19J: una dreta reagrupada i una esquerra dividida es disputen el govern a Andalusia

Les enquestes assenyalen el PP com a guanyador, tot i que podria necessitar els vots de Vox per a governar

El reagrupament del vot del centredreta entorn del Partit Popular i el front ampli de les esquerres a l’esquerra del PSOE poden marcar els curs de la política espanyola de l'any que ve

Les eleccions autonòmiques andaluses d’aquest diumenge tenen una lectura en clau estatal clara, la de prèvia d’uns comicis generals que encara no s’han convocat i previstos per a 2023. El reagrupament del vot del centredreta entorn del Partit Popular i el front ampli de les esquerres a l’esquerra del PSOE, amb Yolanda Díaz al capdavant, poden marcar els curs de la política espanyola l'any que ve.

El vot de dretes, concentrat entorn del PP 

Les enquestes assenyalen el PP com a guanyador. Així, el popular Juanma Moreno s'acostaria a la majoria absoluta i faria el sorpasso a un partit socialista que podria registrar els pitjors resultats en aquesta autonomia després del canvi de Susana Díaz per l’actual presidenciable, Juan Espadas.

Ciutadans, tercera força al parlament andalús i part del govern de coalició que va acabar amb quatre dècades d’executius socialistes a Andalusia, ara lluita per no desaparéixer. El seu candidat a la presidència de la Junta, Juan Marín, ha rebutjat el marc estatal que altres formacions estan fent servir durant la campanya i es reivindica com a vot útil per a evitar que Vox arribe a la vicepresidència. Algunes enquestes, però, indiquen que la formació liberal passaria a ser extraparlamentària. Segons el CIS, la meitat dels seus votants agafaran aquest diumenge la papereta dels populars.

La gran incògnita és si el PP acceptarà el suport de l’extrema dreta per a continuar al govern a Andalusia, com ja ha fet a Castella i Lleó, o si Núñez Feijóo canvia la política de pactes. Macarena Olona, l’alacantina presidenciable de Vox, ja ha dit que no facilitarà la investidura de Juanma Moreno si no entra en l’executiu i ha arribat a oferir-li al candidat a la reeleció la vicepresidència en el cas hipotètic d’obtindre més sufragis. Cap enquesta contempla aquest escenari.

L’esquerra, dividida i amb por a la desmobilització

Les empreses demoscòpiques estan d’acord pel que fa al resultat del PSOE. La candidatura d’Espadas quedaria com a segona força i no podria sumar cap a l’esquerra o cap a la dreta. 

L’impacte que aquest resultat podria tindre en la  "marca Sánchez" fa que no es descarte que el president del govern espanyol estiga ja preparant algun moviment a la taula del Consell de Ministres per a recuperar forces de cara al tram final de la legislatura.

Per Andalusia, primer assaig de la suma de forces progressistes i actors socials que vol encetar la vicepresidenta segona i ministra de Treball Yolanda Díaz del govern espanyol, fa una crida a la mobilització de l’esquerra. Les últimes dades del CIS pronostiquen que aquesta candidatura coral d’Esquerra Unida, Podem, Més País Andalusia, Aliança Verda, Equo i Iniciativa del Poble Andalús només retindria el 45,6% dels vots que va obtindre Endavant Andalusia el 2018 amb Teresa Rodríguez com a presidenciable. 

Dos anys després de la ruptura amb Podem, Rodríguez torna a ser candidata d’una coalició amb el mateix nom i diferents membres. Endavant Andalusia agrupa ara Anticapitalistes Andalusia  i formacions andalusistes com Primavera Andalusa, Defensar Andalusia i Esquerra Andalusista. Durant la campanya, la coalició ha remarcat que no té cap tutela de Madrid i les enquestes auguren que tenen la representació al parlament andalús assegurada. De cara a les pròximes eleccions estatals, aquest espai podria entrar per primera vegada al Congrés. 

L'escrutini d'aquesta nit demostrarà si la divisió a l'esquerra del PSOE es tradueix en un menor nombre d'escons respecte a 2018, conseqüència de la llei electoral, o si es generen sinergies i les diferències programàtiques aconsegueixen mobilitzar més part del seu electoral potencial.

També et pot interessar