Belén Colomina: “Cal posar al capdavant dels grups de salut mental dels centres escolars a professionals de la salut”

Després de la dimissió de l’equip directiu de l’IES La Moreria, a causa de la manca de recursos per a afrontar els problemes de salut mental de l’alumnat, Bona vesprada parla amb la vicepresidenta de l’AMPA del centre, Amparo Merín.

“La salut mental és importantíssima tant en instituts com en CEIP”, opina, “però han d’anar de la mà les conselleries de Sanitat i d’Educació: fan falta psicòlegs, psiquiatres i orientadors, perquè molts dels xiquets no estan diagnosticats i si no estan diagnosticats no es poden tractar”.

El cos docent de l’IES de Mislata havia denunciat en un manifest l’existència de quinze casos d’alumnes amb conductes suïcides, autolesives o violentes. “Però no és l’únic centre que s’enfronta a aquesta problemàtica”, assegura Amparo. “El professorat de La Moreria està content perquè veuen que l’esforç que han fet s’ha valorat des de la Conselleria, però hi ha molts centres que han reclamat més recursos.”

Increment de problemes de salut mental en l’adolescència

Veus expertes alerten que s’ha detectat un increment en les autolesions, les idees suïcides, i els suïcidis entre menors i adolescents. “Realment el que expressen és una manca de recursos interns per a afrontar les dificultats i la soledat”, analitza la psicòloga Belén Colomina, consultada per l’equip de Bona vesprada. “Han de tindre recursos per a aconseguir una regulació emocional i l’equilibri mental.”

L’entorn i les característiques de la societat actual també influeixen.

“S’ha normalitzat l’agressivitat tant verbal com no verbal”, constata la psicòloga. “En les xarxes socials, sembla que es pot contestar de qualsevol manera i, per exemple, en els grups de WhatsApp parlen com si la persona no estiguera present. Després en el cara a cara, no tot s’hi val i l’adolescent no té els recursos necessaris per a saber com defendre’s”.

Senyals d’alerta

És possible detectar, per part de pares i mares, que alguna cosa passa amb els adolescents al seu càrrec? Colomina adverteix que s’ha de parar molta atenció, perquè els símptomes van en silenci: “Durant períodes d’un any o més poden dur-se cap a dins i no expressar-se, raó per la qual hem d’estar alerta davant canvis de conducta, d’alimentació, de comportament, de patró de la son…”. Coses com un augment de malsons, d’ansietat, d’hores d’aïllament o de consum compulsiu de mòbil i, en general qualsevol canvi dels patrons de conducta habituals, poden ser indicadors a tenir en compte. “Davant d’aquests senyals és important parlar amb l’adolescent, que necessita la presència d’adults per a comunicar-se.”

Sembla que la comunicació amb els adults durant la infància i l’adolescència és clau. “No només tenim un cos físic i unes competències que aprendre, la ment també s’ha d’entrenar i és molt complexa”, conclou la psicòloga. “S’han de donar els recursos en la infància per a gestionar emocions com l’agressivitat, la depressió o l’ansietat, ja que durant l’adolescència tot esclata i les hormones fan que tot s’accelere. En aquest moment és molt important que senten que els adults els fan costat.”

El professorat, fart

En les xarxes socials, molts membres de la comunitat docent manifesten que ja no poden més. “Cada vegada hi ha més casos d’assetjament escolar i més greus dins de l’aula”, certifica Belén Colomina: “Augmenten els casos de xiquets que se senten senyalats i agredits pels mateixos companys.”

Quin paper ha d’adoptar el personal docent davant d’aquesta realitat? “Al professorat normalment li agrada exercir la seua professió, però hi ha vegades que es sent desbordat, perquè no pot fer-ho tot” explica la psicòloga. “No pot fer classe i estar pendent de gestionar una correcta integració davant d’un cas d’assetjament.”

En aquest sentit es manifesta partidària d’impulsar grups de salut mental en l’aula o en l’escola, “però cal posar al capdavant a professionals de la salut mental per a fer front a aquesta situació: personal especialitzat en psicologia sanitària i psicologia clínica”.

Al seu parer és una realitat que està a l’orde del dia, vulguem o no veure-la, i s’han de prendre les mesures adequades.