Alemanya diu adeu a l’energia nuclear
El govern de la primera economia europea tancarà les últimes tres instal·lacions que encara continuen obertes
Alemanya desconnecta aquest dissabte les tres últimes centrals nuclears, i posa fi així a un programa de sis dècades que va generar un dels moviments de protesta més fort d'Europa.
Els fumerals dels reactors Isar II, Emsland i Neckarwestheim II es tancaran a la mitjanit per sempre, quan Berlín pose en marxa el pla de generació d'electricitat totalment renovable per al 2035.
Després d'anys d'evasives, Alemanya es va comprometre a abandonar definitivament l'energia nuclear després que la catàstrofe de Fukushima al Japó el 2011 llançara radiació a l'aire i terroritzara al món.
Però la retirada definitiva es va retardar de l'estiu passat a enguany, després que la invasió russa d'Ucraïna obligara el país a detindre les importacions de combustibles fòssils russos. Un any després, Alemanya torna a confiar en el subministrament de gas i en l'expansió de les energies renovables.
L'energia nuclear només va representar el 6% de la producció energètica d'Alemanya l'any passat, enfront del 44% de les renovables, segons oficials.
Un recorregut de sis dècades
El sector nuclear comercial alemany va començar amb la posada en marxa del reactor de Kahl el 1961, promogut amb entusiasme pels polítics, però rebut amb escepticisme per les empreses. Set centrals comercials es van incorporar a la xarxa en els primers anys, i la crisi del petroli dels setanta va contribuir a l'acceptació pública. En els anys noranta, més d'un terç de l'electricitat de l'Alemanya reunificada procedia de dèsset reactors.
La dècada següent, un govern de coalició en el qual participaven els Verds, provinents del moviment antinuclear dels anys setanta, va presentar una llei que hauria suposat l'eliminació progressiva de tots els reactors entorn del 2021. Els successius governs conservadors d’Angela Merkel, però, van abandonar la idea fins a la catàstrofe de Fukushima.
Amb la finalitat de l'era atòmica, Alemanya ha de trobar un depòsit permanent per a uns 1.900 barrils de residus nuclears altament radioactius abans del 2031. "Encara ens queden per davant almenys altres 60 anys, que necessitarem per al desmantellament i l'emmagatzematge segur a llarg termini de les restes", informa Wolfram Koenig, cap de l'Oficina Federal per a la Seguretat de la Gestió de Residus Nuclears.
Amb tot, Berlín reconeix que continua havent-hi problemes de seguretat, atés que els veïns França i Suïssa continuen depenent en gran manera de l'energia nuclear i que set centrals localitzades en aquests països es troben a menys de 100 quilòmetres d'Alemanya.
