La caixa de Brines: poemes inèdits d'adolescència, objectes vinculats a la infància i a l'Elca
La fundació que porta el nom del poeta, l'únic Premi Cervantes valencià, lliura el llegat simbòlic que va deixar l’escriptor perquè es custodie a la Caixa de les Lletres
Objectes vinculats a la infantesa i la seua finca de l’Elca –dos elements essencials en la seua poesia–, a més de les dues primeres edicions d’altres dos poetes que van influir en els versos de Francisco Brines, com són Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado, i dues creacions artístiques, una de l’artista Carmen Calvo i una altra de la neboda de la poeta d’Oliva Mariona Brines. Aquests són alguns dels elements del llegat del primer premi Cervantes valencià, Francisco Brines, que ell mateix va triar i que han lliurat aquest dilluns de vesprada set amics escriptors a la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes, en un acte simbòlic a Oliva.
La caixa també conté versos d'un Brines adolescent, escrits del seu puny i lletra i amb anotacions al marge. Es tracta de poemes inèdits que tantes vegades ell va pensar perduts, però que la seua mare va guardar entre cartes i records, la mateixa a la qual va dedicar el seu primer pensament quan va rebre el Cervantes. Amb el títol 'Dios hecho viento' son 79 poemes inèdits que parlen de la seua crisi religiosa.
En eixe receptacle es custodiaran fins al 22 gener del 2032, data en què el poeta d’Oliva haguera complit un segle de vida. Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes i amic del poeta, ha recollit aquesta vesprada aquest simbòlic llegat. Ha estat a l’Elca, la finca on el poeta d'Oliva es va criar i que va ser font d'inspiració dels seus poemes.
Segons ha explicat la presidenta de la Fundació Brines Àngels Gregori en Les notícies del matí, el poeta “tenia molta il·lusió per fer efectiu el llegat” que custodiarà l’Institut Cervantes a Madrid. De fet, ha apuntat que va ser Brines el que va decidir els objectes que volia cedir a la Caixa de les Lletres, seguint amb la tradició dels guardonats amb el Premi Cervantes.
La presidenta de la Fundació Francisco Brines ha afirmat que es tracta “d’objectes molt sentimentals per al poeta” i ha instat a esperar a les set de la vesprada per a conéixer-ne més detalls. El que sí que ha concretat Àngels Gregori és que seran set escriptors, amics personals de Brines (Fernando Delgado, Vicente Gallego, Carlos Marzal, José Saborit, Lola Mascarell, Felipe Martínez Reyes i Àngels Gregori), els que depositaran en una caixa portada expressament des de Madrid els elements que va escollir Brines.
Tampoc faltarà a la caixa dues peces amb caràcter artístic i en les quals tenen a veure l’artista Carmen Calvo i la neboda del poeta, la també artista Mariona Briones. Quant al vessant artístic, Àngels Gregori ha afegit que els qui han preparat el llegat també s’han trobat amb una faceta artística de l’escriptor fins ara prou desconeguda, com eren els dibuixos que ell mateix feia. Tot fa pensar que també n'hi haurà algun a la caixa del llegat que es custodiarà a Madrid.
Versos amb caràcter valencià en el Cervantes
El llegat de Brines arribarà a Madrid a penes una setmana després que es desvelara el llegat d’un altre valencià, el cineasta Luis García Berlanga. Ell va ser el primer director cinematogràfic que va participar en la tradició que va implantar l’Institut Cervantes de custodiar un llegat simbòlic, de personalitats artístiques o científiques, que es recupera en la data que decideix el donant.
A més del de Berlanga, i ara el de Brines, la Caixa de les Lletres també va custodiar un legat del poeta Miguel Hernández. En el cas de l'oriolà, es tractava d’un exemplar del seu poemari Perito de lunas (1933), que l’Ajuntament d’Oriola va deixar en l’Institut Cervantes en el 75 aniversari de la seua mort. Es va recuperar tres anys després.
