La guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran s'estén al Líban i Xipre
Washington i Tel-Aviv continuen els bombardejos i Hezbol·là entra en la contesa, que deixa ja més de 600 víctimes mortals
La guerra al Pròxim Orient iniciada després de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran ha continuat en augment este dilluns i ja ha esguitat el Líban i Xipre, territori europeu. En la tercera jornada, la milícia xiïta Hezbol·là ha entrat en la contesa i ha atacat l'estat jueu des del Líban, aliat del règim aiatol·là, per a venjar la mort d'Ali Khamenei, líder suprem de l'Iran des del 1989. Com a represàlia, l'exèrcit israelià ha atacat Beirut i el sud del país, mentre que Xipre ha confirmat haver patit una pluja de drons de què responsabilitza el grup libanés.
L'espiral bèl·lica no cessa entre les parts, amb cada vegada més actors involucrats en el conflicte, mentre que el president estatunidenc, Donald Trump, ha avisat l'Iran que el pitjor encara està per vindre perquè preparen una "gran onada" d'atacs i que la guerra durarà "el que siga necessari".
A més, l'anunci del primer ministre libanés, Nawaf Salam, que prohibirà "tota" activitat militar de Hezbol·là i forçarà el seu desarmament, afig una nova incertesa a la situació regional, sobretot, després que el grup condemnara esta decisió i alertara que totes les parts han de treballar per a evitar un esclat de tensió interna enmig de l'escalada israeliana.
Xipre assenyala Hezbol·là
El govern xipriota ha confirmat este dilluns que diversos drons de producció iraniana han impactat sobre la base militar britànica a Akrotiri, situada al sud-oest de l'illa, que han causat danys materials menors. Atribuïxen el llançament a la milícia xiïta i expliquen que no pogueren ser detectats ni interceptats a temps perquè eren menuts i volaven a baixa altura. Al llarg de hui, Xipre ha neutralitzat dos drons més que es dirigien a esta mateixa base militar britànica. Per estos incidents, el govern encapçalat per Nikos Christodoulides ha criticat la falta d'una "garantia clara" per part del Regne Unit sobre si les bases a l'illa són utilitzades en els atacs llançats pels Estats Units i Israel sobre l'Iran.
Diferències dins de la UE
Brussel·les ha demanat frenar l'escalada abans que el conflicte s'estenga encara més. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha insistit en la via diplomàtica, que passa per la fi del programa nuclear i balístic iranià, a més d'una transició ordenada del règim. Una postura compartida pel govern espanyol, el soci comunitari que més clarament condemna els bombardejos d'Israel i els Estats Units. Mentre que diversos països com Alemanya o el Regne Unit han descartat unir-se a la guerra després d'este atac en sòl europeu, Grècia ha enviat fragates i caces en suport de Xipre.
Mentrestant, el president francés Emmanuel Macron ha anunciat que ampliarà l'arsenal nuclear per primera vegada en trenta anys, en un discurs solemne des de la base naval dels submarins nuclears d'Île Longue, a la Bretanya. En un context internacional d'increment de la proliferació, París aposta per reforçar la capacitat de dissuasió nuclear i implicar els socis que vulguen sumar-s'hi, encara que sense compartir la decisió sobre l'ús. El mandatari gal ha considerat "indispensable" un augment de l'arsenal nuclear per a conservar la capacitat de dissuasió enfront d'un adversari que es plantejara un atac contra els seus "interessos vitals", i ha argumentat que la seguretat i la llibertat d'Europa només es mantindran si són capaços de generar por als adversaris.
Macron i el canceller alemany, Friedrich Merz, han anunciat este dilluns que han format un grup dedicat a la coordinació entre ambdós països que inclou "consultes sobre la combinació apropiada de capacitats convencionals, de defensa antimíssils i nuclears franceses". Segons han informat ambdós líders en una declaració conjunta, "França i Alemanya han creat un grup directiu nuclear d'alt nivell" que servirà de marc "per al diàleg doctrinal" i "la coordinació de la cooperació estratègica, incloses les consultes sobre la combinació apropiada de capacitats convencionals, de defensa antimíssils i nuclears franceses".
El Líban, nou camp de batalla
Després dels atacs d'esta matinada de Hezbol·là al nord d'Israel, l'exèrcit israelià ha fet una nova tanda d'incursions a gran escala contra infraestructures de la milícia xiïta al sud del Líban, on ha assegurat haver atacat més de setanta instal·lacions d'emmagatzematge d'armes, bases de llançament i llançadores de míssils.
Entre les víctimes mortals, segons Israel, hi ha el cap del quarter general d'intel·ligència de Hezbol·là, Hussein Makled, i la Gihad Islàmica ha informat de la mort del comandant de les brigades Al Quds Adham Adnan Al Ozman en un atac al sud de Beirut.
Continuen els atacs
Mentrestant, Estats Units i Israel han continuat bombardejant este dilluns objectius a Teheran. L'aviació del règim liderat per Benjamin Netanyahu ha atacat seus del Ministeri d'Intel·ligència iranià i la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària, segons un comunicat de l'exèrcit israelià. "La força aèria d'Israel, dirigida per la Direcció d'Intel·ligència de l'exèrcit, ha atacat desenes de seus del règim terrorista iranià al cor de Teheran", recull el comunicat de les forces armades.
L'Iran, alhora, ha continuat atacant els països de la regió i ha llançat ja dotze onades d'atacs sobre el golf Pèrsic, i ha assegurat que almenys seixanta localitzacions estratègiques i 500 centres militars dels Estats Units i del "règim sionista" —en referència a Israel— han sigut atacats per les seues forces, amb més de 700 drons "i centenars de míssils". Qatar diu haver abatut hui dos avions SU-24 procedents de l'Iran, set míssils balístics i cinc drons, mentre que els Emirats Àrabs Units (EAU) asseguren haver interceptat nou míssils balístics, sis míssils de creuer i 148 drons en l'última jornada.
Qatar, l'Aràbia Saudí, Bahrain, Kuwait, els Emirats Àrabs Units i Jordània han condemnat, este dilluns, els atacs amb míssils i drons que l'Iran ha disparat contra els seus territoris. En una declaració conjunta, amb el suport dels Estats Units, els qualifiquen d’"injustificats" i advertixen que representen una escalada perillosa que amenaça l'estabilitat regional.
Més de 600 víctimes mortals
Mentrestant, el recompte de morts en esta onada d'atacs continua creixent. A Teheran, la Mitja Lluna Roja iraniana ha elevat el nombre de víctimes mortals a l'Iran a 555 en dos dies i mig de guerra —180, majoritàriament xiquetes, en el bombardeig contra una escola femenina de primària a la localitat de Minab—.
A Beirut, almenys 52 persones han perdut la vida i 154 més han resultat ferides la matinada de dilluns en una onada de bombardejos israelians als afores de Beirut i el sud del Líban. A Israel no s'han reportat noves víctimes mortals, més enllà de les deu persones que van morir entre dissabte i diumenge. Als Emirats Àrabs Units hi ha hagut tres morts i 58 ferits; a Kuwait, un mort i 32 ferits; a Bahrain, un mort i quatre ferits; a Oman, un mort i cinc ferits; i a Qatar, setze ferits, segons un recompte publicat hui pel canal qatarià Al Jazeera.
Primer posicionament de la Xina
El canceller xinés, Wang Yi, ha traslladat per telèfon a l'homòleg iranià, Abbas Araghchi, que la Xina els farà costat en la defensa de la seua sobirania, seguretat i integritat territorial. És la primera mostra ferma de suport de Pequín al soci Teheran des que els Estats Units i Israel executaren els atacs el cap de setmana.
Segons un comunicat de la Cancelleria xinesa, la conversa telefònica s'ha produït a petició d'Araghchi, durant la qual Wang ha dit que l'ofensiva perpetrada "viola el dret internacional i traspassa les línies roges de l'Iran". El xinés ha afirmat que l'Iran no té "més opció" que defensar-se després de l'atac, i ha urgit els Estats Units i Israel a "cessar immediatament les operacions militars, evitar una escalada major i previndre que tot l'Orient Mitjà se sumisca en el conflicte". La Xina, va dir Wang, segons el comunicat de la Cancelleria, dona suport a l'Iran en la "protecció dels seus drets i interessos legítims".
