Els titulars d'exteriors de Rússia i els EUA es reuneixen a Ginebra amb la crisi d'Ucraïna en màxima tensió

La denúncia dels EUA d'una possible invasió a Ucraïna per l'acumulació de tropes russes a la frontera alimenta un nou episodi de guerra freda al Bàltic

D'esquerra a dreta, el secretari d'estat dels EUA  Antony Blinken i el ministre d'exteriors rus Sergey Lavrov
D'esquerra a dreta, el secretari d'estat dels EUA Antony Blinken i el ministre d'exteriors rus Serguei Lavrov / Reuters

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu homòleg nord-americà, el secretari d'Estat Antony Blinken, es reuneixen aquest divendres a Ginebra (Suïssa) en un nou intent per a frenar l'escalada de la crisi a Ucraïna, davant el temor creixent d'Occident que Rússia envaïsca el país. És la segona trobada entre els mandataris les últimes setmanes, després d'un primer contacte el passat 10 de gener.

El Kremlin ha desmentit la invasió, però la important presència de tropes russes a la frontera ucraïnesa, vora 100.000 efectius, i les noves maniobres militars anunciades per Moscou per a les pròximes setmanes han intensificat el nerviosisme dels Estats Units i de l'OTAN.

Les tensions, que duren setmanes, no s'han reduït amb els contactes diplomàtics desplegats aquest mes, en el qual Rússia ha debatut sobre la crisi amb els països de l'OTAN a Brussel·les i a Viena, en el marc de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

Els moviments de tropes i l'aproximació d'Ucraïna a l'OTAN, punts de conflicte

Rússia vol garanties de Washington perquè Ucraïna no s'incorpore a l'OTAN i veu insuficient la valoració, aquest dimecres, del president dels Estats Units, Joe Biden, descartant que el país bàltic s'incorpore a curt termini a l'Aliança Atlàntica.

Moscou ha advertit que no veu suficients les recents declaracions de Biden que Ucraïna no serà membre de l'OTAN a curt termini i afirma que la vertadera font de tensió no són els seus moviments de tropes, sinó els subministraments d'armament a Kíev i les maniobres militars de l'Aliança Atlàntica a la regió.

Per la seua banda, Washington sosté que una nació no pot imposar a una altra amb qui associar-se ni crear esferes d'influència per a "subjugar els seus veïns al seu desig", i anticipa que no oferirà cap resposta per escrit a les demandes russes.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va amenaçar aquest dimecres amb "resposta severa" contra Rússia davant la possibilitat d'una invasió imminent, que donava per segura. Biden matisava després que aquesta reacció s'aplicaria en cas de qualsevol mena d'incursió, fins i tot una ocupació de poca escala.

Espanya incorpora la fragata Blas de Lezo al desplegament de l'OTAN

La retòrica de guerra freda s'ha vist acompanyada de replegaments militars que evoquen les tensions de la dècada dels huitanta entre les dues potències i els seus aliats. Les preocupacions occidentals no han fet sinó augmentar després que Moscou haja anunciat exercicis militars amb Bielorússia en les primeres setmanes de febrer. En paral·lel, Biden ha anunciat l'enviament de 600 milions de dòlars en equipament sofisticat de defensa a Ucraïna, contradient les exigències russes.

L'OTAN planifica ja l'enviament de tropes a la regió bàltica. Espanya ha fet un pas avant en l'estratègia, anunciant que traslladarà al mar Negre la fragata Blas de Lezo i que valora enviar caces bombarders a Bulgària, segons ha anunciat la ministra de Defensa, Margarita Robles. El desplegament es faria en paral·lel al que els caces espanyols faran a partir la primavera i durant quatre mesos a Lituània. És la novena vegada que es fa aquest desplegament per a protegir l'espai aeri de les repúbliques bàltiques de les incursions russes.

També et pot interessar