Convulsió en els mercats: la borsa espanyola cau un 2,6% i l'euro retrocedix davant del dòlar
Els mercats temen que un eventual tancament de l’estret d’Ormuz puga desencadenar una crisi energètica amb efectes en preus del petroli i el gas, inflació i inestabilitat global
El mercat energètic internacional ha arrancat la setmana amb fortes tensions després de l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que ha posat el focus en l'estret d'Ormuz, corredor estratègic per on transita prop d’una quinta part del petroli mundial. El terratrémol geopolític també ha esguitat les borses a escala global, que han viscut una jornada negra i marcada per les pèrdues.
La borsa espanyola ha perdut el 2,62% este dilluns, la caiguda més gran des d'abril del 2025, afectada pel descens dels mercats internacionals a causa de la incertesa generada pel conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà. Representada per l'índex Ibex-35, el mercat de valors espanyol ha tornat a nivells de dos setmanes arrere, després de perdre en esta jornada 481,9 punts i acabar en 17.878,9, a pesar que enguany encara guanya el 3,3%. Dels grans valors, Inditex ha cedit el 4,86% i el Banc Santander el 4,84%, la primera i la segona caiguda més grans de l'Ibex, mentre que el BBVA ha cedit el 3,87%.
A l'altre extrem del món, en l'índex principal de la borsa de Tòquio, el Nikkei, s'ha moderat la davallada i ha tancat la jornada amb un descens de l'1,35 %, però havia arribat a afonar-se més d'un 2% al començament de la sessió. L'indicador, que agrupa els 225 títols més representatius del mercat, ha restat 793,03 punts, fins a situar-se en 58.057,24 enters, llastrat per l'escalada bèl·lica desencadenada per l'operació Fúria Èpica.
Quant a Wall Street, ha obert en roig i el principal indicador, el Dow Jones d'Industrials, ha caigut un 1,04 % en la primera manifestació del mercat borsari des de l'atac llançat el cap de setmana pels Estats Units i Israel contra l'Iran. A l'obertura del parquet novaiorqués, el Dow Jones perdia 508 punts, fins a 48.469 enters; el selectiu S&P 500 ha baixat un 0,83%, fins a les 6.822 unitats, i el tecnològic Nasdaq ha restat un 0,84%, fins a 22.477.
Una altra de les derivades que deixa l'episodi és la depreciació de l'euro, que este dilluns cau per davall d'1,17 dòlars a causa de l'aversió al risc. Cap a les 16:00 hores, la divisa europea es canviava a 1,1697 dòlars, menys que els 1,1802 dòlars de la jornada anterior. El Banc Central Europeu (BCE) ha fixat hui el canvi de referència de l'euro en 1,1698 dòlars. Com ocorre en situacions d'inestabilitat, els inversors s'han refugiat en actius que es consideren segurs en moments de crisi com el dòlar i el franc suís, o en metalls preciosos com l'or. Els efectes econòmics de la guerra a l'Iran dependran de la duració del conflicte i de la pujada del preu del petroli.
Es dispara el preu del petroli
Abans de l’obertura de les borses europees, el cru ja repuntava més d’un 8% davant del temor que qualsevol interrupció en el pas d'Ormuz, que canalitza uns vint milions de barrils diaris i una part rellevant del gas natural liquat, puga encarir l’energia i desencadenar un efecte en cadena sobre el transport i el preu de les mercaderies, si la crisi es prolonga. En concret, el barril de Brent —referència a Europa— ha pujat un 8,5% cap a les 8:00 hores, fins a 79,05 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), referència als Estats Units, ha avançat un 8%, fins a 72,38 dòlars. Al tancament del dia, el preu sobrepassava els 77,5 dòlars (+6,68%).
Dos de les navilieres més grans del món, Mediterranean Shipping Company (MSC) i Maersk, han anunciat la suspensió de les seues operacions a l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries del comerç mundial. A més, asseguradores internacionals han suspés cobertures a la zona i les plataformes de seguiment marítim mostren desenes d’embarcacions aturades a banda i banda de l’estret sense travessar-lo.
L’estret d’Ormuz, situat entre l’Iran i Oman, i que connecta el golf Pèrsic amb el golf d’Oman i el mar Aràbic, concentra el pas d’uns vint milions de barrils diaris de cru i derivats, prop del 20% del consum mundial, així com una part molt rellevant del gas natural liquat. Les autoritats iranianes han advertit que el trànsit per la zona “ja no és segur”, mentre que el Departament de Transport dels Estats Units recomana evitar-hi la navegació.
Incertesa per a l’economia mundial
Els analistes advertixen que l’impacte dependrà de la duració de la crisi. Si la situació a l’estret es resol en poc de temps, la primera conseqüència serà un petroli més car. A pesar que existixen reserves estratègiques, es dona per segur un increment del preu del barril amb l’obertura dels mercats.
Els experts indiquen que, si s’arribara a un escenari de cent dòlars per barril, això es traduiria en un encariment directe del combustible: omplir el dipòsit podria costar fins a quinze euros més en gasolina o dièsel.
Un bloqueig prolongat del subministrament tindria un efecte en cadena sobre tota l’economia. El petroli és la base del sistema de transport global i, si augmenta el preu del combustible, puja el cost del transport i, en conseqüència, el de totes les mercaderies. Infraestructures clau com el port de València, principal via d’entrada i eixida de mercaderies, també podrien quedar afectades per retards, desviaments i sobrecostos logístics.
Com més s’allargue la situació, més grossos seran els efectes sobre l’economia internacional. En un escenari obert i imprevisible, la incertesa es convertix en el pitjor factor per als mercats i per a l’estabilitat econòmica mundial.
