L'alacantí Carlos Arniches, entre els autors que passen a ser de domini públic en 2024
La Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) ha posat a disposició del públic digitalment les obres que enguany queden exemptes de drets d'autor, on figuren 137 noms i 1.033 obres espanyoles
Com cada any, la Biblioteca Nacional d'Espanya ha digitalitzat i posat a disposició dels usuaris les obres dels autors espanyols que passen a estar lliures de drets i, per tant, són de domini públic en aquest 2024. En el llistat d'enguany figuren reconeguts escriptors, periodistes, artistes, músics, acadèmics o polítics. També s'inclou el nom de l’alacantí Carlos Arniches, del qual hi ha 209 obres digitalitzades.
Un total de 1.033 obres de 137 autors espanyols morts en 1943 que, després d'un procés d’estudi i selecció per part de la Biblioteca Digital Hispànica de la BNE, han quedat exempts de qualsevol restricció d'ús públic perquè s'han complit huitanta anys de la defunció dels autors. A partir d’ara, aquests volums quedaran disponibles en versió digital i es podran editar, reproduir i difondre públicament.
Entre els autors més coneguts de la llista figura Carlos Arniches (Alacant, 11 d'octubre de 1866 - Madrid, 16 d'abril de 1943), comediògraf espanyol de la generació del 98. L’autor, continuador del sainet costumista del segle XIX, va recrear el llenguatge castís dels ambients populars de Madrid, i es va inspirar en la sarsuela i en el teatre per hores del segle XIX.
Pel que fa a la resta d’autors espanyols, n’hi ha 26 de Catalunya, 20 d'Andalusia, 18 de la Comunitat de Madrid, 12 del País Basc, 8 de la Comunitat Valenciana i Galícia, 6 d'Aragó, de les illes Balears i de Castella i Lleó, 5 de Castella-la Manxa, 3 de Navarra i, finalment, un d'Astúries, Canàries, Cantàbria, La Rioja i Múrcia.
Les dones pioneres més ressenyables
El llistat inclou dones que van destacar en els seus camps artístics, com Eulalia Abaitua Allende-Salazar (Bilbao, 1853-1943), pionera de la fotografia basca, que va plasmar els costums i la vida quotidiana de la seua època.
Al mateix temps, es podran trobar algunes obres de Carme Karr (Barcelona 1865-1943) periodista, escriptora, musicòloga i publicista espanyola, coneguda per haver sigut sufragista i una de les promotores més avançades del feminisme català.
També quedaran a disposició del públic en la BNE els volums de l'autora teatral María de la Pau Valero Martín de Maces i del seu marit, Mariano de Maces Mardomingo, que —curiosament— signaven les obres amb el pseudònim d'Alejandro Behr.
El cas dels autors estrangers i Mickey Mouse
S'incorporen també altres autors i artistes de llengua castellana nascuts fora d'Espanya, com els porto-riquenys Virgilio Dávila i Francisco García Molinas o els músics cubans Francisco Rojas i Don Azpiazu, compositor, pianista i director de la banda Havana Casino que va introduir als Estats Units instruments de percussió cubans.
D'altra banda, en el pla internacional, Disney perdrà enguany els drets d'autor de la versió original del dibuix Mickey Mouse en la pel·lícula Steamboat Willie de 1928, d'acord amb la llei de drets d'autor dels Estats Units.
En aquest film, l’icònic ratolí protagonista és mut i té trets diferents de l'aparença moderna que podem veure en els dibuixos actuals. Per tant, les versions posteriors del personatge, amb canvis significatius en l'estètica, continuaran tenint drets d'autor protegits, encara que en les pròximes dècades també seran de domini públic.
