L'ultranacionalista Bennett, nou primer ministre d'Israel

El líder de Yamina comandarà el primer cicle del govern de concentració israelià que ha destronat Netanyahu després de 12 anys en el poder

El nou ministre Neftali Bennett encaixa mans amb el mandatari sortint, Benjamin Netanyahu, al parlament israelià
El nou ministre Neftali Bennett encaixa amb el mandatari eixint, Benjamin Netanyahu, al parlament israelià / Ronen Zvulun (Israel)

Naftali Bennett ja és el primer ministre d'Israel. El nou mandatari, líder de l'ultranacionalista Yamina, estrena la presidència rotatòria del nou executiu de concentració nacional del país, que ha enviat a l'oposició l'exmandatari Benjamin Netanyahu, després de 12 anys.

L'animadversió a Netanyahu ha adobat el terreny a un pacte sense precedents, que ha posat d'acord huit partits de banda a banda de l'espectre polític, des de l'extrema dreta fins a l'esquerra, incloent-hi un partit àrab.

Bennett ocuparà el càrrec dos anys, en la primera meitat de la legislatura, i serà reemplaçat el 2023 pel centrista Yair Lapid. Només ha rebut sis vots dels sets diputats del seu partit Yamina, ja que un dels representants de la formació, que està a la dreta del Likud de Netanyahu, s'ha negat a formar govern amb l'esquerra i el partit àrab islamista moderat Raam.

La votació que ha ratificat el nou executiu es va celebrar aquest diumenge en una sessió bronca al parlament israelià. La crida a la unitat i la reconciliació nacional de Bennett era interrompuda sovint per les increpacions i els insults de formacions ultraortodoxes, el Partit Sionista Religiós i el mateix Likud. Netanyahu ha avaçant que continuarà com a líder de l'oposició, per a "enderrocar" al "govern del canvi".

"És el moment de passar el lideratge de la nació i l'Estat a la pròxima generació", va indicar Bennett, que també va aprofitar l'ocasió per a insistir en la posició de força d'Israel en el conflicte amb els territoris ocupats. "Espere que l'alto el foc" –vigent amb el moviment islamista Hamàs en la Franja de Gaza– "es mantinga", però si aquest últim "tria usar la violència" contra Israel, "xocarà amb un mur d'acer", va advertir.

El nou primer ministre ja ha rebut el vistiplau dels Estats Units en forma de comunicat de felicitació i la telefonada del president nord-americà, Joe Biden. El comunicat de la Casa Blanca subratlla la voluntat de continuar enfortint "l'estreta i duradora relació" entre els dos països i destaca el "suport ferri a la seguretat d'Israel" i l'interés de treballar en l'estabilitat de la regió.

Un ultranacionalista excol·laborador de Netanyahu contrari a un estat palestí

Nascut a la ciutat d'Haifa el 1972 en una família jueva emigrada dels EUA, el nou primer ministre va estrenar-se en política de la mà del Likud. Va ser soci de Netanyahu, i ocupà carteres com Defensa o Educació, i ja des de la formació ultranacionalista Yamina, va formar part de moltes de les coalicions de govern que sostingueren el Likud en el poder, de 2013 a 2020.

Bennett és un religiós de línia moderada, militar en la reserva i un exempresari multimilionari. Va ser director general de Yesha, l'òrgan que agrupa els colons jueus de Cisjordània, i va fundar el col·lectiu ultranacionalista Israel Shelí (El meu Israel) amb Ayelet Shaked, una altra emblemàtica líder dretana que ha sigut fins hui el seu número dos.

Des de la seua formació, Yamina, ha defensat les velles idees de la dreta més extrema, com el rebuig més rotund a la creació d'un Estat palestí, l'expansió de colònies o l'annexió de dos terços de Cisjordània ocupada, un projecte que el mateix Netanyahu va voler posar en marxa l'any passat, però que va quedar aparcat.

Tanmateix, des d'aquest perfil ideològic més dretà que Netanyahu, ha anat virant cap a posicions més pragmàtiques per a acabar amb el bloqueig polític d'Israel i arribar al càrrec de primer ministre.

El seu partit, Yamina, va obtindre set escons en els comicis de març, i malgrat ser una xifra baixa en una cambra de 120 amb altres forces amb representació similar o més gran, es va erigir en actor clau ja que era una de les formacions amb capacitat per a inclinar la balança tant cap al Likud com cap al denominat "bloc del canvi", pel qual finalment es va decantar.

També et pot interessar

stats