La inflació frena al 2,7% i els aliments registren la pujada més suau en dos anys
L'escalada dels preus es modera gràcies a l'abaratiment de la llum i la taxa subjacent continua afluixant fins al 3,4%
La inflació torna a poc a poc a la senda d'estabilitat. Després d'un inici d'any marcat per un repunt dels preus, febrer ha capgirat l'escenari i ha portat l'índex de preus al consum (IPC) a frenar-se fins al 2,7% interanual a la Comunitat Valenciana, nou dècimes menys que en el mes anterior. La davallada en el paràmetre autonòmic, publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), replica el comportament estatal —fins i tot, es queda una dècima per baix— i s'explica fonamentalment per l'abaratiment de l'electricitat i la moderació dels aliments. Són precisament els dos components que han disparat la inflació a màxims històrics en els dos últims anys i que ara, seguint la tònica inversa, recuperen nivells més controlats. Amb aquesta evolució el territori torna ara a una situació de creixement de preus semblant a l'estiu i s'acosta a l'objectiu del 2%, el llindar que recomanen les autoritats monetàries per a parlar d'una situació econòmica estable.
En les xifres de l'INE destaca aquest mes especialment la retallada en la inflació dels aliments, més acusada en el cas valencià que en l'àmbit estatal. Ací la taxa interanual tanca febrer en el 4,6%, set dècimes per davall de la mitjana nacional. En sols un mes, aquest percentatge ha disminuït 2,4 punts i ara es mou en els nivells més baixos des de novembre del 2021. Amb aquestes dades no podem dir encara que la cistella de la compra s'ha abaratit —de fet, el cost dels aliments puja el doble que la inflació general—, però sí que ha afluixat molt l'escalada de preus. Si el febrer del 2023 arribaren a disparar-se un 17,2%, rècord de la sèrie, ara registren la menor pujada en quasi dos anys i mig.
L'estadística de l'INE apunta que la davallada de la inflació en els aliments es va deure al febrer, principalment, a l'abaratiment dels llegums i hortalisses i la carn, que dispararen el preu fa just un any. També influeix el fet que els encariments de la fruita, el pa, els cereals, l'aigua mineral, els refrescos, els sucs de fruita i vegetals han sigut menors ara que el 2023.
En termes mensuals, la taxa d'inflació creix un 0,4% en el territori valencià, mentre que la subjacent —que exclou els productes frescos i l'energia— continua la senda del descens i afluixa tres dècimes més des de gener, fins al 3,4%. És una dècima inferior al percentatge del conjunt espanyol i la magnitud més baixa des de febrer del 2022, quan va esclatar la guerra d'Ucraïna. Com que aquest paràmetre es calcula sense tindre en compte els elements més volàtils és un referent molt valuós per a llegir l'evolució dels preus a més llarg termini.
Més enllà dels factors que han contribuït a reduir l'IPC, hi ha productes i serveis que sí que s'han encarit al febrer. A la Comunitat Valenciana, el transport creix més de dos punts i mig des de gener i situa la taxa d'inflació anual en el 2,8%, quatre dècimes per damunt de la mitjana estatal. L'INE assenyala que la pujada es deu fonamentalment al repunt dels preus dels carburants i lubricants per a vehicles personals. També va influir, encara que en grau més baix, l'augment dels preus del transport públic, que fa un any era més barat. A més, els preus avançaren en restaurants i hotels (+5,4%), vestit i calcer (+4,1%) més (+0,1 punts) i begudes alcohòliques i tabac (+3,8%). En el costat contrari, l'habitatge és l'única categoria de l'IPC en què la inflació interanual es queda en negatiu, -3,1%, cosa que implica una baixada de preus respecte a l'any anterior.
Per al Ministeri d'Economia la reducció de la inflació "posa de manifest la capacitat de l'economia espanyola de fer compatible el creixement amb una moderació dels preus i amb el manteniment de mesures per a fer costat als més vulnerables". Així mateix, destaca que aquesta relaxació sostinguda dels preus està permetent millorar el poder adquisitiu de les famílies i la competitivitat de les empreses espanyoles.
L'oli d'oliva, pels núvols
Les dades de l'INE permeten desglossar l'evolució dels preus per components, encara que algunes estan només en clau estatal. L'oli d'oliva continua liderant el rànquing de productes de la cistella de la compra més cars: costa un 67% més que fa un any i en sols un mes el preu s'ha incrementat un 5,3%. Des de gener del 2021 la pujada és del 191%, quasi el triple de car. A la Comunitat Valenciana, la inflació de la categoria d'olis i greixos està en el 44,7% interanual.
Per darrere del ja conegut com a or líquid, les variacions interanuals més elevades les registren el transport de passatgers per mar (+23,1%), els sucs de fruita i de vegetals (+18,8%), els paquets turístics nacionals (+18,7%) i el transport per metro (17,4%).
En l'extrem contrari, les majors baixades les trobem en els olis comestibles (-24,6%), el gas natural (-21%), els equips de telefonia mòbil (-10,9%), el butà, el propà i altres hidrocarburs liquats (-10,1%) i els ordinadors personals (-9,9%).
