Són cultura els jocs de taula?

Diverses associacions, representants del sector i divulgadors dels jocs de taula es queixen de l'absència d'aquest format en l'anunciat bo cultural per a joves

Ludoteca

La discussió ha saltat a les xarxes tan prompte com s’ha escampat el rumor que en el bo cultural que ha anunciat el govern espanyol no s’inclouran els jocs de taula. No obstant això, davant aquesta notícia, el gabinet de comunicació del Ministeri de Cultura contesta que encara no s’ha decidit què s’inclourà dins del bo cultural.

La qüestió de fons, però, no és l'anècdota de si entren o no els jocs dins el bo cultural destinat a joves, segons Carles Palanca, un dels creadors del podcast i canal de divulgació de jocs de taula Casella d’Eixida. El veritable problema és que es continue considerant aquest sector, una modalitat d’oci amb més adeptes cada dia entre el públic adult, com a no cultural. D’acord amb Palanca, probablement això es deu a què la indústria parteix del joguet i no d’altres àmbits de la cultura, com l’audiovisual, els llibres o la música.

No obstant això, si ens endinsem en el món dels jocs de taula, hi trobarem autoria, és a dir, autors que reivindiquen la creació d’un joc i un estil particular. De la mateixa manera que anem al cine a veure una pel·lícula d’Isabel Coixet, escoltem l’últim senzill de Fito, o llegim l’últim llibre de Quim Monzó. La sèrie de Netflix Gambito de dama va ajudar molta gent a descobrir que jugar a escacs requereix molta intel·ligència i perseverança, un joc, que com sabem, fa molts segles que roda pel món. 

A pesar de tot, els jocs de taula no es consideren cultura. I quines implicacions té que els jocs de taula no se’ls etiquete així? Per exemple, que els productes lúdics compten amb un IVA del 21%, ben allunyat de l’IVA cultural del 10%. Els autors de jocs de taula tampoc poden optar a ajudes quan els conviden en algun festival internacional de jocs de taula, de la mateixa manera que no hi ha cap tipus d’ajuda o subvenció per a les editorials de jocs de taula.

La repercussió a les xarxes: #ElsJocsDeTaulaSonCultura

Tot això ha portat a que els defensors dels jocs de taula es posen en moviment, començant per la recollida de firmes encetada per HomoLudens

La difusió de l’etiqueta en xarxes #ElsJocsDeTaulaSonCultura, reivindicada per representants d’algunes de les editorials de jocs de taula.

O creadors de jocs de taula com Enric Aguilar, el responsable de la Fallera Calavera

També els responsables de Casella d’Eixida, Carles Palanca i Carla Rubio, poc després de recordar en Twitter la reunió del ministre de Consum, Alberto Garzón, amb el president de l’Associació d’Editorials de Jocs de Taula, han fet una petició formal (més enllà de les xarxes) a la Conselleria d’Educació i Cultura perquè s’incloga dins la seua cartera aquesta forma lúdica.

Quatre jocs que demostren que els jocs són cultura

Per a reforçar la tesi que els jocs de taula són cultura, Carles Palanca i Carla Rubio proposen quatre jocs que demostren que als jocs de taula hi ha autoria i que s’hi generen idees originals a partir de les quals es produeix una evolució i una influència entre jocs (com passa amb altres disciplines culturals o artístiques). Els jocs que proposen són els següents:

- Acquire, de Sid Sackson (1962). Sid Sackson va definir les bases del joc modern 30 anys abans de l'explosió de jocs alemanys: senzills, estratègics i de durada limitada.

- Dungeons and Dragons, de Gary Gygax i Dave Arneson (1974). El pare dels jocs de rol li va pegar la volta al concepte de joc, aplicant narrativa, opcions infinites i posar el personatge al centre de tot.

- Cosmic Encounter, de Bill Eberle, Jack Kittredge, Bill Norton, Peter Olotka i Kevin Wilson (1977). Aquest joc planteja de manera revolucionària que el text de les cartes pot contradir les regles principals.

- Magic the Gathering, de Richard Gardfield (1993). La personalització dels jocs esclata amb Magic, on pots escollir quines cartes formen part de la partida i per tant, quines regles es trenquen i quines no.

També et pot interessar