Qui pagarà les prejubilacions?

El vicedegà del Col·legi d'Economistes de València ens explica el cost per a les arques públiques de les jubilacions anticipades dels últims ERO de les grans empreses.

Fotomuntatge amb l'edifici de Caixabank i un treballador de Ford Almussafes
Fotomuntatge amb l'edifici de Caixabank i un treballador de Ford Almussafes / À Punt NTC

CaixaBank, Ford, El Corte Inglés, H&M, Mari Claire... els expedients de regulació d'ocupació dominen l'actualitat econòmica del segon trimestre de l'any, amb les prejubilacions com a figura estrela de les eixides pactades. Però qui paga veritablement el cost d'aquests ajustos? Per a eixir de dubtes hem entrevistat Alfredo Hernández, el vicedegà del Col·legi d'Economistes de València.

"El cost més gran l'assumeix l'empresa, però entre cometes, perquè pagarà una prestació als treballadors que serà inferior al sou actual", explica Hernández, que destaca l'estalvi a la llarga per a les les companyies, que hi és en la base d'aquestes maniobres. Estima en "com a poc el 35%" la reducció del costos laborals per treballador, per la part de sou que es deixa de pagar -entre un 20 i 40%- i la reducció en la cotització -entre un 10% i 15% menys quan tributa en un règim especial. "Sobre un treballador que cobre 2.000 euros en brut suposa un estalvi de vora 700 euros al mes, que multiplicat pel volum d'eixides és el que l'interessa a l'empresa", explica.

L'impacte per a l'Estat: menys guanys per SS i IRPF

Cotitzar menys, implica també menys guanys per a l'Estat. Les últimes regulacions han reduït l'impacte per a les arques públiques, que no obstant això continuen suportant una part significativa del pes d'aquestes eixides.

"El problema no és el que guanye l'Estat, sinó el que deixa de guanyar per no tindre els treballadors cotitzant", adverteix el vicedegà del Col·legi d'Economistes. "La pèrdua és molt important" explica Hernández, "perquè no parlem de mileuristes sinó de treballadors que fa molts anys que estan en actiu amb sous de 30, 40 o 50.000 euros. Quan això ho multipliquem pels milers d'eixides previstes, ací és on es nota el buit per a les arques públiques". L'equació és elemental: a menys cotització, menys ingressos per a la Seguretat Social, de la mateixa manera que sous més baixos tributen menys en concepte d'IRPF. Cal posar l'impacte en perspectiva, ja que la minva d'ingressos es prolongarà vora una dècada, que els bancs i les grans empreses estan oferint prejubilacions a partir dels 55 anys, com ha passat en l'ERO de Ford.

Reducció del salari i dels costos individuals i socials

Després -o tal volta al principi de tot- hi ha el dany per al treballador. El més immediat és l'impacte econòmic, que es tradueix en una reducció del salari fins que es puga acollir a la jubilació anticipada que, tot i les bones condicions, també li repercutirà en una menor pensió. Això no vol dir necessàriament la fi de la vida laboral, ja que en molts casos la persona prejubilada pot treballar en un altre lloc sense perdre la prestació. Aquest camí, però, no és l'habitual recorda Hernández, perquè el mercat laboral els ofereix sous menors i tributar el nou salari els repercuteix en més impostos que poden no compensar la persona prejubilada.

En paral·lel hi ha costos més difícils de quantificar. Com l'impacte individual de la paràlisi d'activitat que comporta la fi anticipada de la vida laboral. O la pèrdua per al conjunt del teixit empresarial i de la societat en conjunt, que implica perdre les aportacions d'alguns dels professionals més preparats.

Hernández explica que la situació és diferent en cada sector, i que en alguns, com el bancari, les prejubilacions poden arribar a interpretar-se com una bona eixida després d'anys sotmesos a una alta pressió i a un procés de reestructuració sectorial. "Treballadors que han passat per tres o quatre fusions estan desitjant, en molts casos, acollir-se a una prejubilació. I em consta perquè tinc algun conegut en aquesta situació", assegura l'expert.

També et pot interessar