El petroli es dispara més d’un 8% i les borses anticipen fortes caigudes després de l’atac a l’Iran
Els mercats temen que un eventual tancament de l’estret d’Ormuz puga desencadenar una crisi energètica amb efectes en preus del petroli i el gas, inflació i inestabilitat global
El mercat energètic internacional ha arrancat la setmana amb fortes tensions després de l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que ha posat el focus sobre l'estret d'Ormuz, corredor estratègic per on transita prop d’una quinta part del petroli mundial. Abans de l’obertura de les borses europees, el cru repuntava més d’un 8% davant del temor que qualsevol interrupció en este pas, que canalitza uns vint milions de barrils diaris i una part rellevant del gas natural liquat, puga encarir l’energia i desencadenar un efecte en cadena sobre el transport i el preu de les mercaderies si la crisi es prolonga.
En concret, el barril de Brent —referència a Europa— pujava un 8,5% cap a les 8.00 hores, fins als 79,05 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), referència als Estats Units, avançava un 8%, fins als 72,38 dòlars. En este context d’alta incertesa geopolítica, els futurs de les principals places europees apuntaven a fortes caigudes superiors a l’1% en l’obertura, i en alguns casos —com el Dax alemany— per damunt del 2%. També l’or, valor de refugi en temps de tensió, es revalorava prop d’un 3%.
Dos de les majors navilieres del món, Mediterranean Shipping Company (MSC) i Maersk, han anunciat la suspensió de les seues operacions a l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries del comerç mundial. A més, asseguradores internacionals han suspés cobertures a la zona i les plataformes de seguiment marítim mostren desenes d’embarcacions aturades a banda i banda de l’estret sense creuar-lo.
L’estret d’Ormuz, situat entre l’Iran i Oman i que connecta el golf Pèrsic amb el golf d’Oman i el mar Aràbic, concentra el pas d’uns vint milions de barrils diaris de cru i derivats, prop del 20% del consum mundial, així com una part molt rellevant del gas natural liquat. Les autoritats iranianes han advertit que el trànsit per la zona “ja no és segur”, mentre que el Departament de Transport dels Estats Units recomana evitar-hi la navegació.
Incertesa per a l’economia mundial
Els analistes advertixen que l’impacte dependrà de la duració de la crisi. Si la situació a l’estret es resol en poc de temps, la primera conseqüència serà un petroli més car. Tot i que existixen reserves estratègiques, es dona per segur un increment del preu del barril amb l’obertura dels mercats.
Els experts indiquen que, si s’arribara a un escenari de cent dòlars per barril, això es traduiria en un encariment directe del combustible: omplir el dipòsit podria costar fins a quinze euros més en gasolina o dièsel.
Un bloqueig prolongat del subministrament tindria un efecte en cadena sobre tota l’economia. El petroli és la base del sistema de transport global i, si augmenta el preu del combustible, puja el cost del transport i, en conseqüència, el de totes les mercaderies. Infraestructures clau com el port de València, principal via d’entrada i eixida de mercaderies, també podrien vore’s afectades per retards, desviaments i sobrecostos logístics.
Com més s’allargue la situació, majors seran els efectes sobre l’economia internacional. En un escenari obert i imprevisible, la incertesa es convertix en el pitjor factor per als mercats i per a l’estabilitat econòmica mundial.
