L'"emergència silenciosa" dels parts prematurs al món: més de 150 milions en l'última dècada

Vora 152 milions de xiquets i xiquetes nasqueren abans del que els tocava entre el 2010 i el 2020 al món. És l'alerta que han llançat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) en un estudi conjunt en què avisen de l'augment dels parts prematurs en l'última dècada i del perill que això suposa de mortalitat infantil. Només l'any 2020 es quantificaren globalment uns 13,4 milions de xiquets i xiquetes infantats abans de la setmana 37 d'embaràs, i al voltant d'un milió moriren després per complicacions posteriors. És quasi un de cada deu, avisa l'informe anomenat "Nascuts massa prompte: decenni d'acció sobre el part prematur", en què també participa Partnership for Maternal, Newborn & Child Health, l'aliança mundial més gran per a la salut i el benestar de dones, xiquets i adolescents.

Els organismes internacionals donen la veu d'alarma sobre un fenomen que consideren una "emergència silenciosa" perquè durant molt de temps no s'ha reconegut la magnitud i gravetat que comporten els parts prematurs i això impedeix avançar en la millora de la salut i la supervivència dels nounats. L'exhaustiu treball s'ha elaborat amb estimacions preparades amb la London School of Hygiene and Tropical Medicine sobre la prevalença dels parts prematurs i analitza l'evolució de les xifres a escala tant global com regional, a més de les probabilitats de supervivència dels nadons depenent del lloc de naixement, els ingressos familiars i l'ètnia. En general, constata que les taxes de naixements avançats no han variat en cap part del planeta en l'última dècada. La situació no és que empitjore, però tampoc millora i entre el 2010 i el 2020 es comptabilitzaren vora 152 milions de xiquets vulnerables infantats "massa prompte".

Segons l'autoria de l'estudi, els naixements prematurs són actualment la causa principal de mortalitat infantil i representen més d'un de cada cinc de tots els decessos de xiquets que es produeixen abans de complir els cinc anys. Els supervivents d'un part prematur poden patir conseqüències sanitàries per a tota la vida, amb més probabilitats de discapacitat i retards en el desenvolupament. "Després de cada mort prematura hi ha un rastre de pèrdua i angoixa. Malgrat els nombrosos avanços que el món ha assolit en la darrera dècada, no hem avançat en la reducció del nombre de xiquets que naixen massa prompte ni a evitar el risc que muiren", ha expressat el director de Salut d'Unicef, Steven Lauwerier, que ha qualificat el balanç de “devastador”.

Bretxes de supervivència per regions

El document constata també diferències en la supervivència dels nadons segons on han nascut: amb massa freqüència el lloc determina si ixen o no avant. I posa el focus en els extremadament prematurs, que venen al món abans de la setmana 28 de gestació: només un de cada deu sobreviu als països de renda baixa, però, en canvi, als més rics la proporció augmenta a nou de cada deu. "Les enormes desigualtats relacionades amb la raça, l'ètnia, els ingressos i l'accés a una atenció de qualitat determinen la probabilitat de naixement prematur, mort i discapacitat, fins i tot als països d'ingressos alts", apunten les entitats signants.

Les regions on es concentren les taxes de nadons prematurs i de mortalitat més elevades són l'Àfrica subsahariana i el sud d'Àsia. En conjunt, ambdues zones registren més del 65% per cent dels naixements primerencs del món. I quasi un de cada deu es localitza en un dels deu països més fràgils afectats per crisis humanitàries.

L'informe també destaca que els efectes dels conflictes, el canvi climàtic i els danys mediambientals, la covid-19 i l'augment del cost de la vida estan incrementant els riscos per a les dones i els xiquets a tot arreu. I l'última dada preocupant: es calcula que la contaminació atmosfèrica contribueix a propiciar sis milions de naixements prematurs cada any.

Més inversions per a la salut materna i neonatal

En el marc de la Conferència Internacional sobre la Salut de la Mare i el Nounat que se celebra a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) fins a l'11 de maig, l'OMS, Unicef, Unfpa i Pmnch demanen mesures per a millorar l'atenció a les dones i els nadons i mitigar els riscos dels naixements prematurs. Entre d'altres, reclamen un augment de les inversions, tant internacionals com nacionals, per a optimitzar la salut materna i neonatal, perquè es garantisca que es preste una atenció d'alta qualitat quan i on calga. També veuen necessària una aplicació accelerada de les polítiques nacionals establides per a l'atenció materna i neonatal; així com una integració intersectorial. Amb això últim, es refereixen a promoure l'educació al llarg del cicle vital; donar suport a inversions econòmiques més intel·ligents, amb cofinançament entre sectors; reforçar les respostes d'adaptació al clima al llarg del cicle vital; i avançar en la coordinació i resiliència dels sistemes d'emergència. Finalment, aposten per una innovació impulsada localment; això és, invertir en investigació a escala local per a millorar la qualitat de l'atenció i l'equitat en l'accés.