La guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran s'escampa a gran part del Pròxim Orient
L’exèrcit de Netanyahu bombardeja els afores de Beirut, mentre Kuwait tomba "per error" tres avions de combat dels EUA i la refineria més gran de l’Aràbia Saudí rep l’impacte de drons iranians
La guerra contra l'Iran declarada dissabte pels Estats Units i Israel està en escalada, amb el Líban com a nou escenari. Durant la matinada d'este dilluns, Israel ha llançat una intensa onada de bombardejos contra els barris meridionals de Beirut després que el grup xiïta libanés Hezbol·là haja entrat en escena en el conflicte de l'Iran i haja perpetrat un atac amb projectils i drons contra el nord de l'estat jueu. Des que començaren els atacs israelians i estatunidencs a l'Iran, en dos dies i mig de guerra han mort almenys 555 persones i s'han vist afectades 131 ciutats, segons ha informat la Mitja Lluna Roja.
Nombrosos atacs han impactat en diferents punts de l'extraradi de la capital del Líban, en els quals han mort almenys 31 persones i 149 han resultat ferides, segons el primer balanç del Ministeri de Sanitat. L'exèrcit israelià ho ha justificat com un "atac selectiu" contra alts comandaments de Hezbol·là "a l'àrea de Beirut", al mateix temps que ha informat que un altre responsable "clau" del moviment polític i armat libanés va ser aconseguit a la regió sud del país.
Es tracta d'una resposta a un atac previ de Hezbol·là contra unes instal·lacions militars al sud de la ciutat de Haifa, al nord d’Israel. La seua primera acció des de l'entrada en vigor de l'alto el foc entre el Líban i Israel a finals del 2024. El grup ha argumentat en un comunicat que l'atac pretén venjar el màxim líder iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, assassinat durant l'actual campanya de bombardejos israelians i estatunidencs.
Ataquen la refineria més important de l'Aràbia Saudí
La refineria del gegant petrolier saudita Aramco, a la ciutat portuària de Ras Tanura ha rebut l'impacte de les restes de dos drons iranians interceptats per les defenses antiaèries saudites, fet que ha generat "un xicotet foc" a les instal·lacions i el tancament d'algunes "unitats" com a mesura de precaució. Així ho ha confirmat el portaveu del Ministeri de Defensa Turki al-Maliki en un comunicat publicat per l'agència oficial SPA, en el qual ha assenyalat que no hi ha personal civil ferit per l'incident. A més, ha afegit que "el subministrament de petroli i els seus derivats als mercats locals no s'hi han vist afectats".
Els EUA diuen que tres caces han sigut abatuts per "foc amic" kuwaitià
L'exèrcit dels EUA ha informat que els tres avions militars estatunidencs que s'han accidentat a Kuwait van caure "per error" per "foc amic" kuwaitià i els tripulants van poder eixir-ne a temps i estan "en condició estable". "Durant un combat actiu —amb atacs d'aeronaus iranianes, míssils balístics i drons—, els caces de la Força Aèria dels EUA han sigut abatuts per error per les defenses aèries kuwaitianes", ha explicat el Centcom en un comunicat sobre l'incident amb tres caces F-15E Strike Eagle que participaven en l'anomenada Operació Fúria Èpica contra l'Iran.
Almenys 180 morts a l'escola bombardejada dissabte
El Ministeri de Salut iranià ha elevat a almenys 180 el nombre de morts per l'atac a una escola de Minap durant l'ofensiva d'Israel i els Estats Units contra el país persa que va començar dissabte. El balanç provisional de víctimes després dels dos primers dies d'atacs entre els Estats Units, Israel i l'Iran ascendix a centenars de morts i ferits, segons diferents recomptes difosos per organismes humanitaris i autoritats iranianes, encara pendents de verificació independent.
El 28 de febrer, primer dia de bombardejos, les xifres difoses van situar en almenys 200 els morts i en 747 els ferits en tot el país, mentre que altres estimacions preliminars baixaven la xifra a 133 morts després de depurar possibles duplicacions. Entre els episodis més greus figura, precisament, l'atac a esta escola que les autoritats iranianes i els responsables polítics ja han denunciat.
La Xina demana "aturar immediatament les operacions militars"
La Xina ha instat a "aturar immediatament les operacions militars" després de l'escalada entre els Estats Units, Israel i l'Iran i ha expressat la seua "profunda preocupació" pel risc que el conflicte s'estenga a altres països de la regió. La portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers, Mao Ning, ha afirmat en la roda de premsa diària del departament que els atacs llançats pels EUA i Israel contra l'Iran "no van comptar amb l'autorització del Consell de Seguretat" de les Nacions Unides i "violen el dret internacional".
Així mateix, ha afirmat que l'estret d'Ormuz i les aigües circumdants constituïxen "canals internacionals importants per al comerç de béns i energia" i ha sostingut que preservar la seguretat i estabilitat respon "als interessos comuns de la comunitat internacional". Estes declaracions es produïxen després que la Guàrdia Revolucionària iraniana haja advertit que el trànsit marítim ja no és segur a la zona; un punt clau del tràfic petrolier i comercial a la regió.
