La recuperació post-Covid i el clima marquen la cimera del G-20 a Roma
La capital italiana està blindada tot el cap de setmana amb un fort dispositiu de seguretat per a rebre els principals líders mundials
Les principals potències del món es donen cita aquest cap de setmana a Roma, on se celebra la setzena cimera del G-20, el principal fòrum intergovernamental de coordinació política, econòmica i financera internacional. L'edició d'enguany tornarà a estar marcada per la lluita contra la pandèmia, el repartiment de les vacunes i les mesures necessàries per a la recuperació econòmica post-Covid en l'àmbit global, però hi haurà un segon assumpte estrela damunt la taula: la crisi climàtica.
La trobada de líders mundials a la capital italiana, que té lloc els dies 30 i 31 d'octubre, servirà de fet d'avantsala a la 26ª Comferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), que comença l'endemà, 1 de novembre, a Glasgow (Escòcia). Per això, la búsqueda d'un compromís conjunt per a reduir les emissions contaminants es perfila com un tema central en el fòrum del G-20.
L'expectació aquest 2021 per a la cimera és màxima, més encara tenint en compte que en la convocatòria del 2020 va haver de dur-se a terme de manera virtual. Enguany torna la presencialitat i serà la primera vegada que molts dirigents es veuran les cares novament després de dos anys. El G-20 el formen Alemanya, l'Aràbia Saudita, l'Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Corea del Sud, els Estats Units, França, l'Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, el Regne Unit, Rússia, Sud-àfrica, Turquia, la Xina i la Unió Europea. Espanya, per la seua banda, hi és convidat permanent. En total, els membres representen quasi el 90% del PIB global, dos terços de la població mundial, el 80% del comerç internacional i més del 80% de les inversions en investigació i desenvolupament.
Aquesta reunió del G-20 tancarà la presidència italiana del grup i estarà també marcada per les importants absències dels presidents rus, Vladímir Putin, i el xinés, Xi Jinping. També servirà, en certa manera, d'un últim adeu i homenatge internacional a la cancellera alemanya, Angela Merkel, després de 16 anys encapçalant el govern al país germànic.
Els Estats Units es llancen a recuperar aliances
El president dels Estats Units, Joe Biden, serà un altre dels protagonistes. Es trobarà amb l'homòleg francés, Emmanuel Macron, des de l'anomenada "crisi dels submarins" en un intent per segellar la pau. El conflicte va esclatar al setembre per la venda de submarins nuclears estatunidencs a Austràlia, operació que va trencar un contracte multimilionari per a França. Macron va arribar a cridar a consultes l'ambaixador francés a Washington per aquests fets. La imatge dels dos dirigents junts després de la disputa serà una de les més buscades.
Amb la cimera del G-20 i la COP26 com a teló de fons, Biden viatja a Europa en la segona gira pel Vell Continent del seu mandat amb una agenda atapeïda. L'objectiu, intentar llimar les asprors amb els països després d'una etapa de tensions. Al conflicte de la no-compra de submarins francesos se suma també la retirada caòtica de les tropes nord-americanes de l'Afganistan. El mandatari, que ja està en terres italianes, es reuneix aquest divendres amb el papa Francesc al Vaticà, així com amb representants del govern italià. Després serà el torn del president Emmanuel Macron. Dissabte i diumenge participarà en la cimera del G-20 i dilluns i dimarts en la COP26 sobre clima a Glasgow.
Roma, blindada
La capital italiana està blindada des d'aquest divendres amb un fort dispositiu de seguretat. Milers de policies, gossos rastrejadors i artificiers patrullen els carrers de l'Eur, el barri perifèric que va manar construir l'exdictador Benito Mussolini i que alberga la cimera del G-20. Tota la zona quedarà tallada al trànsit i la Prefectura de Roma ha disposat el tancament de tots els col·legis de la capital des de hui mateix i fins al diumenge.
Em una ciutat en què fa poques setmanes manifestants antivacunes i neofeixistes assaltaren la seu del principal sindicat italià i van intentar arribar a la seu del govern, la seguretat és objecte de màxima atenció. S'han distribuït també drons per a la vigilància de l'espai aeri i 500 militars més dels inicialment previstos.
