L’ONU alerta d’un “èxode massiu” si el nivell de la mar continua pujant

La pujada del nivell de la mar suposa una amenaça existencial per a nombroses comunitats i pot desencadenar un "èxode massiu" amb "proporcions bíbliques", ha alertat aquest dimarts el secretari general de l'ONU, António Guterres. El responsable de l'ONU remarca que, en qualsevol escenari, països com Bangladesh, la Xina, l'Índia i Països Baixos estan en risc, mentre que megaciutats en tots els continents s'enfronten a seriosos impactes incloent el Caire, Lagos, Maputo, Bangkok, Dacca, Jakarta, Bombai, Xangai, Copenhaguen, Londres, Los Angeles, Nova York, Buenos Aires i Santiago.

El cap de Nacions Unides ha fet aquesta advertència en un discurs davant el Consell de Seguretat, que aquest dimarts s'ha reunit per a discutir les conseqüències de l'augment del nivell de la mar en l'àmbit de la pau i la seguretat.

Segons Guterres, la pujada de les aigües —accelerada per la crisi climàtica i que el segle passat va ser major que en cap altre en els últims 3.000 anys— és tant un problema en si com un "multiplicador" d'altres amenaces, i ja està creant "noves fonts d'inestabilitat i conflicte". Assegura que la pujada de la mar amenaça vides i posa en perill l'accés a l'aigua, els aliments i l'atenció mèdica perquè, si l’aigua salada entra en la terra, pot fer desaparéixer per sempre comunitats i països sencers que estan en zones costaneres de baixa altitud. Per exemple, faria inhabitables alguns dels grans deltes del món, com el del riu Mekong a Vietnam o el del Ganges a l'Índia i Bangladesh.

Això delmaria ocupacions i economies senceres en indústries clau com l'agricultura, la pesca i el turisme i, d'altra banda, provocaria èxodes massius de poblacions senceres “de proporcions bíbliques” que augmentarien la competència per l'aigua dolça, la terra i altres recursos. "El perill és especialment greu per als quasi 900 milions de persones —una de cada deu en la terra— que viuen en aquestes zones tan baixes, ha afirmat Guterres. 

Per tot això, el diplomàtic portugués ha demanat a la comunitat internacionals accions decidides en tres grans àmbits: la lluita contra el calfament global, la protecció de comunitats vulnerables i la modificació de la legislació internacional per a protegir els desplaçats.

Sense acord sobre la rapidesa del procés

El desglaç de les capes de gel és, potencialment, el factor que més contribueix al canvi del nivell de la mar, i històricament el més difícil de predir perquè la física que regeix el seu comportament és molt complexa. De fet, les últimes projeccions de models climàtics presentades en el 6é informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) no es posen d'acord sobre la rapidesa amb què les principals capes de gel respondran al calfament global.

Però un nou estudi publicat aquest dimarts en la revista Nature Communications adverteix que la pèrdua irreversible del gel de l'Antàrtida i Groenlàndia —amb la corresponent pujada del nivell de la mar— poden ser "imminents" si no s'estabilitza el calfament global per davall dels 1,8 °C en relació amb els nivells preindustrials. Concretament, l'equip ha descobert que l'efecte de desbordament de la capa de gel i el nivell de la mar només poden evitar-se si el món aconsegueix eliminar les emissions de carboni abans de 2060.

"Si no aconseguim aquest objectiu, les capes de gel es desintegraran i fondran a un ritme accelerat, segons els nostres càlculs", adverteix l’estudi. Uns càlculs que xifren la pujada en almenys 100 centímetres en els pròxims 130 anys, als que s’haurien de sumar altres contribucions, com l'expansió tèrmica de l'aigua oceànica", apunta Axel Timmermann, director del Centre de Física del Clima IBS.