Conclave pel finançament a Galícia: 8 autonomies aposten per sufragar el cost real dels serveis i de la dispersió de la població
Els representants d'aquestes comunitats es reuneixen dimarts a Santiago de Compostel·la i ja tenen quasi perfilat el document en què consensuen una posició comuna
Les huit comunitats autònomes (Galícia, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, La Rioja, Cantàbria i Astúries) que aquest dimarts es donaran cita a Santiago de Compostel·la per a consensuar un document conjunt de cara a defensar una posició comuna davant del pròxim model de finançament autonòmic estan prop de blindar la seua posició, que passa principalment per l'exigència de sufragar el cost real dels serveis i de la dispersió de la població.
Segons han requerit fonts autonòmiques, el document que defensaran aquest dimarts està quasi perfilat i aborda extrems com el dèficit de finançament d'aquestes comunitats autònomes, remarcant que l'últim model data de 2009 i va quedar caducat en 2014.
La trobada es produeix a la fi de novembre, mes que en diverses ocasions ha plantejat el Ministeri d'Hisenda com a límit per a presentar la seua proposta de reforma del model de finançament autonòmic i així poder començar a negociar amb les comunitats autònomes i els grups parlamentaris.
Aquests territoris volen poder garantir la seua suficiència financera per a poder prestar en condicions d'igualtat els grans serveis públics essencials, i treballen en un text que apuntale la idea que el model de finançament ha de centrar-se a atendre l'estat del benestar.
Per a aquestes huit comunitats autònomes, el cost real dels serveis com la sanitat o l'educació és major en territoris molt extensos, amb pocs habitants i amb població envellida, al qual afigen les dificultats orogràfiques que altres territoris amb més nuclis urbans no presenten.
Per tant, el cost efectiu i real del que costa el servei principal ha de ser el criteri que, per a aquestes autonomies, ha de prevaldre a l'hora de reformar el model de finançament, una cosa que ha de sobreposar-se al simple criteri de repartiment per població.
