Una dotzena de llibres valencians per a animar-te a llegir més el 2022

Des dels immortals versos de Paco Brines, fins als retrats indispensables de la història valenciana com la mort de Guillem Agulló, la corrupció o la desolació de la postguerra, aquestes són algunes recomanacions per a començar un any molt literari

Xica que llig
Recomanacions literàries per al 2022 / Matias North

Si hi ha un regal que no passa de moda és el de la literatura. Un llibre ens acompanya en la soledat, ens fa viatjar a altres mons i eixampla el nostre. Entre les resolucions d'any nou una de les més populars és llegir més, però des d'À Punt doblem l'aposta: llegir més i fer-ho donant suport a institucions i autors i autores valencianes. Per a ajudar a aconseguir aquest propòsit et deixem 12 recomanacions literàries, algunes d'aquestes relacionades amb continguts d'À Punt Mèdia per tal de poder complementar l'experiència de la lectura.

'Isabel escrigué lo llibre', de Rosa Sanchis Caudet

En el segle XV una abadessa del convent de la Trinitat a València va escriure una de les obres culminants de la literatura medieval, el Vita Christi, una biografia de Jesús que dona un protagonisme inesperat a les grans oblidades de la Bíblia: les dones. Ella era Isabel de Villena, filla de la noblesa i una de les figures més fascinants de la València medieval.

Amb Isabel escrigué lo llibre, Rosa Sanchis Caudet va guanyar el 2020 el Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià de l'Ajuntament de València, tancant un cercle simbòlic amb el qual la ciutat reconeix, per mitjà del premi del mateix nom, la vida i obra de l'abadessa.

 

'Noruega', de Rafa Lahuerta

El major fenomen literari en valencià dels últims anys ja s'ha convertit en un clàssic per a regalar als apassionats de la lectura. L'autor de Noruega, Rafa Lahuerta, passeja el lector pel cor de València, concretament per Ciutat Vella i el barri xinés dels anys 80 i 90, per a contar les vivències del seu protagonista, Albert Sanchis Bermell.

Aquestes memòries colpidores per una València en "el seu pic màxim de degradació" van portar Lahuerta a guanyar el Premi Lletraferit de Novel·la del 2020, a més d'una popularitat que ha fet que el llibre s'esgotara en el seu primer mes a les llibreries.

'El món comença', de Marià Veloy

El català Marià Veloy ha guanyat el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira d'enguany amb El món comença, on rescata la figura de Toreski, un transformista barceloní de gran fama a Sud-amèrica que en retirar-se va tornar a la capital catalana i es va reinventar en la ràdio com Mílium, un xic entremaliat i entranyable que es va guanyar tota l'audiència fa més de 100 anys.

La novel·la explora la figura d'aquest precursor, hui pràcticament oblidat, i la relaciona amb el present, en una reflexió "emocionada sobre la paternitat i el dol".

'Ja estem morts, amor', de Xavier Aliaga

Anaïs, una adolescent de 16 anys, conta en Ja estem morts, amor la història dels seus pares, Tristany i Minerva, des de com es conegueren, com s'enamoraren o com començaren la seua vida junts fins com estan afrontant la pitjor de les pèrdues: la mort d'Anaïs. En aquesta novel·la íntima i colpidora, Aliaga condueix els lectors en un relat en el qual, com els protagonistes, també hauran de plantejar-se què serien capaços de fer per a no trencar-se.

'Guillem', de Núria Cadenes

La mort de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat a Montanejos l'11 d'abril del 1993 per un grup de neonazis, contada a través de les paraules de Núria Cadenes, s'ha emportat enguany el Premi Lletra d'Or per "la gran tasca de recerca i documentació i una sensibilitat i un estil literari completament genuïns". Guillem ja ha arribat a la cinquena edició i supera els 10.000 exemplars venuts.

'La anguila', de Paula Bonet

La primera novel·la de la il·lustradora té un alt component autobiogràfic, però encara que la protagonista també es diu Paula Bonet no és un retrat exacte de l'autora. Així, La anguila té com a centre el cos de la dona, que estima i és estimat, però que també és abusat, violentat a través del sexe i el part, de l'avortament, de la sang i del greixum. Un llibre on la visió feminista de Bonet queda impregnat en cada pàgina.

'El Genovés', de Toni Mollà

Aquest juliol va morir Paco Cabanes, el Genovés, deixant enrere un legat incommensurable en la història de la pilota valenciana. El 1994, Toni Mollà, el seu biògraf, va publicar El Genovés, sobre la vida del jugador i l'impacte que va tindre en l'esport. Una manera d'acomiadar-se del pilotari, un referent de la cultura tradicional valenciana que es va guanyar a tots tant per les seues habilitats físiques com per la seua calidesa humana.

'Regreso al edén', de Paco Roca

La novel·la gràfica i el seu màxim exponent valencià, Paco Roca, no poden faltar en aquesta llista. Regreso al edén, que es va endur el 2020 el guardó ACDCómic de l'associació de crítics i divulgadors de còmic d'Espanya a la millor obra nacional, té com a escenari l'Espanya franquista.

A partir d'una foto familiar del 1946 en l'antiga platja de Natzaret de la ciutat de València, Roca dibuixa un fresc de les famílies humils de postguerra, obligades a acudir al mercat negre per a fer-se amb prou faenes amb una alimentació bàsica diària. En aquesta obra, Roca dona un pas més per endinsar-se en la memòria de tota una generació.

'La ciudad de la euforia', de Rodrigo Terrassa

"Deien que la corrupció era com la paella, que es feia a tot arreu, però en cap lloc com a València." El periodista Rodrigo Terrassa escriu en La ciudad de la euforia una crònica dels casos de corrupció més destacats en les dues dècades de gestió del govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, posant el focus en l'anecdotari de l'etapa i els seus estrambòtics personatges.

Amb el llibre, Terrassa aspira a alimentar l'autocrítica dels que participaren d'aquella corrupció, se'n beneficiaren o miraren a un altre costat perquè no els esguitara.

'Donde muere la muerte', de Paco Brines

Mesos després que ens deixara l'autor d'Oliva es va publicar el seu poemari pòstum Donde muere la muerte, un llibre replet de versos on es manté la quintaessencia del també Premi Cervantes 2020, qui va demanar que els poemes eixiren a la llum una vegada que ell ja no estiguera.

Un poemari que representa el comiat final d'un Brines que, sabent-se molt a prop de la mort, torna a través d'aquests escrits als seus temes habituals: la infància i la joventut o el paisatge de la seua casa a Elca.

'El teu gust', d’Isabel-Clara Simó

L’escriptora alcoiana va morir el 2020 amb un llegat de nombroses obres com Júlia, El meu germà Pol o Dones. La seua última obra a títol pòstum, El teu gust, és una història d'amor que parla també sobre la pèrdua, l'esperança o el desig.

'Empar i el xungovirus', de Fani Grande

Finalment, els més menuts de la casa també poden animar-se a llegir més i en valencià. Les aventures d'Empar, la protagonista dels llibres de Fani Grande, continuen, i en aquesta ocasió Empar, com tots els xiquets i xiquetes, ha de tancar-se a casa a causa d'un xungovirus que s'ha escampat. Ara Empar fa quarantena, les classes per Internet, queda per videoconferència i també escriu un diari per a entendre què passa. Es tracta d'un llibre tendre i divertit que ajudarà els més menuts a comprendre una de les experiències més importants del nostre temps.

També et pot interessar