La cultura s'obri pas a Ucraïna després de dos mesos de guerra
El sector reprén l'activitat amb comptagotes i reobri els cinemes, l'òpera i el teatre nacional de Kíiv
Bombes de portes cap a fora, representacions i pel·lícules dins de teatres i cinemes. És la cara i la creu d'Ucraïna, on l'activitat cultural comença a revifar tímidament dos mesos després que esclatara la guerra amb la invasió ordenada per Rússia.
Recintes com ara l'òpera de Kíiv desperten d'una llarga letargia i reobrin les portes amb concerts i espectacles teatrals, alguns dirigits exclusivament a militars. Diverses sales de cinema han reactivat les projeccions, encara que amb pel·lícules antigues perquè no arriben nous títols des que va començar el conflicte.
El Teatre Nacional Ivan Franko ha représ també aquesta setmana representacions, però en un edifici diferent de l'habitual per motius de seguretat. La seu està situada prop de les dependències governamentals on treballen col·laboradors del president Volodímir Zelenski i no es pot portar públic allà, segons explica el màxim responsable, Nevolov Oleksii.
El lloc provisional que han triat les autoritats és l'òpera de Kíiv, a la plaça Maidan, on cada dia a les dues de la vesprada es representa Shelmenko i Denshchyk, una comèdia costumista del 1806 sobre la voluntat d'una dona de casar-se amb un home diferent d'aquell que el pare ha triat per a ella. Es combinen les representacions gratuïtes per a l'exèrcit amb l'obertura al públic general.
Oleksii Palamarenko és un dels actors. Atén Efe vestit amb indumentària militar perquè, segons explica, "en una situació extrema qualsevol pot ser soldat". "L'agressió russa ha despertat en mi un esperit de guerrer", assegura. Quan puja a l'escenari, sent que també està servint el seu país. "És un orgull fer riure la gent que està trista. M'agrada sentir la seua alegria i ajudar-los a desconnectar", s'enorgulleix.
El teatre, una via d'evasió de la guerra
Maria i Anastàsia són mare i filla i s'han allistat voluntàriament en l'exèrcit. Una fa tasques d'ajuda humanitària i l'altra és comptable. Ambdues estan molt felices d'haver assistit a la representació teatral: "Feia molts dies que treballàvem sense descans i ens ha vingut molt bé riure i passar una estona agradable", diu la mare.
És precisament l'objectiu amb el qual el Teatre Nacional ha représ les funcions: proporcionar a la població ucraïnesa una via d'evasió davant del drama de la guerra, que ha monopolitzat les seues vides.
A l'òpera no sols hi haurà teatre. En els pròxims dies acollirà un concert homenatge a Vassil Slipak, un cantant d'òpera nascut al Donbass, a Lugansk, que es va convertir en heroi nacional en morir en el combat contra les tropes russes el 2016.
Sense estrenes als cinemes
També les sales de cinema han començat a alçar de nou el vol. En el cas dels multicines Multiplex, la direcció ha decidit reobrir tres dels set complexos que hi ha a Kíiv i també els d'altres ciutats com Lviv (a l'oest) i Dnipró (a l'est) perquè creu que la ciutadania ha de desconnectar i oblidar-se momentàniament de la crua realitat de la guerra.
Al complex de cinemes que hi ha als afores de la capital ucraïnesa s'ofereixen setze passes als quals un pot assistir fins i tot amb un refresc i una bossa de roses que es compra a l'entrada. Quin n'és l'inconvenient? Les persones més cinèfiles es veuen obligades a repetir pel·lícula. "L'última que ens va arribar és Unshuttet i d'això fa dos mesos i mig. Estàvem esperant que entrara Batman, que es pot veure a tot el món menys ací", lamenta Vlad Starosten, un dels responsables. La perspectiva és que en, aproximadament un mes, puguen distribuir-se nous títols a Ucraïna.
La sala de projeccions està mig buida, però s'escolten riures. A vegades no hi ha més remei que interrompre'ls. "Quan sona l'alarma, la gent està obligada a baixar al refugi. Si l'alarma no dura molt es continua amb la sessió i, si s'allarga, donem un abonament perquè els espectadors vinguen un altre dia", explica Starosten.
Abans de la guerra anaven a aquests cinemes unes 1.500 persones al dia. Ara només acudeixen unes 200, i això que les sessions infantils les han posades a una hrívnia (quatre cèntims d'euro).
Les sales de cinema ucraïneses van reobrir el 17 d'abril i es van trobar amb la falta de personal, ja que alguns dels antics treballadors havien marxat de la ciutat a causa de la guerra, però van aconseguir-ne de nous. Segons conta el responsable dels cinemes, mantenir l'activitat cultural de Kíiv és una manera de donar suport a la reactivació econòmica d'Ucraïna.
És difícil trobar bars amb música en viu, així i tot, algun hi ha a la capital, on els músics de carrer toquen a vegades per a ells mateixos perquè, encara que la cultura es va reactivant, aquesta ciutat de tres milions d'habitants funciona encara a mig gas i amb els carrers apagats i mig deserts.
