El conclave de Galícia posa damunt de la taula 35 propostes sobre finançament autonòmic
Diferents autonomies s'han mobilitzat durant els últims mesos per a tindre una postura davant de l'esperada presentació d'un nou model de finançament abans que acabe l'any
Els huit presidents autonòmics que s'han citat aquest dimarts a Santiago de Compostel·la continuen treballant després de més de dues hores i mitja de reunió en un document, encara viu, que consta de 35 propostes en matèria de finançament autonòmic, despoblació i la política sobre el llop, entre altres matèries.
La reunió de Galícia és una de les trobades que han protagonitzat els presidents autonòmics davant de la reclamada revisió del model de finançament autonòmic i la previsió que el govern espanyol presente aquest nou model abans de finals d'any. Revisió que ha portat també durant els últims mesos el president valencià, Ximo Puig, a reunir-se amb la seua homòloga balear, Francina Armengol, el passat mes de juliol, i amb el president català, Pere Aragonès al setembre, o amb l'andalús, Juanma Moreno, a finals del mateix mes.
Entre les propostes que s'han posat damunt de la taula a Galícia i que són objecte de debat, en concret, els presidents reivindiquen que el nou sistema només puga ser "fruit del consens multilateral" en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en el qual es tinga en compte les necessitats i posicions de totes les administracions afectades. D'aquesta manera, queda per veure si s'hi inclou el matís de deixar "al marge" d'aquest sistema els "legítims espais bilaterals" entre el govern central i cada comunitat.
Així mateix, l'esborrany subratlla que l'assignació de recursos entre les comunitats tinga com a objectiu que totes puguen prestar serveis similars, amb independència de la capacitat de cadascuna per a generar ingressos tributaris. Per a això, advoquen per reforçar el principi de suficiència, que garantisca a les comunitats recursos suficients per a prestar els serveis de la seua competència tant en el present com en el futur, dins d'uns estàndards de qualitat acceptables.
A més, en el text en discussió apareixen extrems com la necessitat de tindre en compte un nou grup d'edat per a analitzar la població de més de 85 anys en cadascun dels territoris com a factor a tindre en compte a l'hora de dissenyar el model de finançament. Aquest nou grup d'edat serviria per a testar no sols quant costa el servei sanitari, sinó a més el sistema de dependència.
S'inclou en la discussió la necessitat d'apuntalar polítiques de conciliació i suport a la natalitat; així com introduir mecanismes perquè les comunitats autònomes assumisquen increments o disminucions de recaptació conseqüència de la seua capacitat de normativa.
Una altra de les premisses damunt de la taula dels presidents passa per potenciar el Fons de Compensació Interterritorial i obrir la porta a estudiar de manera paral·lela la reforma del finançament local de la mà de totes les comunitats autònomes.
Avançar en la transició a un nou model verd, que els fons de cohesió no competisquen amb els fons de recuperació i que del total de l'aportació de la Unió Europea la meitat siga gestionada per les autonomies tanquen el mig centenar de punts que estan discutint els huit presidents autonòmics.
"Reiterem la nostra adhesió incondicional als principis que regulen l'organització territorial de l'Estat en la Constitució: la unitat de la nació espanyola, l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre elles", arreplega el text, en el qual s'al·ludeix a l'"emergència demogràfica" i s'exemplifica que les huit comunitats suposen un 61,97% de la superfície espanyola i un 24,13% de la seua població.
