La Comunitat Valenciana es manté a la cua del finançament autonòmic i el model tampoc es reformarà el 2023

L'oposició i els partits de govern s'acusen mútuament de bloquejar les negociacions mentre que l'últim informe de l'Airef situa la Comunitat Valenciana com la que menys diners va ingressar del sistema per habitant, 178 euros per davall de la mitjana

La ministra Montero i Ximo Puig, en una reunió de treball (arxiu)
La ministra María Jesús Montero i Ximo Puig, en una reunió de treball (arxiu) / Efe

És un fet constatat en tots els cercles polítics: el 2023 tampoc serà l'any de la reforma del sistema de finançament autonòmic, que ja encadenarà nou anys caducat. Ara fa un any que el Ministeri d'Hisenda, capitanejat per María Jesús Montero, enviava la proposta per al nou model a les comunitats autònomes. Des d'aleshores, no hi ha hagut més moviments més enllà de l'exposició d'al·legacions que cada territori ha fet a l'esborrany. Entre d'altres la Comunitat Valenciana, que no estava d'acord amb el criteri principal de població ajustada tal com el planteja el govern espanyol i exigia una rectificació amb variables més objectives. 

Però a pesar de les bones paraules i intencions, el fet cert és que amb la situació econòmica actual i una inestabilitat institucional accentuada en els últims mesos, el debat sobre el finançament autonòmic ha quedat totalment aparcat i en el rerefons. Les relacions dels dos principals partits estan trencades a escala estatal i els territoris continuen molt dividits pel que fa als criteris que ha de tindre el nou model. Sense cap possibilitat d'acords, la reforma del sistema actual de finançament ni tan sols s'albira. 

El mateix president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reconegut aquest dilluns que és molt difícil que estiga llesta en el temps que queda de legislatura, abans de les eleccions generals previstes per a finals de 2023. "Si en aquest moment no és possible ni arribar a un acord per al compliment constitucional de renovar el Consell General del Poder Judicial, imagine's en el finançament, que està bloquejat des de 2014", ha ironitzat Puig, en referència al xoc institucional obert entre PSOE i PP a propòsit de la renovació dels òrgans de govern del poder judicial.

En declaracions als mitjans des de Morella, el mandatari autonòmic ha insistit que el fet que hi haja un horitzó electoral a la vista "no vol dir que en els pròxims mesos no es puga treballar" en el nou sistema autonòmic de repartiment de fons. Per això, ha apel·lat "a aquells que poden desbloquejar la situació". "Necessitem uns grans acords d'estat, per al finançament i la qüestió territorial, perquè hi haja major cohesió d'Espanya. Això passa per la igualtat de recursos i perquè totes les comunitats autònomes puguem participar conjuntament en un projecte comú", ha dit Puig, per a qui "no pot ser que mai siga el moment, el moment és sempre". 

Que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada de l'Estat és un fet que pràcticament ningú discuteix a hores d'ara. Està provat en diversos estudis econòmics. I aquest mateix dilluns, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha publicat un altre informe que constata com el valencià és el territori que menys fons va rebre del sistema de finançament autonòmic: 2.247,1 euros per habitant, 178 menys que la mitjana del conjunt de l'Estat. La xifra se situa vora un miler d'euros per davall del que ingressen altres comunitats de règim comú, com Cantàbria (3.278,9 euros) i La Rioja (3.238,6).

Acusacions mútues de bloqueig

Populars i els partits del Botànic en el govern valencià s'acusen mútuament del bloqueig. El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, ha reconegut, entrevistat en Les notícies del matí, que la reforma "té mala pinta" a curt termini. Considera que el problema actual sobre l'assumpte no és "una qüestió tècnica" perquè eixe debat "està superat". A parer seu, el que hi ha ara és "un problema d'empatia i de bloqueig institucional", ha lamentat en els micròfons d'À Punt.

El líder del PP valencià, Carlos Mazón, ha acusat els presidents valencià i espanyol, Ximo Puig i Pedro Sánchez, d'estar "en mans del separatisme català" i haver fet "falses promeses" sobre el finançament autonòmic perquè són "incapaços" de portar un nou model de repartiment dels fons. I ha carregat també contra el primer esborrany dissenyat pel Ministeri d'Hisenda en considerar que la proposta deixa el territori valencià "en un lloc pitjor que la dramàtica situació en què estem ara". 

Des de Ciutadans, el diputat en les Corts Carlos Gracia ha retret Puig per ser "còmplice" de Sánchez en mantindre "una actitud tèbia d'acatxar el cap davant el seu cap". A parer seu, la reforma del finançament autonòmic no prospera perquè els partits que han governat l'Estat i els territoris durant les últimes legislatures "no han tingut ni l'altura de mires ni la valentia" per a poder abordar la negociació i pactar un model "just de veritat" per als interessos valencians i de tot l'Estat. "Els han pogut els interessos a curt termini i partidistes", ha criticat.

La vicepresidenta primera del Consell, Aitana Mas (Compromís) considera que en la qüestió del finançament "ja s'han creuat totes les línies roges" i creu que és incongruent el fet que el líder nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, diga ara que quan ell governe presentarà un esborrany. "Ja en tenim un, al qual hem fet al·legacions sense rebre contestació", ha ironitzat. La també consellera d'Igualtat ha tornat a demanar des d'Alacant als partits majoritaris del Congrés, PSOE i PP, que "facen la feina de consensuar una única posició en els seus grups" perquè això facilitarà trobar després un punt d'acord per a desencallar la reforma. 

Per a Unides Podem, l'assumpte del finançament va molt lligat al model de les autonomies, que ara mateix veuen "esgotat". "Hem d'anar a un de federal i caldria ajustar el sistema de finançament a la població", ha opinat el diputat Carles Fons. Des de la formació morada critiquen el bloqueig institucional que s'ha visibilitzat en els últims mesos i el vinculen a l'existència d'un "estat en l'ombra" que, a parer seu, és el que "impedeix qualsevol desenvolupament de qualsevol projecte democràtic" en l'actualitat.

També et pot interessar