Un any després de la mort de George Floyd: més violència al carrer i una reforma policial encallada

La llei George Floyd pretén acabar amb la "immunitat legal" per als agents i la militarització dels departaments policials

Mural en memòria de George Floyd en el carrer on va ser assassinat
Mural en memòria de George Floyd al carrer on el van assassinar / Lucas Jackson (Reuters)

Fa un any, un tràgic episodi als carrers de Minneapolis, als Estats Units, va sacsejar el món. El 25 de maig de 2020, l'expolicia Derek Chauvin va assassinar l'afroamericà George Floyd després de pressionar-li el coll amb el seu genoll durant més de nou minuts. 

La mort de Floyd va desencadenar llavors la major onada de protestes i disturbis racials als EUA des de finals de la dècada dels seixanta del segle XX, després de l'assassinat de Martin Luther King amb una única súplica: la fi de la brutalitat policial contra les minories racials.

Un any després de l'assassinat, la reforma policial, tan demanada als carrers, segueix pendent als Estats Units. L’anomenada llei George Floyd, de justícia en la policia, redactada pels membres del Caucus Negre, format per demòcrates, continua estancada en els corredors del Congrés dels Estats Units.

Acabar amb la militarització policial i la immunitat dels agents

La llei, que té el suport del president nord-americà, Joe Biden, pretén acabar, entre altres coses, amb l'ús de tècniques d'escanyament, així com amb la "immunitat legal" per als agents i la militarització dels departaments policials.

La immunitat qualificada és una doctrina legal que protegeix els agents de policia de les demandes en determinades circumstàncies. Els republicans s’oposen a les disposicions del projecte de llei que redueixen aquesta immunitat, mentre que molts demòcrates liberals diuen que només donarien suport a un projecte de llei que l’abolira.

D’altra banda, pel que fa a la militarització policial, les xifres demostren que aquestes unitats als EUA es despleguen amb major freqüència en comunitats de menors ingressos, amb una gran proporció de residents afroamericans, fins i tot després de controlar les taxes de delinqüència locals.

La violència policial, un dels grans reptes de la legislatura de Biden

El president de la Casa Blanca va exposar, en el programa de govern, que crearia una comissió de vigilància nacional sobre l'actuació de les forces de seguretat i deixaria de proporcionar “armes de guerra” als agents, amb l’objectiu d’acabar amb la violència policial. També ha promés reorientar la justícia penal i impulsar un programa de subvencions que anime els estats i les ciutats a reduir l'empresonament. 

La violència policial és un dels grans reptes a què ha de fer front Biden, en un any en què les agressions al carrer no han deixat de créixer a pesar de la pandèmia. A l’assassinat de Floyd se suma enguany la mort a trets de la policia de l'afroamericà Daunte Wright, de 20 anys, a Brooklyn Center (Minneapolis); i d'Adam Toledo, de 13 anys, a Chicago.  

Mentrestant, la societat civil reclama reduir els fons i les competències a la Policia. Però lluny de les demandes del carrer i de l'objectiu del projecte de llei encallat al Congrés, diverses ciutats dels Estats Units, incloent Los Angeles, han decidit incrementar els pressupostos dels departaments de policia després d'abaixar-los durant les protestes de l'any passat.

La societat civil considera que la condemna contra Chauvin “no és suficient”

El que tenen clar els familiars de Floyd i els líders civils del moviment per a acabar amb la violència policial és que la condemna contra Derek Chauvin, l'expolicia que va matar l'afroamericà, "no és suficient".

Chauvin va ser declarat culpable a l'abril dels tres càrrecs a què s'enfrontava: assassinat involuntari en segon grau, penat amb un màxim de 40 anys de presó; assassinat en tercer grau, amb una condemna màxima de 25 anys; i homicidi involuntari en segon grau, que implica fins a 10 anys de privació de llibertat.

Com que no té antecedents penals, només podria ser condemnat a un màxim de 12 anys i mig de presó per cadascun dels primers dos càrrecs i a 4 anys de presó pel tercer. La lectura de la sentència contra Chauvin s'ha retardat fins al 25 de juny, una setmana més tard de la data marcada inicialment.

També et pot interessar