Troben una cria de dinosaure perfectament conservada i arropida al seu ou
La troballa és sorprenent perquè l’animal està en una postura que, fins ara, s’atribuïa només a les aus
El descobriment al sud de la Xina d’un embrió de dinosaure pràcticament intacte dins d’un ou ha resultat una gran sorpresa per al món de la paleontologia, ja que els embrions de dinosaure són molt fràgils i, els pocs que s’han trobat fins ara, estan quasi tots incomplets i tenen els ossos dislocats. Aquesta troballa és important perquè els embrions són bàsics per a entendre com es van desenvolupar els dinosaures.
Aquest fòssil es va descobrir a Ganzhou, a la província de Jiangxi, al sud de la Xina, després d’haver estat 15 anys emmagatzemat fins que el conservador del Museu d’Història de la Natura Pedra Yingliang, Kecheng Niu, el va descobrir el 2015. Quan Niu va vore que hi havia alguns ossos va decidir preparar el fòssil per a estudiar-lo, un procés que comporta eliminar tota la roca que rodeja els ossos, que ha ajudat a conservar-los, i netejar-los bé.
Una vegada acabat el procés i han pogut obtindre l’esquelet sencer, ha estat identificat com un oviraptorosaure, un tipus de dinosaure teròpode sense dents que va viure durant el període cretaci a Àsia i a l'Amèrica del Nord. A més, es calcula que l’animal va estar viu fa entre 72 i 66 milions d’anys.
L’equip internacional que l’ha estudiat l’ha anomenat Baby Yingliang i ha publicat totes les seues conclusions després d’examinar-lo en la revista especialitzada iSience.
L’embrió fa 27 centímetres de llarg i s’ha trobat en una postura que no coincideix amb el que s’ha observat en altres dinosaures fins ara: té l’esquena contra una de les parets de l’ou i està doblegat sobre si mateix amb les potes als costats del cap. Aquesta postura, explica l’equip, recorda a un embrió d'ocell modern que està a 17 dies de nàixer i comença a adoptar la postura perfecta per a trencar la closca de l’ou quan li arribe el moment.
Després de fer aquesta troballa, l’equip va comparar un embrió d’oviraptorosaure descobert prèviament i va descobrir que tenia una posició similar a la d’un pollet al qual li falten 18 dies per a nàixer.
Malgrat que sempre s’ha pensat que els ocells eren els únics que trencaven la closca abans de descloure, aquests descobriments porten l’equip a inferir que, potser, els oviraptorosaures —ancestres dels pardals— van desenvolupar l’habilitat de trencar la closca de l’ou desenes o centenars d’anys abans que els aparegueren els ocells al planeta.
D’aquesta manera, el descobriment de Baby Yingliang i altres embrions estretament relacionats han permés, per primera vegada, fer una hipòtesi sobre com podrien haver-se comportat els bebés oviraptorosaures abans de la desclosa.
I això és només el principi. L’equip que ha conduït aquesta recerca vol fer comparacions més completes de Baby Yingliang amb els embrions d'ocells i cocodrils moderns (els parents vius més pròxims dels dinosaures) que, acompanyades de noves evidències fòssils, enfortiran encara més la comprensió del desenvolupament primerenc dels dinosaures.
