La Sala Ultramar de València abaixa la persiana: adeu a dotze anys d’activitat escènica
El sector de les arts escèniques, asfixiat pel finançament i la burocràcia, lamenta el naufragi d’una altra sala de l’ecosistema cultural
La Sala Ultramar de València abaixa la persiana després de més de dotze anys de trajectòria. És una de les 20 sales de teatre privades repartides pel territori valencià que lluiten per mantindre les portes obertes, tot i rebre més de mig milió d'espectadors a l'any.
El col·lectiu de les arts escèniques, asfixiat pel finançament i la burocràcia, lamenta el naufragi d'una sala que donava projecció a les creacions independents en un sector fragilitzat per les polítiques.
En aquest context, Mertxe Aguilar, gerent de la Sala Ultramar, ens conta “amb molta tristesa” com s’ha pres aquesta decisió, però també amb “l’alegria d’haver tirat avant un projecte molt boig, com ho és obrir una sala de teatre”.
L’espai diu adeu després d’haver programat més de 350 espectacles de 184 companyies. “Sempre hem volgut donar suport a l’autoria valenciana, sobretot en teatre de text, però també a la creació en dansa i circ”, recorda Aguilar.
Kika Garcelán, presidenta de Comitè Escèniques, adverteix que el tancament d’una sala “suposa la pèrdua de treball, no només del personal de la sala, sinó també de les companyies” i denuncia que “suposa una pèrdua dels drets fonamentals”.
Testimoni de huit edicions de residències autorals i quatre publicacions de textos teatrals, la sala del barri d'Arrancapins fa aigües. “Tanquem perquè els tràmits burocràtics amb l’administració i el finançament són molt durs i provoquen un estat de precarietat continuada”, es lamenta Aguilar, “arriba un moment en què dius ja n’hi ha prou”.
La Sala Ultramar va obrir per a convertir-se en un diminut i gran teatre. Més de dues dècades després d'acollir els nàufrags de la paraula, ha donat un colp de porta a noves exhibicions.
L'últim alé a la sala el posa la companyia Nomusa, amb l’última funció de DSO el 26 de novembre, i l’última producció pròpia, Morning Glory de Mertxe Aguilar, el pròxim mes de gener.
