen a tindre efectes des que es publica la norma", afirma el recurs, que recull l'"autèntica indefensió" que es desestime la petició amb la justificació que el 2026 o el 2027 ja s'haurà dictat sentència.

Aquest argument "vulnera el dret a la tutela judicial efectiva en produir per a la Comunitat Valenciana una indefensió evident en la defensa dels interessos de la nostra comunitat autònoma", insisteixen des de la Generalitat.

En l'escrit es denuncia que "si en la resolució s'afirma amb rotunditat que únicament hi haurà un mal futur els anys 2026 i 2027, el simple dubte que puga existir sobre el mal continuat des d'aquest moment fins a aquells anys hauria de fer prevaldre el possible perjudici actual i, per tant, estimar una suspensió que ara no perjudica en res".

Aquest recurs de reposició es produeix després que el 17 de maig la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem va desestimar la suspensió cautelar de l'escalonament dels cabals ecològics del Tajo del 2026 i el 2027 establits en el Reial decret 35/2023, perquè va considerar que aquest rebuig no "priva" de la finalitat que la Generalitat planteja en el seu recurs pel cabal ecològic, que s'aplicaria, com a molt prompte, el 2026.

La resolució del Suprem va rebutjar que, si no s'acordara la suspensió, es privaria de finalitat legítima el recurs, ja que la impugnació fa referència a uns cabals ecològics que no s'aplicarien fins al 2026 i el 2027, "temps més que raonable perquè la Sala puga dictar sentència, sense perjudici que la mesura cautelar pot sol·licitar-se en qualsevol moment com preveu la llei".

La resolució de la Sala explica que "no recorre el primer escaló —dels cabals ecològics—, aplicable de manera immediata a l'entrada en vigor del Reial Decret 35/2023 fins al 31 de desembre del 2025", sinó el segon i tercer, amb data a partir del 2026.

La sala exposa així mateix que no s'aprecia que assistisquen la Generalitat raones que justifiquen la suspensió des de la perspectiva de l'aparença de bon dret.

"Tal com s'ha dit reiteradament per la jurisprudència, aquest criteri, —el de la suspensió cautelar— no recollit en la Llei de la jurisdicció encara que tampoc exclòs, ha d'aplicar-se amb extrema prudència perquè representa un pronunciament sobre el fons del litigi en els moments inicials del procés", va subratllar el Suprem en la resolució del 17 de maig.