La contestació a les universitats augmenta la pressió de la Casa Blanca per a la treva a Gaza

La guerra pel relat sobre la situació a la Franja de Gaza s'ha consolidat com un assumpte domèstic als Estats Units. Les marxes de l'1 de Maig s'han aliat amb la demanda d'alto el foc i el rebuig al suport econòmic de Washington a Israel, fons que els manifestants reclamen que s'invertisquen per a "treball i educació i no per a la guerra i l'ocupació", segons corejaven en les marxes.

La contestació a les universitats continua dominant l'atenció mediàtica. Les protestes s'han estés per més de quaranta campus, on s'han practicat més d'un miler de detencions. Les més recents, les de 34 estudiants a la Universitat de Wisconsin, en el nord dels Estats Units. La Universitat de Califòrnia (UCA), a Los Angeles, ha suspés les classes després dels disturbis que es van iniciar per l'agressió de manifestants proisraelians contra els de l'acampada propalestina, als quals van ruixar amb esprais i colpejar amb bats de beisbol i pals. Els agredits es queixen de la inacció de la mateixa universitat i de la policia. Asseguren, però que mantindran l'acampada i que estan disposats a "reviure la violència fins que acabe l'ocupació a Gaza".

A Nova York, professorat i alumnat de la Universitat de Colúmbia s'han manifestat conjuntament pels carrers de la ciutat per a denunciar l'acció policial que els va fer fora del campus on acampaven, que qualifiquen de vergonyosa. Este dimarts, un centenar d'agents antiavalots van desplegar-se pel campus de Colúmbia i van desallotjar per la força els estudiants que ocupaven l'edifici Hamilton Hill, emblema de les protestes universitàries contra la guerra de Vietnam, sortejant amb una grua les barricades que blindaven els accessos principals.

Poc abans de l'ocupació, Colúmbia havia anunciat que expulsaria l'alumnat que continuaren les acampades de protesta que, malgrat les detencions, han servit d'exemple i inspiració per a les altres que s'han organitzat en altres ciutats estatunidenques. Només a Nova York s'han practicat 300 detencions.

Trump: "El desallotjament de la universitat ha sigut bonic de veure"

L'amenaça de la direcció de la universitat i les 300 detencions que acompanyen les protestes de Nova York (entre la universitat de la ciutat [CUNY] i la de Columbia) han reobert el debat sobre la llibertat d'expressió i manifestació al país. Dubtes que no existeixen en el pensament de l'expresident i candidat a la Casa Blanca, Donald Trump, que ha alabat el treball de la policia de Nova York i ha manifestat que l'operació al campus de Columbia va ser una "cosa bonica de veure".

Polítics dels dos principals partits dels EUA han condemnat les protestes i el govern de Joe Biden ha titlat "d'antisemites i violentes" algunes de les consignes i estratègies dels estudiants, com la d'ocupar edificis de les universitats.

La pressió interna ha disparat la impaciència de la Casa Blanca per a un alto el foc a Gaza. El portaveu del Consell de Seguretat, John Kirby, des de Washington, i el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken, des de Jerusalem, han tornat a instar Hamàs que accepte l'última proposta israeliana per a una treva temporal.

Netanyahu a Hamàs: o accepten l'acord de treva o envairà Rafah

L'oferta comporta una pausa militar condicionada a l'alliberament de quaranta ostatges de Hamàs a canvi de més d'un miler de presos palestins. També inclou la intenció de discutir, en una segona fase, "el retorn d'una calma sostenible" a Gaza, una fórmula que no inclou un compromís explícit amb el fi de la guerra. Durant la visita de Blinken a Jerusalem, Netanyahu ha advertit que no acceptarà un acord si inclou el final de la guerra a Gaza i ha avisat Hamàs que si no renúncia a la seua exigència d'un alto el foc permanent, envairà la localitat de Rafah, l'últim refugi per a 1,4 milions de palestins desplaçats.

Els representants del Partit Demòcrata estan pressionant el president Joe Biden perquè frene l'anunciada ofensiva sobre Rafah. 57 dels 212 demòcrates de la Cambra de Representants han signat una carta demanant a l'executiu de Biden que prenga totes les mesures per a impedir l'operació terrestre israeliana, que desenes de països, l'ONU i les organitzacions humanitàries consideren que podria causar una massacre.

Turquia se suma a Sud-àfrica en la causa per genocidi

Entre els països que s'oposen hi ha la Colòmbia de Gustavo Preto, que ha trencat relacions diplomàtiques amb Tel-Aviv, complint l'advertència que fa fer el 15 d'octubre. El ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha acusat Petro de fer-li el joc a Hamàs i l'ha qualificat "d'antisemita ple d'odi". Hores abans, el representant d'Israel en l'ONU, Gilad Erdan, ha comparat les protestes propalestines en la Universitat de Colúmbia amb l'anomenada nit dels vidres trencats, els atacs contra la població jueva coordinats per l'Alemanya nazi el 1938.

La llista d'enemics potencials d'Israel no para de créixer. Turquia s'ha sumat a la denúncia de Sud-àfrica contra Israel per presumpte genocidi a Gaza, que investiga el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides. El ministre d'Exteriors turc, Hakan Fidan, ha afirmat que Ankara intervindrà en el cas obert per Sud-àfrica, per impulsar al procés.