Eleccions andaluses en clau valenciana: canvi de cicle polític o aposta per l'estabilitat?

La contundent victòria de Juanma Moreno carrega la munició del PP valencià, mentre que el Botànic insisteix que els resultats no són extrapolables i reivindiquen la gestió de govern

El president de la Generalitat, Ximo Puig, aquest dissabte
El president de la Generalitat, Ximo Puig, en una imatge d'arxiu

La política valenciana desperta aquest dilluns esguitada pels resultats de les eleccions autonòmiques a Andalusia. La rotunda i inèdita majoria absoluta aconseguida pel PP de Juanma Moreno Bonilla, que desperta el fantasma del bipartidisme en l'espectre ideològic, i la igualment històrica desfeta del PSOE en un terreny que ha sigut tradicionalment un bastió roig, ha disparat les alarmes entre l'esquerra. En paral·lel, insufla l'eufòria del PP valencià, que veu més factible l'opció de recuperar el govern de la Generalitat i ja carrega la munició quan falta tot just un any per als comicis municipals i autonòmics del 2023.

De lectures dels resultats andalusos en clau valenciana, n'hi ha tantes com partits en l'espectre polític. Els tres socis del Botànic —el PSPV, Compromís i Unides Podem— mantenen que no es poden extrapolar perquè cada territori té les seues particularitats, i coincideixen a grans trets en la interpretació: l'electorat ha premiat la gestió del govern autonòmic ja existent, igual que ho farien a la Comunitat Valenciana si s'hi convocaren eleccions. L'oposició, capitanejada pel PP, hi veu per contra un canvi de tendència liderat per Carlos Mazón que desallotjarà l'executiu actual del poder.

Un relat guanyador que rebaixen les files socialistes, per a les quals la victòria no és del PP ni de Juanma Moreno, sinó de la moderació i la gestió. Ha sigut un dels missatges més repetits en el si del PSPV, per boca també del president de la Generalitat Ximo Puig, que ha insistit que la tendència és refermar els partits dels governs autonòmics que ja estaven anteriorment constituïts. És el mateix que ja va passar a Castella i Lleó, o abans a la Comunitat de Madrid.

El dirigent socialista no veu en els resultats un canvi de cicle polític i es reivindica en el mateix paper que el popular andalús, com un garant de l'estabilitat, amb bones xifres d'ocupació i prospeccions econòmiques esperançadores que deixen projectes com la futura gigafactoria de bateries que instal·larà Volkswagen a Sagunt. "Estem davant la dificultat d'una guerra, de processos inflacionaris, i és cert que hi ha incerteses. I quan hi ha incertesa, optar per l'estabilitat és el que han decidit les societats", ha manifestat el cap del Consell.

En la mateixa línia, des de Compromís destaquen la solidesa del govern Botànic i remarquen que l'època del PP ja ha passat. "Ací ja coneixem, per una llarga trajectòria, els governs de majories absolutes del PP, que suposen corrupció, corrupció i corrupció, i un empitjorament de la qualitat de vida de les persones", ha manifestat la síndica de la coalició valencianista a les Corts Papi Robles.

"Govern valencià del Botànic o barbàrie", aquest era el lacònic resum de la coordinadora autonòmica de Podem, Pilar Lima, poc després que es conegueren els resultats de la contesa electoral. Igual es pronunciava el número tres de l'executiu valencià en representació de la formació morada i conseller d'Habitatge, Héctor Illueca, que feia valdre la gestió del tripartit en la protecció de la ciutadania i la defensa dels drets socials.

Però com que cadascú porta l'aigua al seu molí, l'èxit sense precedents de Moreno Bonilla és l'espill en què hui es veu reflectit el Partit Popular. Després dels bons resultats aconseguits a Madrid i Andalusia, el principal partit de l'oposició espanyola posa la Comunitat Valenciana en el punt de mira, impulsat per l'efecte d'Alberto Núñez Feijóo. El president del PP de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, assegura que la gent "està percebent una fi de cicle del socialisme" davant "els impostos alts, la falta d'aigua, les llistes d'espera i el caos sanitaris". I afirma que està preparat per a governar la Comunitat Valenciana de la mateixa manera que el polític andalús, per a posar fi a "les polítiques nacionalistes que només busquen el confrontament amb la llengua, amb les ideologies, la sanitat, l'aigua o la transparència".

El PP de la Comunitat Valenciana veu partit sense haver-se de recolzar en la crossa de Vox per a formar govern. La formació d'ultradreta no ha vist complit el principal objectiu amb què encarava la jornada electoral: ser decisiu en la constitució de l'executiu andalús. Es queda com la tercera força amb uns resultats modestos que, tot i haver crescut respecte dels comicis del 2018, donen els primers signes que podria haver tocat sostre. A la Comunitat Valenciana Vox calla a l'espera de les instruccions del líder estatal, Santiago Abascal.

En Ciutadans, per acabar, s'estén la decepció i el desànim. A la desfeta de Madrid i després de Castella i Lleó, s'afegeix ara un nou castic a Andalusia, on han passat de tindre una vicepresidència en el govern autonòmic a perdre 21 escons i desaparéixer del Parlament. La síndica a les Corts, Ruth Merino, ha reconegut obertament que els resultats obtinguts per la formació són "molt roïns" i assenyala que treballarà de valent l'any que resta de legislatura perquè l'escenari no es repetisca a l'hemicicle valencià. "No ho done tot per perdut, estic convençuda de la utilitat del partit", ha remarcat Merino, que ha alertat que "només Ciutadans" defensa les llibertats econòmiques i personals i que no és bo que torne "el bipartidisme polític de tota la vida".

També et pot interessar