Finalitza la COP27: acords i desacords de la cimera del clima

Després de dues setmanes de negociacions intenses, la cimera ha finalitzat amb resultats rellevants però insuficients per a afrontar l'emergència climàtica

Inundacions a causa del canvi climàtic
Inundacions a causa del canvi climàtic / Sudarshan Jha

La COP27, la cimera del clima celebrada a Xarm el-Xeikh (Egipte), ha finalitzat aquest diumenge amb una sensació agredolça després de dues setmanes d’intenses negociacions. 

La cita, marcada pel conflicte armat entre Rússia i Ucraïna i per conseqüència, la crisi energètica, no ha destacat per grans acords, a excepció de la creació del fons de compensació a països vulnerables pel canvi climàtic. 

Encara que les ONG Ecologistes en Acció i Greenpeace consideren que aquest acord és un avanç “històric” i una victòria per a la justícia climàtica, el secretari general de l'ONU, António Guterres, i el vicepresident executiu de la Comissió Europea (CE), Frans Timmermans, s’ha mostrat decebuts per no haver arribat a conclusions més definitives sobre altres temes com l'augment de la temperatura global i la reducció de l'ús de combustibles fòssils. 

Fons de compensació pel canvi climàtic

L’acord més destacat de la cimera ha sigut la creació d'un nou fons destinat a finançar els danys climàtics que ja pateixen els països més vulnerables a causa del calfament global. Un acord històric que s’estudiava des de feia anys i que celebren especialment països asiàtics i africans.  

D'aquesta manera, en la COP27 s’ha establit un consens respecte a la necessitat d'aportar recursos financers "nous, addicionals, predictibles i adequats" per a ajudar als països en desenvolupament que es troben en una posició vulnerable respecte als impactes "econòmics i no econòmics" del canvi climàtic. 

En aquest sentit, es fa referència als desplaçaments forçats i els efectes en el patrimoni cultural, la mobilitat i la vida, així com als mitjans de subsistència de les comunitats, per la qual cosa subratllen la importància de donar una resposta "eficaç i adequada" a les pèrdues i danys. 

Malgrat això, hi ha molts detalls per concretar com la quantitat destinada a aquest fons i com es durà a terme l'abonament de les pèrdues i danys causats. 

Calfament global

Un dels temes més polèmics d’aquesta cimera ha sigut l'actualització de les contribucions determinades a escala nacional per a aconseguir l'objectiu de limitar el calfament global que recull l'Acord de París.

El text aprovat indica la necessitat de treballar per no passar d'1,5 °C de calfament, no obstant això, no s’ha assolit que l’acordat vaja més enllà del que es va establir a Glasgow.

Amb això, els científics han deixat clar que els compromisos de reducció d'emissions (Contribucions Determinades Nacionals) dels països són insuficients per a reduir quasi a la meitat els gasos d'efecte d'hivernacle el 2030 i la descarbonització el 2050.

Combustibles fòssils

Pel que fa als combustibles fòssils, en aquest aspecte tampoc s'ha aconseguit un compromís més ampli per a reduir gradualment el petroli i el gas, en lloc de sols el carbó, ni un objectiu per a reduir les emissions globals per al 2025.

Per tant, només es manté la reducció gradual de l'ús del carbó, un acord obtingut l'any passat, però sí que s’ha reconegut que amb l'actual crisi energètica és urgent donar un impuls important a les energies renovables. També s’ha avançat enfront del blanqueig verd com a ferramenta de màrqueting.

Oceans

D'altra banda, a l'Acord de Xarm el-Xeikh s’ha pactat que a partir de 2023 els temes relatius a l'oceà estiguen guiats per dos cofacilitadors seleccionats per les parts cada dos anys. Aquests seran els responsables de decidir els tòpics per a dirigir el diàleg, en consulta amb les parts i amb els observadors i prepararan un sumari de qüestions que es duran als cims.

També et pot interessar