El parlar castallut d’Enric Valor veu la llum en una obra inèdita

Una obra inèdita d'Enric Valor, una de les figures claus de la normalització del valencià, ix a la llum trenta anys després. S'hi arreplega el vocabulari bàsic de l'autor, amb més de 12.000 paraules que el mateix gramàtic va dictar al seu fill, on també es recullen un miler de vocables del parlar propi del seu poble, Castalla (Alcoià). Enric Valor Hernández, el seu fill, ha explicat que, quan son pare li les dictava, "jo les apuntava en una màquina d’escriure”.

Dues veïnes del poble, Assumpta i Rosa, han mostat a À Punt Notícies com sona el castallut, la variant local del valencià en què Enric Valor va créixer. Escorribanda i simave, és a dir, 'a correcuita' i 'potser', respectivament. El pit envernissat, com a expressió sobre qui no guarda secrets. La pallissa, com a sinònim de 'terrat'. La foraca, que és la 'llar', on es fa el foc. La carrutxa, l'utensili utilitzat per a traure aigua del pou. Els sagals, mot per als xiquets que anaven jugant pel carrer. Moltes d'aquestes paraules i locucions les va recuperar Valor per a les seues famoses rondalles i narracions populars, i ara s'incorporen en un annex del seu diccionari bàsic.

És una obra inèdita que han presentat aquesta vesprada al seu poble, publicada per un editor que també pertany a una nissaga assenyalada en la recuperació de la llengua, Francesc Ferrer. "Estava preparat per a editar el 1985", ha dit Ferrer. "Ell va posar en valor un valencià que no estava ni en els vocabularis", ha dit Emili Casanova, director de l'obra. Una riquesa de variants que s'escampa al llarg del nostre territori i que Valor impulsà des d'un ús local a un valor universal.