Per què la Comunitat Valenciana és l'autonomia més infrafinançada de l'Estat?

Les últimes dades consolidades evidencien que la valenciana és l'autonomia que menys aportacions rep de l'Estat en proporció a la població, tot i trobar-se, també, per davall de la mitjana estatal en PIB per càpita

Finançament autonòmic per habitant
Finançament autonòmic per habitant / Marta Pascual

La Comunitat Valenciana és la que menys finançament rep entre totes les autonomies en proporció a la seua població. L'última de la llista. El furgó de cua de les 17. Repartides entre la ciutadania valenciana, les transferències de l'Estat suposen una inversió de 2.513 euros per cap, 293 euros menys que la mitjana regional (2.806 euros) i a 842 euros de distància de l'autonomia més finançada, Cantàbria, que ingressa 3.355 euros per habitant, segons les dades consolidades de l'última liquidació del Ministeri d'Hisenda, que pertany a l'exercici 2019.

Dit d'una altra manera, la Comunitat Valenciana es troba vora un 12% per sota de la mitjana en transferències per càpita de l'Estat i un 33% menys en relació amb les autonomies més dotades. L'acompanyen, entre les que reben menys fons, la Regió de Múrcia, Andalusia, Madrid i Catalunya. Però hi ha una diferència clau amb les dues últimes, autonomies riques, que encapçalen el PIB per càpita de l'Estat. Per contra, la Valenciana, amb una renda mitjana de 23.206 euros, se situa també per davall de la riquesa mitjana per habitant a Espanya, que és de 26.426 euros, 220 més. Ací hi ha una de les claus amb què s'argumenta la condició de pitjor finançada: és la que menys rep entre les autonomies modestes. 

Tanmateix, la Comunitat Valenciana té un estat del benestar per a mantindre a benefici dels seus cinc milions d'habitants. El Consell ha estimat en 1.300 milions a l'any la diferència entre els diners que rep de l'Estat i el que necessita realment per a pagar els serveis públics, i així ho ha traslladat en la partida reivindicativa que incorpora cada any en els pressupostos. Els diners que haurien d'estar però que no arriben mai.

La realitat comptable és que aquesta diferència genera un dèficit cada any que el Consell compensa per via de l'endeutament, és a dir, demanant préstecs. I aquest deute, alimentat any rere any, ja suma 51.747 milions d'euros, el 47,8 % del PIB valencià, quasi el doble que el pressupost de la Generalitat per a 2021, que és de 27.967 milions. El 26,5% dels comptes valencians es dedica hui a tornar aquests préstecs. El deute és, paradoxalment, la conselleria amb més recursos i es menja un de cada quatre euros dels valencians i les valencianes.

També et pot interessar