La inflació es frena fins al 7,2% a la Comunitat Valenciana amb l'alimentació en rècords
Els preus encadenen dos mesos a la baixa i cauen 3,7 punts des de l'estiu per l'abaratiment de l'energia i les mesures de xoc del govern espanyol
La inflació comença a donar un respir després d'un estiu en rècords. El mes d'octubre tanca a la Comunitat Valenciana amb una caiguda de la taxa interanual de l'índex de preus al consum de quasi dos punts en només un mes i se situa en el 7,2% segons la dada publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dimarts. El percentatge autonòmic, una dècima per davall de la mitjana estatal (7,3%) confirma la senda descendent que va començar a dibuixar l'ens estadístic al principi de novembre i marca el registre més baix des de gener, quan tocava el 6,2%. La taxa mensual augmenta en un 0,3% respecte al setembre.
Al territori valencià la inflació interanual encadena dos mesos de descensos i s'enfonsa 3,7 punts des de juliol i agost, quan va tocar sostre quasi en l'11%, d'acord amb els registres històrics en tota la sèrie. Ara l'alça dels preus es modera i això vol dir que continuen creixent —per cada cent euros que pagàvem fa just un any ara hem d'abonar-ne 107,2—, però en menor mesura que els darrers mesos. Es constata quasi pràcticament que les xifres desbocades de l'estiu, per damunt dels dos dígits, han sigut el pic d'una crisi energètica que va acarnissar-se arran la invasió russa a Ucraïna i que s'ha replicat en tots els preus. L'INE atribueix aquesta desacceleració sobretot l'abaratiment de l'electricitat. No obstant això, destaca també un increment rècord del 15,8% en l'últim any pel que fa a l'alimentació, quatre dècimes per damunt del conjunt espanyol.
Per províncies, Castelló lidera l'IPC interanual amb un 81,%. A Alacant és del 7,6% i València és la que presenta la relaxació més gran de la inflació, que se situa en el 6,8%.
La dada d'inflació estatal coneguda aquest dimarts coincideix amb l'indicador avançat d'octubre i suposa 1,6 punts menys que el 8,9% de setembre. La taxa interanual disminueix en totes les comunitats autònomes, però són La Rioja, Castella-la Manxa i Castella i Lleó les que lideren la caiguda de preus —2,1, 2 i 1,9, respectivament—. L'IPC de la Comunitat Valenciana (7,2%) se situa lleugerament per davall de la mitjana espanyola (7,3%). El rànquing de creixement de preus l'encapçala de nou Castella-la Manxa (8,6%), mentre que Madrid és el territori amb el percentatge interanual més baix (6,3%).
Per grups al detall, la moderació de l'evolució dels preus és més notable en l'habitatge. La frenada és considerable, de més de tretze punts i mig des de setembre en taxa interanual, que se situa ara en el 0,1% a causa de l'abaratiment de l'electricitat i, en menor mesura, del gas. El percentatge contrasta amb la pujada registrada l'octubre del 2021 (+23,9%).
Per contra, aliments i begudes no alcohòliques s'incrementen un 15,8%, un punt superior al mes passat i la xifra més alta des del començament de la sèrie, el mes de gener de 1994. L'INE destaca els increments del preu de la carn, dels llegums i les hortalisses, i de la llet, el formatge i els ous.
Davant l'alentiment de l'IPC general, l'INE remarca l'estancament de la inflació subjacent, que es calcula sense tindre en compte aliments no elaborats ni productes energètics i es resisteix a baixar: per segon mes, es manté en el 6,2%. Són encara valors molt elevats, prop del pic del 6,4% que es va marcar a l'agost. A més, estreteix cada vegada més la distància amb l'índex general de preus i es queda només a 1,1 punts.
Des del govern espanyol han assenyalat que darrere d'aquesta reducció de la inflació hi ha mesures com "el mecanisme ibèric, la bonificació del transport públic o la rebaixa dels impostos en la factura del gas i de la llum, així com la baixada dels preus de l'energia en els mercats internacionals".
