El mural inacabat de Renau, recuperat per Javier Parra, aterra al Centre Octubre de València
Parra reclama major visibilitat a l'obra del cartellista valencià, que encara no ha trobat destinació definitiva
El mural inacabat del pintor i cartellista valencià Josep Renau, recuperat i finalitzat per Javier Parra, ha arribat aquest divendres al Centre Octubre de Cultura Contemporània, a la ciutat de València, encara que aquesta no serà la ubicació definitiva.
Fins al 20 d'octubre es pot visitar i contemplar la grandiositat original de l'obra gràcies al treball dels últims dos anys de l'artista valencià Javier Parra, que cerca un emplaçament definitiu per al gran mural, i denúncia la invisibilitat de l'obra d'una de les figures més significatives de l'art contemporani internacional en la ciutat on va nàixer.
La història d'una obra que continua buscant el seu lloc
El futur treballador del comunisme és el títol del mural que va dissenyar Josep Renau l'any 1969 durant el seu exili a Berlín, obra que representa el paper protagonista de la classe treballadora en l’era de la revolució cientificotècnica i que mai va poder materialitzar.
L'any 1969, quan Renau va rebre l'encàrrec del mural, es va plantejar que seria instal·lat en el vestíbul d'entrada de les sales d'exposicions d'un complex educatiu a l'est de Berlín. A l'abril d'aquell mateix any, Renau va començar a desenvolupar el treball i els diferents esbossos, representant un treballador com a dominador de les forces de la naturalesa i l'energia, i com a planificador i executor del treball productiu.
Amb aquest disseny, Renau volia reflectir la classe obrera del futur, però el juny del 1969 se li va comunicar que el mural no havia sigut acceptat pel comissari estatal perquè "havia representat solament una figura en lloc de representar un grup de persones" i "no representava el conjunt de la classe treballadora".
Anys més tard, el 1974, les autoritats de la República Democràtica Alemanya (RDA) van convidar Josep Renau a desenvolupar un mural per al vestíbul del Palau de la República a Berlín. L'artista valencià va tornar a presentar el mateix projecte que el 1969 no havia pogut realitzar-se, però també es va frustrar.
L'artista Javier Parra entra en escena
Quasi cinquanta anys després, entre gener del 2020 i desembre del 2021, és quan l’artista Javier Parra i el Taller Art-Ull van dur a terme el projecte de recuperació i finalització de l'obra amb les mesures originals (15 taulers de fusta de 7 metres d'altura i 4,5 metres d'ample) a partir de l’esbós i seguint minuciosament la documentació conservada en l’Arxiu Renau, tot això amb el coneixement i el permís de la Fundació Renau.
Comença en aquest moment la cerca d'un emplaçament perquè aquesta obra poguera quedar a disposició del públic, una missió que ha durat més d'any i mig, fins que el març passat el mural es va instal·lar a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló.
Aquesta va ser una de les tres ubicacions proposades per la Generalitat, després d’un estira-i-arronsa entre Parra i la Conselleria de Cultura, en què fins i tot hi va haver ultimàtums en què es plantejava la possibilitat de dur el mural fora de la Comunitat Valenciana. En data de hui, l'obra segueix la peregrinació, i trobar-li un emplaçament definitiu continua sent una tasca pendent.
En la presentació del divendres al Centre Octubre, organitzada per Acció Cultural del País Valencià amb la col·laboració de la Fundació Josep Renau i del Taller Art-Ull, va acudir Javier Parra acompanyat d'Emili Payà, de la Fundació Josep Renau, i de Laura Paola Uribe Solórzano, especialista en el muralisme de Renau i professora de l'Escola Superior de Música de Belles Arts de Mèxic.
