Hezbol·là se suma al conflicte de Pròxim Orient i Israel bombardeja els afores de Beirut
La Mitja Lluna Roja eleva a 555 els morts a l'Iran en els atacs d'Israel i els EUA i el Ministeri de Salut eleva a 180 la xifra de morts a l'escola bombardejada dissabte
Israel ha llançat, durant la matinada d'este dilluns, una intensa onada de bombardejos contra els barris meridionals de Beirut després que el grup xiïta libanés Hezbol·là haja entrat en escena en el conflicte de l'Iran i haja perpetrat un atac amb projectils i drons contra el nord de l'estat jueu.
Nombrosos atacs han impactat en diferents punts de l'extraradi de la capital del Líban, en els quals han mort almenys 31 persones i 149 han resultat ferides, segons un balanç “preliminar” del Ministeri de Sanitat. L'exèrcit israelià ho ha justificat com un "atac selectiu" contra alts comandaments de Hezbol·là "a l'àrea de Beirut", al mateix temps que va informar que un altre responsable "clau" del moviment polític i armat libanés va ser aconseguit a la regió sud del país.
Es tracta d'una resposta a un atac previ de Hezbol·là contra unes instal·lacions militars al sud de la ciutat de Haifa, al nord d’Israel. La seua primera acció des de l'entrada en vigor de l'alto el foc entre el Líban i Israel a finals del 2024. El grup ha argumentat en un comunicat que l'atac pretén venjar el màxim líder iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, assassinat durant l'actual campanya de bombardejos israelians i estatunidencs.
Des que començaren els atacs israelians i estatunidencs a l'Iran, en dos dies i mig de guerra han mort almenys 555 persones i s'han vist afectades 131 ciutats, segons ha informat la Mitja Lluna Roja. Teheran va viure ahir una dura jornada amb atacs contra la televisió estatal iraniana, la seu de la Mitja Lluna Roja mateixa o l'Hospital Gandhi, tal com han detallat les autoritats.
Almenys 180 morts a l'escola bombardejada dissabte
El Ministeri de Salut iranià ha elevat a almenys 180 el nombre de morts per l'atac a una escola de Minap durant l'ofensiva d'Israel i els Estats Units contra el país persa que va començar dissabte. El balanç provisional de víctimes després dels dos primers dies d'atacs entre els Estats Units, Israel i l'Iran ascendix a centenars de morts i ferits, segons diferents recomptes difosos per organismes humanitaris i autoritats iranianes, encara pendents de verificació independent.
El 28 de febrer, primer dia de bombardejos, les xifres difoses van situar en almenys 200 els morts i en 747 els ferits en tot el país, mentre que altres estimacions preliminars baixaven la xifra a 133 morts després de depurar possibles duplicacions. Entre els episodis més greus figura, precisament, l'atac a esta escola que les autoritats iranianes i els responsables polítics ja han denunciat.
La Xina demana "aturar immediatament les operacions militars"
La Xina ha instat a "aturar immediatament les operacions militars" després de l'escalada entre els Estats Units, Israel i l'Iran i ha expressat la seua "profunda preocupació" pel risc que el conflicte s'estenga a altres països de la regió. La portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers, Mao Ning, ha afirmat en la roda de premsa diària del departament que els atacs llançats pels EUA i Israel contra l'Iran "no van comptar amb l'autorització del Consell de Seguretat" de les Nacions Unides i "violen el dret internacional".
Així mateix, ha afirmat que l'estret d'Ormuz i les aigües circumdants constituïxen "canals internacionals importants per al comerç de béns i energia" i ha sostingut que preservar la seguretat i estabilitat respon "als interessos comuns de la comunitat internacional". Estes declaracions es produïxen després que la Guàrdia Revolucionària iraniana haja advertit que el trànsit marítim ja no és segur a la zona; un punt clau del tràfic petrolier i comercial a la regió.
El Regne Unit cedirà les bases
El primer ministre britànic, Keir Starmer, va anunciar diumenge en un missatge de vídeo que ha concedit als Estats Units l'ús de bases britàniques —sense especificar quines— per a propòsits defensius específics que inclouen atacs a bases iranianes. Així, ha desmentit aquells que han assegurat que el Regne Unit havia negat l'ús d'eixes bases a l'aviació estatunidenca; tot en un aparent intent de mantindre certa equidistància en el conflicte.
Només una hora després d'este anunci, la base d'Akrotiri que l'exèrcit britànic té a Limassol (Xipre) va ser atacada per un suposat dron, tal com va informar el Ministeri de Defensa del Regne Unit. No es té constància fins al moment de víctimes, segons recullen diversos mitjans britànics.
