Beatriz Mesa: “El Sahel no és perillós només per la jihad, sinó per tot el crim que n’hi ha”

Aquest dimarts s’ha conegut que dos periodistes espanyols, David Beriain i Roberto Fraile, han sigut assassinats a Burkina Faso mentre preparaven un documental.

En Les notíces de la nit hem parlat amb la periodista especialitzada en relacions internacionals i autora de La falsa yihad, Beatiz Mesa per saber un poc més sobre la situació del Sahel, la regió on està Burkina Faso, i el context sociopolític en què s’ha produït l’assassinat. 

Per començar, el Sahel és una de les regions més empobrides del planeta, amb alts nivells de subdesenvolupament malgrat que tots els països que en formen part són grans productors de recursos naturals, explotats per multinacionals estrangeres. 

Aquesta situació genera conflictes socials al si de cada país, explica Mesa, així com inseguretat alimentària. Si a açò se sumen els efectes del canvi climàtic, el resultat és una gran mobilitat entre els països del Sahel, que afecta també a la resta del continent africà, i que és molt més gran i important que la mobilitat extraafricana. 

És per això que la jihad no és l’únic grup armat de la zona ni la font única dels conflictes i atacs com el que va costar la vida a David Beriain i Roberto Fraile, puntualitza. Segons la periodista, des de començament del 2000 han anat apareixent a la regió del Sahel grups relacionats, en un primer moment, amb el tràfic de cotxes i que han anat ampliant el catàleg a altres productes també vinculats amb el que Mesa denomina "economia criminal", com ara drogues, animals en perill d’extinció o diamants.

Per tant, "el Sahel és perillós no només per la jihad", assegura, "sinó per tots aquests grups armats i organitzacions criminals". Grups de contrapoder que planten cara a les autoritats i que, en moltes ocasions, són capaços de rivalitzar amb els escassos recursos dels exèrcits dels països de la regió.

La violència que es viu al Sahel no és convencional: són conflictes híbrids i asimètrics sense línies clares entre enemic i amic. No és una guerra més.

Mesa posa l’accent en la dificultat de traçar una línia molt fina entre aquestes organitzacions criminals i la jihad. No és un tipus de violència convencional, assegura, ja que hi ha guerra de guerrilla i criminalitat organitzada, i els conflictes que s’hi generen son híbrids i asimètrics. 

A més, aquests grups armats no consideren si un occidental és periodista o no, els consideren objectius només per ser blancs i europeus, al mateix nivell que consideren objectius les autoritats i les forces de l’orde de la regió. 

Per això es fa tan difícil, però al mateix temps, tan important, trobar les persones responsables dels atacs i atemptats.