Les entitats en defensa de les llengües de tot Espanya protesten al Congrés per la “discriminació” de la llei audiovisual
Denuncien que no garanteix “la igualtat lingüística” i que és “poc respectuosa” amb “la realitat plurilingüe de l’Estat”
Les plataformes en favor de les llengües pròpies de tot Espanya s’han concentrat aquest dijous a les portes del Congrés per a oposar-se a la llei audiovisual. Aquestes entitats, entre les quals estan Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua, asseguren que la norma que es tramita al parlament “no donarà més que xicotets passos que no garantiran la igualtat lingüística”.
Des de l'entitat Acció Cultural del País Valencià, el seu portaveu, Rubén Pitarch, ha assenyalat que les entitats a favor de les llengües pròpies diferents del castellà s'oposen "al projecte de llei audiovisual que ha impulsat el govern de l'estat espanyol".
"Denunciem la línia immobilista, centralista i poc respectuosa amb la realitat plurilingüe de l'Estat, que ja s'arrossegava de governs espanyols anteriors", ha afirmat Pitarch, qui ha lamentat que continue la "discriminació lingüística" de les llengües d'Espanya que no són el castellà. Afig que el projecte de llei "discrimina, subordina i minoritza" la resta de llengües.
A més de les plataformes valencianes esmentades, han participat en la concentració davant del Congrés entitats en defensa del gallec, el basc i l’asturià. Els representants d’aquestes entitats han fet referència al procés d'elaboració de la llei durant la protesta.
"Els agents socials en favor de les llengües hem mantingut una actitud proactiva, fent aportacions concretes als avantprojectes, traslladant als partits les nostres propostes, activant a la ciutadania per a demostrar l'existència d'una demanda social. No obstant això, s'han menyspreat les nostres peticions, per la qual cosa es pot dir que la demanda ciutadana no ha sigut, en absolut, tinguda en compte en aquesta llei", argumentaven els representants de les plataformes que treballen per a defensar les llengües oficials amb menys parlants.
A més, han indicat que "si bé la pressió política i social exercida per les entitats ha sigut determinant per a incloure mínims per a totes les llengües, tant pel que fa a les quotes de catàleg de les plataformes i retransmissions de TVE, com en el finançament anticipat, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials".
En aquest sentit, han afirmat que la legislació general audiovisual "només ha establit percentatges obligatoris de continguts mínims i finançament per al castellà, sense cap indicació ni reconeixement per a altres llengües existents en l'estat espanyol fora de la retòrica buida de contingut".
