<![CDATA[À Punt - El punter]]> 10 <![CDATA[À Punt - El punter]]> <![CDATA[De Cullera a TikTok: els vídeos virals que han fet del valencià una llengua global]]> Qui no s'ha trobat alguna vegada el famós vídeo dels pescadors de Cullera en les xarxes socials? La retransmissió a crits de l'accidentada maniobra d'una barca en l'entrada del Xúquer va convertir-se fa just deu anys en una de les imatges més virals en valencià. Des d'aleshores, l'àudio s'ha utilitzat en infinitat de mems i ha provocat rialles per tot arreu.

Una dècada després, recordem esta i altres gravacions divertides que han tingut el seu moment de protagonisme i han passejat la nostra llengua per les xarxes socials en tot el món. Alguns, fins i tot, s'han gravat per les càmeres d'À Punt i s'han colat en els informatius d'esta casa, per exemple, la xiqueta menuda que, en plena pandèmia, ens recordava amb molt de trellat la necessitat de dur mascaretes: "És millor això que morir-se". O el "Enxufa-li" de Salvador, un dels primers vacunats contra la covid-19. Així som els valencians: un riu inesgotable que inunda les xarxes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Esperansa Grasia, Sofia Surferss o Rocío Vidal, entre les noves cent influenciadores més destacades a Espanya]]> Els creadors de contingut són ja una figura “absolutament essencial” per a l’economia i la seua importància continua creixent a mesura que les xarxes socials van evolucionant. Així ho afirma la revista Forbes en la presentació, un any més, de la selecció dels cent millors influenciadors i influenciadores a Espanya, on enguany hi torna a haver una destacada presència valenciana.

Des del mitjà especialitzat en el món de les finances i els negocis destaquen que els creadors són “crucials” quan la connexió amb les audiències és “autèntica”, especialment a mesura que les plataformes socials —com Instagram i sobretot Tiktok— s’han convertit ja en motors de cerca, amb el mateix ús que poden tindre Google o Safari.

Enguany, la revista ha tornat a posar en valor el treball diari dels valencians i les valencianes Lola Moreno, Violeta Magriñán i Sergio Peldanyos i incorpora, per primera vegada, Esperansa Grasia, Diego Nister, Sofia Moreno i Rocío Vidal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El regal viral d'una alacantina a la seua iaia: escoltar la veu de son pare trenta anys després]]> Asunción té 91 anys i ha rebut un regal molt especial. Els seus nets van trobar una gravació d'àudio del seu besavi, el pare d'Asunción, dedicant-li una cançó a la seua dona. La tendra reacció de la dona mentre escoltava la gravació s'ha fet viral i ha commogut les xarxes.

La història comença quan Asunción se'n va anar a viure amb els fills a Alacant per a estar acompanyada. En la mudança, va aparéixer un casset amb el nom del pare d'Asunción, Blas Estevan, que contenia la seua veu enregistrada tantes dècades abans. La família va fer que Asunción revisquera els moments amb son pare just el dia de Sant Blai, el seu sant i aniversari. Van gravar la reacció d'Asunción en què s'emociona i demostra que encara recorda la cançó. La seua neta va publicar el vídeo en TikTok i ja supera més de 3,5 milions de reproduccions i milers de comentaris emotius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Facebook i Instagram permetran dir "malalts mentals" i "anormals" a persones LGBTI]]> La multinacional Meta ha modificat la seua política sobre conductes i permetrà que en Facebook, Instagram i Threads es puga dir malalts mentals a persones LGTBIQ+, així com oposar-se a la presència de dones en organismes militars o forces de seguretat.

La nova política, disponible en la pàgina web de Meta, arreplega que ara es permeten "acusacions de malaltia mental o anormalitat quan es basen en el gènere o l'orientació sexual, donat el discurs polític i religiós sobre transsexualisme i homosexualitat i l'ús habitual no greu de paraules com rar".

Un altre dels paràgrafs afegits permet el contingut que "advoque limitacions d'accés a llocs de treball en organismes militars, forces de l'orde i el sector educatiu en funció del gènere", la qual cosa obriria la porta, per exemple, a comentaris que defensen l'exclusió de les dones de la policia, l'exèrcit o l'ensenyament. A més el text afegeix: "També permetem el mateix contingut basat en l'orientació sexual, quan el contingut es basa en creences religioses".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta elimina la verificació de dades per tercers als Estats Units per a "restaurar la llibertat d'expressió"]]> La multinacional tecnològica Meta, matriu de plataformes com Facebook, Instagram o WhatsApp, fa un gir de timó significatiu en la política de continguts. Segons ha avançat el director executiu, Mark Zuckerberg, s'eliminarà el programa de verificació de dades per agents externs que havia emprat fins ara, amb socis acreditats, per a substituir-lo per un altre de notes comunitàries semblant al que va implementar el magnat Elon Musk per a la xarxa social X —antic Twitter—. D'esta manera, els usuaris podran inserir notes en les publicacions que consideren potencialment inexactes o que necessiten més context, treball que fins ara feien experts i organitzacions independents de comprovació de dades.

Este canvi, segons Zuckerberg, sols tindrà de moment efecte als Estats Units. L'empresari l'atribueix a un “panorama polític i social canviant" i l'ha justificat en el marc d'un esforç per "restaurar la llibertat d'expressió i "reduir errades" que poden conduir a la "censura". En este sentit, ha argumentat que els sistemes creats per Meta per a moderar els continguts de les plataformes estaven “cometent massa errors” i ha garantit que l'empresa continuarà supervisant publicacions relacionades amb drogues, terrorisme i explotació infantil.

La directora de la Xarxa Internacional de Verificació (IFCN per les seues sigles en anglés), Angie Holan, ha manifestat en una publicació en X que la decisió "farà mal als usuaris de xarxes socials que busquen informació de confiança" i arriba "arran de la pressió política extrema d'una nova administració i els seus seguidors". "El periodisme de verificació de dades mai ha censurat o eliminat publicacions, ha afegit informació i context a temes controvertits i ha desmentit contingut enganyós i teories de la conspiració", ha assenyalat Holan, que afirma que l'"atac" als verificadors arriba per part d'"aquells que senten que haurien de ser capaces d'exagerar i mentir sense que els contradiguen".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una iaia valenciana fa viral la carcallada amb els seus nets: "En ma vida m'he rist tant"]]> Les xarxes estan plenes de vídeos amb jocs que fan riure els protagonistes i els usuaris a l'altra banda del mòbil. És el cas d'un dels últims que s'ha fet viral en TikTok en què una iaia valenciana intenta llegir una llista de marques estrangeres que els nets li passen en un paper. Els joves han d'aguantar el riure, però resulta una tasca impossible.

Al principi del vídeo la iaia ja avisa que "jo només entenc el valencià i el castellà", però això no fa que la dona no ho intente. Microsoft, Google, Facebook o Heineken són alguns dels estrangerismes que intenta pronunciar sense massa èxit. Els nets mentrestant han d'intentar no escopir l'aigua que contenen en la boca malgrat els riures, però fins i tot la càmera acaba banyada.

No només els joves anaven a bacs amb els intents de la iaia, ella és la primera que no pot contindre la carcallada: "Em pixe, en ma vida m'he rist tant". Un riure que s'ha contagiat a través de les xarxes, on la publicació en TikTok frega el milió de reproduccions en menys d'un dia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Instagram es consolida com la plataforma estrela per als creadors de contingut en valencià]]> L’ús del valencià ha experimentat un “creixement notable” en els últims anys a les xarxes socials, un entorn on els influenciadors que aposten per la creació de continguts en la nostra llengua prefereixen Instagram com la plataforma estrela per a difondre les publicacions. Esta és una de les conclusions que es desprén del primer informe de Poblet.info —projecte nascut com a aparador per als creadors en clau valenciana—, que analitza l’activitat i l’impacte de vora 300 usuaris destacats que comparteixen totes les propostes en la llengua pròpia.

L’estudi "L’estat del valencià a les xarxes socials a través dels creadors de contingut", que s’ha publicat este dilluns, posa de manifest la consolidació d’Instagram com la xarxa amb més influència, tant pel nombre creixent d’influenciadors que hi naixen cada dia, com per l’augment d’usuaris que els segueixen. De fet, este repunt ha fet que, en només un any, la xifra de seguidors d’estos instagramers cresca un 72,91 % i passe de 518.315 el juliol de 2023 a 896.207 l’agost d’enguany. 

En Instagram, lideren esta tendència dos creadors com @Cabrafotuda (142.469 seguidors i seguidores) o @alegriadepoble (102.434 followers). Segons remarca l’informe, tots dos tenen una “forta presència” i “gran capacitat de captar públic” mitjançant el format de reels —vídeos curts—, que és el més consumit de la xarxa social. Destaca també l’aparició de comptes com @curiosaire.vlc, amb un ascens exponencial, ja que en només quatre mesos i una trentena de publicacions suma 15.500 seguidors. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les xarxes embogeixen amb els orígens de Cristòfol Colom]]> La tesi que Cristòfor Colom era jueu i pertanyia a una família de teixidors de València no deixa indiferent ningú. Pocs segons després que RTVE emetera dissabte el documental Colón ADN. Su verdadero origen, i que situa el seu naixement al territori de l'arc mediterrani o les Balears, les xarxes embogiren amb les conclusions d’esta nova investigació amb etiquetes com #Colón o #ColonValenciano, que este dilluns encara són tendència a plataformes com X.  El debat sobre l'origen del navegant s'ha traslladat a les xarxes.

“Segur que seria de Genovés”, “tenia família a Sellent i estiuejava a Daimús”, “Xe, de la terreta”, “el pare de Llosa i la mare de Rafelcofer”, “era de Russafa borinot”, “Colón era de Morella (...) Zero proves, però zero dubtes”, són alguns dels enginyosos comentaris que els usuaris han publicat gran part dels usuaris en to humorístic. També hi ha un gran nombre de posts que han celebrat que Colom tinguera vincles amb la Comunitat Valenciana. 

La recerca rebutja la resta de teories sobre la procedència de Colom, des de la clàssica del naixement a Gènova, que sostenen la majoria dels historiadors i la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya, a les que atribuïen l'origen a Portugal, Galícia, Castella, Catalunya i, fins i tot, Navarra. Per això, tampoc han faltat les veus que qüestionen la credibilitat d’esta nova investigació. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Los trucos de La Ordenatriz’: el vademècum contra les taques]]> Cap taca se li resisteix a La Ordenatriz. Begoña Pérez ha popularitzat solucions infal·libles a través de les xarxes socials, on acumula més d'un milió i mig de seguidors. S'ha convertit en la influenciadora de referència sobre orde i neteja i ara ha plasmat els seus coneixements en el llibre Los trucos de La Ordenatriz.

L’obra és el vademècum contra les taques, com les d’oli, cera, un bolígraf o destenyits, amb solucions que van de la A a la Z. És un recull de més de 130 receptes que la influenciadora ha convertit en llibre de consulta per a xicotets drames domèstics. “Encara hi havia molts dubtes a resoldre que no em cabien en xarxes. Per això vaig fer el llibre com un diccionari de taques”, explica a À Punt Notícies. 

Trucs infal·libles amb ingredients bàsics com bicarbonat, vinagre, amoníac o, fins i tot, laca. “Amb la laca descobrim un nou material per a recuperar una peça de roba. Sobretot, desincrusta un destenyit o una ratllada dd cotxe”, assegura la influenciadora. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Chama i El Pana: els presentadors creats amb intel·ligència artificial per a esquivar la repressió a Veneçuela]]> Chama i pana, paraules que a Veneçuela s'utilitzen per a parlar d’una xica o d’un amic, són també els noms que han triat una dotzena de mitjans al país llatinoamericà per a batejar dos presentadors de notícies generats amb intel·ligència artificial per a complir una missió: esquivar la repressió del règim de Nicolás Maduro. 

“Per si no te n'has adonat, volem dir-te que no som reals”, confessen La Chama i El Pana enmig dels primers vídeos penjats en YouTube i xarxes socials en els que costa uns segons detectar que els gestos i l’expressió facial no corresponen al de dos persones reals. “Vam ser generats per intel·ligència artificial, però els nostres continguts sí que són reals, verificats, de qualitat i creats per periodistes”, asseguren.

Estos avatars hiperrealistes convertits en presentadors són el resultat d’una iniciativa denominada "Operació Retuit" de l'organització Connectas, una plataforma de periodisme d’investigació amb seu a Colòmbia que treballa en xarxa amb col·laboradors i mitjans de diferents països de Llatinoamèrica. Dirigida per Carlos Huertas, que actualment lidera la Iniciativa per al Periodisme d'Investigació de les Amèriques del Centre Internacional de Periodistes (ICFJ), l’organització ha participat en reportatges d’investigació com Els Papers de Panamà i ha rebut reconeixements com el Premi Ortega y Gasset o el Gabriel García Márquez de periodisme. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Torna Quevedo? Una avioneta recorrent les platges de València anuncia el seu possible regrés]]> Les platges de València han sigut escenari del probable anunci de la tornada a la música de Quevedo. I és que al llarg d’este dimecres al matí, una avioneta ha sorprés els banyistes, ja que portava un cartell on es podia llegir una de les lletres de l’artista canari, tot i que modificada. 

“2021, sembrar. 2022, recollir. 2023, coronar. 2024, desaparéixer”, forma part dels versos d'Ahora qué i que ja preveien una aturada del cantant, que a principis d’any ell mateix va confirmar. “No soc una màquina”, va justificar el cantant, que va liderar les llistes d’èxits mundials el 2023 en totes les plataformes digitals, en un comunicat en el qual avançava que feia una pausa en la seua carrera.

Ara, les avionetes que han solcat els cels de València i Màlaga —tal com han compartit desenes d’usuaris a través de les xarxes socials— mostraven en una pancarta el terme “desaparéixer” esborrat. Una paraula que també s’ha esfumat de la lletra de la mateixa cançó en plataformes com Spotify. Estes pistes han provocat un gran ressò a les xarxes, que ja han situat el cantant com a tendència en X.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els iaios i les iaies s’apoderen de les xarxes socials]]> El 26 de juny se celebra el dia dels iaios i les iaies, i en À Punt volem mostrar la cara més divertida dels nostres majors: la d’influenciadors i influenciadores, que molts han descobert gràcies als més joves de la casa. Acumulen anys d’experiència i també milers de seguidors. I sobretot, ens trauen milers de somriures. 

Una gran influenciadora valenciana és @iaiacocinera, que en convida a anar a esmorzar amb ella i també ens ensenya a cuinar amb les seues receptes casolanes.

Una altra iaia que triomfa en les xarxes socials i sense necessitat ni tan sols de tindre el seu propi perfil és la iaia de l’influenciador i col·laborador d’À Punt @cabrafotuda. Este jove de la Vila Joiosa li ha dedicat a sa uela, de qui ha rebut el malnom, el seu primer tema musical. I ella i les seues amigues han sigut les protagonistes del videoclip. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una enorme explosió hidrotermal a Yellowstone sembra el pànic entre els turistes i obliga a tancar una zona del parc]]> Una sobtada erupció al parc nacional de Yellowstone, entorn natural dels Estats Units a Wyoming que alberga milers de guèisers, ha sembrat el pànic entre els turistes presents aquell moment, i s'ha hagut de tancar preventivament la zona afectada.

Es tracta d'un fenomen conegut com a explosió hidrotermal, que va llançar a l'aire roques, enderrocs, fang i una gran quantitat d'aigua bollint. La virulència de l'esclat, poc abans de les deu del matí, va agafar per sorpresa molts visitants que passejaven per les passarel·les properes i els va obligar a buscar refugi per a evitar danys, tot i que alguns van poder gravar vídeos que s'han viralitzat en les xarxes socials. Va ocórrer prop de Sapphire Pool, una piscina d'aigua termal de l'àrea de Biscuit Basin situada a poc més de tres quilòmetres del famós guèiser Old Faithful.

Afortunadament, l'incident ha quedat en un ensurt i, més enllà dels danys materials, no s'ha reportat cap persona ferida. Tot i això, l'àrea recreativa del Biscuit Basin s'ha hagut de clausurar per a garantir la seguretat de les persones i poder reconstruir les passarel·les i bancs afectats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així és la rajada que ha revolucionat una platja d’Elx]]> La seua forma peculiar, romboide, i la cua que té la converteixen en una de les espècies més cridaneres amb què es poden trobar els banyistes a la mar, però també en una de les que més inquietud va despertar este dimarts a la platja els Arenals del Sol d’Elx. Tant va ser així, que tot i no ser una espècie considerada perillosa per a l’ésser humà, els agents de la Policia Local la van capturar i posteriorment la van alliberar mar endins.

L’animal va aparèixer cap al migdia vora mar, a poca fondària. Alguns banyistes, en apreciar-la van començar a cridar i a advertir la resta d’usuaris de la presència de la rajada. Així que “per a evitar incidents amb els usuaris i per la seguretat de l’animal”, com indica la Policia Local, els agents la van capturar, la van clavar en un sac específic, i després la van soltar aigües endins.

De fet, alguns usuaris recordaven en les xarxes socials que estos peixos són habituals en altres platges pròximes a la d'Elx i que no causen cap problema en la convivència amb els banyistes. Les rajades són peixos habituals en les nostres aigües. Poden arribar a mesurar fins a un metre. A pesar que les espines verinoses que tenen, no solen picar les persones si es toca l’animal. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El públic valencià s’acomiada de Quevedo sense escoltar "Quédate"]]> Era una de les apostes més fortes del cartell del BigSound i les expectatives estaven ben altes. Després de mesos sense pujar als escenaris, els fans de Quevedo van haver de contindre les ganes de tornar a corejar els temes del jove cantant canari fins a la cloenda del festival celebrat a València, a les 22:00 hores d’este dissabte.

L’eufòria va esclatar quan va eixir a l’escenari amb una escenografia poc habitual en els directes d’este cantant de música urbana. Amb passamuntanyes i enormes cadenes, l'artista i el cos de ball que l’acompanyava van recrear una estètica molt més teatral i fosca a la qual el seu públic sol estar acostumat.

El canvi estètic sembla tota una declaració d’intencions de Quevedo pel que fa al format i també al rerefons del seu projecte musical. Un missatge cap als seus seguidors que es completa amb el que va llançar a finals de l’any passat, quan va anunciar que s’allunyava de l’escena pública durant uns mesos perquè necessitava “desconnectar”. Entre les raons que va transmetre als fans, Quevedo va dir que necessitava parar el “ritme frenètic” al qual la fama i la indústria musical l'havien forçat a viure entre els 20 i 22 anys. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dels plors a l'eufòria: les millors reaccions de l'alumnat a les notes de la PAU]]> Després d'uns dies sabàtics a la platja per a desconnectar de l'esforç fet en la prova d'accés a la universitat (PAU), molts i moltes alumnes han hagut d'enfrontar-se a la realitat esta setmana quan ha arribat el moment de conéixer els resultats. La gran incògnita que ronda en tots els caps: "M'arribarà la nota per a estudiar el que vull?". Cert és que entrar en certes carreres com ara medicina o algunes enginyeries, amb notes de tall per damunt del 13, suposa tot un repte en què baixar de l'excel·lència en la PAU pot suposar una poalada d'aigua freda.

Així les coses, els adolescents assimilen el moment de la veritat com bonament poden, cadascun amb un ritual. N'hi ha per a tots els gustos i les xarxes socials han sigut l'escenari triat per a penjar les gravacions de com han rebut la notícia de les qualificacions, amb algunes que s'han tornat virals. Les reaccions van dels plors a llàgrima viva als crits d'eufòria, passant per la impotència, l'enuig i la resignació. Paraulotes incloses. La varietat és tal que fins i tot el conegut influenciador Ibai Llanos ha reconegut estar "viciat" a estos vídeos de reaccions que campen fonamentalment per TikTok: "No té cap mena de sentit. L'amiga li diu que no entrarà en el que vol estudiar i es descollona!"

Molts i moltes han optat per seguir el mateix modus operandi per a desvelar la incògnita de les notes. Fan prediccions per a cada assignatura examinada i un amic o amiga, el pare o la mare els les va cantant, una per una. La gràcia, veure si les expectatives que tenen al cap coincideixen amb la realitat, quantes poden endevinar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capten set caps d'olla grisos travessant la mar prop de la costa de Castelló de la Plana]]> Un pesquer ha gravat un grup de set caps d'olla grisos que jugaven al voltant de l’embarcació, a 29 milles de la costa de Castelló de la Plana, en un punt on la profunditat és d'uns 550 metres. Les imatges les ha oferides la tripulació del vaixell El Paraíso. 

L’embarcació anava a la pesca de la gamba roja quan els caps d'olla grisos s’han acostat a la zona. El patró, Pedro Guzmán, ha explicat que no és la primera vegada que es troba amb esta escena en mar obert. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un valencià, l’autor de la primera tesi doctoral sobre Rosalía]]> Poques persones com Rosalia Vila dominen l’art de fer combinacions que abans semblaven, com a mínim, complicades. D’esta alquímia brollen cançons que barregen referències al reggaeton dels primers anys del mil·lenni amb tècniques vocals del flamenc o el fado. Per això no sembla estrany que dos sectors aparentment allunyats com la investigació acadèmica i la indústria musical hagen convertit la seua obra en un punt de trobada.

El disc de la catalana més aclamat per la crítica, El mal querer, ja va nàixer d’un treball de fi de grau i ara ha sigut un valencià, nascut a la Vila Joiosa, qui ha fet la primera tesi doctoral sobre l’artista. Sis anys i més de huitanta entrevistes han donat com a resultat vora 400 pàgines en què Daniel Gómez Sánchez estudia la figura de Rosalía des de dos punts de vista. D’una banda, fa l’anàlisi purament musical —amb el focus posat en la veu—, i d’altra, l'etnomusicològic, on aborda qüestions com el bagatge flamenc del cinturó urbà de Barcelona o la importància de la seua germana Pili en la construcció de l’imaginari i la identitat de l’artista.

Un treball de matrícula valorat per un tribunal d’excepció que en la branca musical ha seguit la pista de dos de les influències més importants per a Rosalía. La primera, que va arribar a través dels professors del Taller de Músics de Barcelona, la del mestre Enrique Morente i el terratrémol que va suposar el disc Omega per al flamenc, on l’autor va saber conjugar els pals que nodreixen esta tradició musical amb el rock. En segon lloc, la cantautora catalana Sílvia Pérez Cruz, amb qui Rosalía ha tingut en comú bona part de l’entorn musical i acadèmic dels seus primers anys i a qui Daniel considera “mestra indirecta de Rosalía”. Segons ha pogut saber Daniel Gómez a través de les entrevistes personals del treball, Rosalía li va confessar a Pérez Cruz que va aprendre d’ella a col·locar la veu; especialment, a executar els característics melismes en veu baixa. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El portal Música en valencià anuncia el tancament per la falta de subvencions de la Generalitat]]> La retirada de la subvenció pública que fins ara rebia el portal Música en valencià aboca aquesta plataforma al tancament. Almenys així ho han anunciat els promotors, els quals argumenten en les seues xarxes socials que “amb l’arribada del nou govern a la Generalitat, s’ha suprimit la línia d’ajudes i amb això, ha fet inviable el nostre projecte”.

Asseguren que, després de vora tretze anys dedicant el seu web a la música que es canta en la nostra llengua es veuen obligats a acabar el projecte “per manca de suport institucional”.

“Durant aquests anys hem anat guanyant presència en les xarxes socials i, des de fa dos anys, també des del web musicaenvalencia.es, la qual cosa ha suposat un esforç important, tant econòmic com personal, possible gràcies al suport de la Direcció General de Política Lingüística els dos anys passats i que ens ha permés fer d’altaveu de tot el que s’ha anat coent en la nostra escena”, recordaven.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lamine Thior: “Les xarxes socials són la punta de llança de la nova revolució de la comèdia”]]> “Quan la comèdia la fa un home blanc i heterosexual, parla d’assumptes generals; però quan la fan dones, negres o homosexuals, són temes de nínxol. Ara, gràcies a les xarxes socials, hem aconseguit tindre el nostre públic i que es comence a apostar per nosaltres”. Lamine Thior té clar que sense les noves plataformes, no haguera pogut dedicar-se professionalment a l’humor o la interpretació, sinó que haguera acabat sent guia turístic. “Les xarxes socials són la punta de llança de la nova revolució de la comèdia”, sentència en una entrevista en À Punt Notícies. 

L’humorista, guionista i presentador visita aquest divendres el teatre La Plazeta, a València, per a presentar el seu nou espectacle Más que palabras. Un xou que tracta de remoure consciències, reflexiona sobre la construcció real de les paraules i en el que promet una gran dosi d’improvisació, diàleg amb el públic i, fins i tot, ball. “Debatrem amb humor i entre tots si les paraules només descriuen la realitat o també la creen. És important comprendre’n el context per a no confondre el seu significat”, assegura. 

Sobre la implicació del públic valencià, Lamine reconeix que participa molt activament en els espectacles. “El públic valencià sempre està entregadíssim. Sempre m’ha donat molt bona acollida des que vaig vindre per primera vegada a fer una obra de teatre. El públic valencià m’agrada moltíssim”, manifesta. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La bandera pirata oneja a les Torres de Quart]]> La Policia Local de València ha retirat a primera hora d'aquest dijous una bandera pirata que havia aparegut a la part alta de les Torres de Quart de la ciutat, segons han informat fonts policials.

La bandera negra amb les tíbies i la calavera ha onejat en la part superior d'aquest monument del segle XV durant vora mitja hora, ja que a les 8 del matí s'ha comunicat la presència i a les 8:30 ja l'havien retirat els agents, segons les mateixes fonts.

De moment es desconeix qui i amb quin motiu ha col·locat aquesta bandera en una de les portes fortificades que donava entrada a la ciutat fa segles, una acció en la qual no s'ha danyat ni llevat cap de les banderes oficials que coronen les torres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem desestima la demanda de Món Orxata contra Facebook per tancar la seua pàgina amb dades falses]]> La sala civil del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual rebutja que existisca un dret absolut a tindre presència en les plataformes de xarxes socials si no es compleixen les condicions d'ús establides pels proveïdors de serveis. D'aquesta manera, l'alt tribunal desestima el recurs de l'empresa d’Alboraia Món Orxata, que va considerar vulnerat el seu honor per la inhabilitació del seu compte amb el missatge "tancat permanentment".

Els fets es refereixen a un compte obert per aquesta empresa el 2010, que a més va obrir dues pàgines en Facebook, amb el nom del perfil "Món Orxata", data de naixement "6 de maig de 1978", edat "39", gènere "masculí" i domicili "València, Comunitat Valenciana, Espanya". Després de rebre una denúncia anònima, la xarxa social va inhabilitar el 2016 el perfil, va eliminar-hi l'accés i el va incloure en una llista de control de comptes falsos perquè van considerar que es va crear amb dades falses. En buscar el compte en la xarxa apareixia l'expressió "tancat permanentment" al costat d'un mapa amb la ubicació de l'empresa, recorda el Suprem.

Un jutjat de Montcada va desestimar el 2021 la demanda interposada per Món Orxata SL contra Facebook Ireland i Facebook Spain SL per intromissió il·legítima en el seu honor, decisió que va confirmar el maig del 2022 l'Audiència Provincial de València, que va concloure que les dades proporcionades en obrir el perfil no s'ajustaven a la realitat. Ara, el Tribunal Suprem coincideix amb aquesta decisió i desestima el recurs de l'empresa, que al·legava que Facebook havia inhabilitat sense avís previ el compte, fet que havia danyat la seua reputació, ja que el missatge "tancat permanentment" podia interpretar-se com que el negoci havia tancat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nebulossa canta 'Zorra' amb Gloria Trevi a l’escenari del Radio City, a Nova York]]> Després d'arrasar a Benidorm, Zorra, dels valencians Nebulossa, ha fet tremolar un dels escenaris més icònics del món, el del Radio City Music Hall, ubicat a l'edifici Rockefeller de Nova York. El passaport al teatre considerat als Estats Units The Sowplace of the Nation —una cosa així com l’epicentre nacional de l’espectacle— li l’ha donat l’artista mexicana Gloria Trevi, que ha cantat a duo amb Nebulossa la cançó seleccionada per Espanya per al festival d’Eurovisió 2024.

“Ha sigut molt emotiu, tenia un nuc a la gola perquè estar ací, en aquest lloc tan meravellós, és molt gran” ha declarat Maria Bas, vocal del duo valencià Nebulossa. L’altra meitat de la parella, Mark Dasousa, ha expressat el seu agraïment “per l'energia de la gent, per Gloria Trevi, per com ens han rebut”. “Ha sigut Brutal! Jo en vull més!” ha afegit el productor d’Ondara després de l’actuació. 

Gloria Trevi, una de les artistes llatines més internacionals, coneguda per temes com Todos me miran ha volgut convidar els artistes valencians en una de les parades més importants de la seua gira "Mi soundtrack". La cantant i intèrpret mexicana ha donat suport així a la proposta valenciana per a Eurovisió i al seu missatge. Així ho va demostrar, just en acabar l’actuació conjunta, quan va cridar al públic: “Perquè ara ser una zorra, no és un defecte”. Nebulossa va tornar a valorar en xarxes l’oportunitat que la mexicana els havia donat: "gràcies infinites Gloria Trevi, per la teua generositat, proximitat i afecte. T’estimem!".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Polèmica al Regne Unit per la manipulació d'una fotografia de Kate Middleton amb els fills]]> La publicació d'una foto oficial de Caterina de Gal·les amb els fills s'està girant en contra de la família reial britànica. La polèmica va esclatar aquest diumenge, després de setmanes i setmanes de rumors sobre l'estat de salut de la princesa de Gal·les, fora de l'escena pública des que el 17 de gener se sotmetera una "cirurgia abdominal". El palau de Kensington va voler tallar de soca-rel les especulacions sobre el seu parador i, aprofitant que era el Dia de la Mare al Regne Unit, va difondre una instantània de l'esposa del príncep Guillem amb Jordi, Carlota i Lluís, les tres criatures de la parella. Tots, somrients.

Però el tir els ha eixit per la culata. Poc després que eixira a la llum la imatge, que Caterina va compartir en les xarxes socials, començaren a proliferar veus especialistes que asseguraven que havia estat manipulada. De seguida es va fer viral i milions de persones assenyalaven en internet alteracions evidents fetes amb photoshop o un editor semblant. La bola va créixer fins al punt que, al final del dia, quatre agències de notícies —Associated Press, Reuters, France Press i Getty— decidiren retirar-la dels servidors advertint els clients que la instantània havia sigut retocada. La polèmica s'ha fet tan gran que, aquest dilluns, la mateixa Caterina ha hagut de reconéixer públicament que l'havia editada i ha demanat "disculpes" per la confusió generada.

Un detall que havia cridat l'atenció dels internautes, per exemple, és la part final de la mànega de la jaqueta de punt que porta la menuda Carlota, reclinada en el braç de la cadira on seu Caterina. La monyica de la xiqueta sembla lleugerament desplaçada a un costat i, fins i tot, falta un tros de mànega que ix difuminat. La cremallera de la princesa de Gal·les, l'absència de l'anell de casada o el rerefons que es veu entre les cames del príncep Lluís són altres indicis que han fet botar les alertes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Troia', 'meuca', 'zorra': l’himne de Nebulossa ja es canta en altres idiomes]]> No fa ni una setmana que Nebulossa va guanyar el Benidorm Fest amb "Zorra" i, abans de xafar l'escenari d'Eurovisió a Malmö (Suècia) com a representants d'Espanya, la cançó ja ha esdevingut un fenomen global. A hores d'ara, l'himne empoderant és el segon tema més viral al món en Spotify i suma milions de reproduccions.

Aquesta popularitat meteòrica ha despertat la creativitat d'artistes d'arreu del món, que han gravat versions del tema. Alguns, però, han anat més enllà i s'han atrevit a traduir la lletra. Just aquest dimecres el duet d'Ondara publicava al canal de YouTube la traducció oficial a l'anglés, en què zorra passa a ser vixen: literalment vol dir rabosa, però també es fa servir amb el significat d'harpia.

La tornada que va fer vibrar el Palau d'Esports l'Illa de Benidorm passa a repetir troia en la versió italiana de la cantant i creadora de contingut Giada Bahon o meuca en la de la catalana Lydia Ruiz, ambdues publicades en TikTok. En la seua traducció a l'anglés de Danny McEvoy, però, el músic ha optat per conservar el terme original en castellà. La raó és senzilla: encara que considera que la paraula més adient seria bitch i no vixen, no vol que YouTube penalitze el vídeo per fer servir un llenguatge que consideren inapropiat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estrenem la nova versió del PobleCV, ara amb els escuts dels pobles valencians]]> Torres, corones, quadribarrades, vaixells i animals. Aquests són només alguns dels elements més comuns que trobem als escuts dels pobles valencians. L'heràldica ens parla de la història i cultura dels municipis i el nou joc en línia d'À Punt vol convidar els usuaris a descobrir d'una manera divertida les dades i curiositats que s'hi amaguen.

Segurament has intentat endevinar alguna vegada les pistes diàries del PobleCV, el joc d'À Punt que ja acumula més de mig milió de visites en a penes dos anys. Ara llancem una nova versió amb un mecanisme molt paregut, però que inclou un nou element per a conéixer millor els nostres municipis. L'edició dels escuts substitueix la silueta pel distintiu heràldic de cada poble, que poden ser molt representatius de les particularitats i ens poden fer aprendre nous detalls que no sabíem.

El mecanisme és molt senzill. Cada dia el joc mostra la imatge de l'escut d'un municipi valencià i l'usuari ha d'endevinar de quin es tracta en un màxim de sis intents. Amb cada errada, es dona una pista amb la distància en quilòmetres i la direcció des del municipi introduït cap a l'amagat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Emotiu missatge d’acomiadament d’un maquinista que es jubila]]> “Per a mi aquest precís moment és molt especial. D'ací a uns 15 minuts arribarem al nostre destí, Alacant, i finalitzarem aquest viatge i, per a mi, també la meua vida laboral.” Així es va dirigir un maquinista de Renfe al passatge del tren d’alta velocitat que conduïa fa una setmana, abans d’acabar el seu últim trajecte, a la ciutat d'Alacant.

L’home no va voler deixar passar l’oportunitat d’anunciar als passatgers i passatgeres que estava a punt de jubilar-se després de 44 anys de carrera, aprofitant que tenia la possibilitat de comunicar-s’hi mitjançant la megafonia del tren. “Ha sigut per a mi una enorme satisfacció haver compartit amb tots vostés tants quilòmetres recorreguts”, afegia emocionat, abans d’agrair l’atenció del passatge i desitjar-los un bon 2024.

Ja en l’estació, diverses persones passaren a saludar al maquinista, que ja havia acabat el seu últim trajecte, i li encaixaren la mà per agrair-li el seu emotiu missatge i donar-li l’enhorabona. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un xiquet de tretze anys arriba al final del Tetris per primera vegada en la història]]> Un xiquet nord-americà de tretze anys s'ha convertit en la primera persona que ha aconseguit superar per primera vegada l'última pantalla del Tetris. Aquesta proesa només l'havia assolida la intel·ligència artificial i ara l'adolescent Willis Gibson ha fet història en convertir-se en el primer ésser humà que derrota la màquina d'aquest clàssic joc tan popular en totes les generacions de les últimes quatre dècades.

"Ai, mare!", és l'única frase que podia repetir Gibson en adonar-se que no podia continuar jugant perquè la màquina no generava més pantalles. La partida, que està publicada en YouTube, frega els dos milions de visualitzacions en poques hores i la notícia ha fet la volta al món. Els experts en desenvolupament de videojocs no pensaven que cap ésser humà fora capaç mai d'arribar a aquest punt i que haja sigut un xiquet de tretze anys ha generat encara més sorpresa.

La primera versió de Tetris es va llançar el 1984 i ràpidament es va popularitzar arreu de tot el món en una era en què la indústria dels videojocs s'enlairava amb gràfics i reptes molt simples però addictius. Quaranta anys després de ser creat a l'Acadèmia de Ciències de Moscou durant la guerra freda, Tetris és el videojoc més venut de la història amb 520 milions de còpies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón i Compromís juguen a les innocentades en les xarxes]]> Fa dècades, la típica broma del 28 de desembre, Dia dels Innocents, era apegar un ninot de paper a l'esquena d'algú. Potser hi ha qui manté la tradició, però podríem dir que hui en dia fins i tot les innocentades s'han digitalitzat i cada 28 de desembre hem de parar molta atenció amb el que veiem en les xarxes socials, perquè moltes de les publicacions poden ser bromes, més enllà de les fake news del dia a dia.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha participat en aquesta tradició i ha publicat en X una notícia que era clarament difícil de creure tal dia com aquest. "El castell de Santa Bàrbera, a Alacant, serà a partir de l'any que ve la seu de la Generalitat" i, ha afegit, "el Palau passarà a ser un nou museu per a preservar la nostra cultura i història". A més, Mazón ho acompanya amb un vídeo de la suposada notícia publicada en la pàgina de la Generalitat.

També l'oposició ha aprofitat la data per a fer política. Compromís ha llançat en les xarxes un vídeo en què els seus representats apareixen fent mofa de les polítiques del nou govern valencià. La coalició valencianista fa anys que fa aquestes produccions per a criticar decisions polítiques d'altres partits i enguany s'han centrat en "els especuladors i corruptes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La NASA troba un arbre de Nadal, però els usuaris hi veuen... un Grinx]]> Casualitat o capritx del calendari, la NASA ha captat un conjunt d’estreles joves, a uns 2.500 anys llum de la Terra, que, segons aquest observatori astronòmic, configuren un arbre de Nadal en la Via Làctia. La raó per a veure aquesta icona? Els colors, les llums i les figures que formen, a ulls de la NASA. Una visió de la qual discrepaven molts usuaris en les xarxes socials, que més bé hi veien el Grinx, el personatge de ficció de l’escriptor infantil Dr. Seuss que es va popularitzar amb el conte Quan el Grinx va robar el Nadal! Siga per estima o per odi a les festes de Nadal, la imatge de les estreles s’ha fet viral poc després de compartir-la la NASA.

El cúmul de l'Arbre de Nadal, com va ser batejat popularment el conjunt d'estreles que formen el NGC 2264, està compost per prop de quaranta estreles joves i gasos. Els colors que emeten formen un “arbre còsmic” de llums i colors molt brillants.

L'administració aeronàutica estatunidenca ha distribuït la imatge, captada per l'observatori de raigs X Chandra de la NASA, i en poques hores, s'ha viralitzat. S'ha compartit més de dos milions de vegades i ha aconseguit 7,5 m'agrades en la xarxa social X, abans Twitter.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Blanco Palomo protagonitza la divertida campanya de l’Ajuntament d’Elx per a alertar sobre la sobreplobació de coloms]]> L'Ajuntament d'Elx ha presentat aquest dimarts una campanya per a demanar la ciutadania il·licitana que no alimente els coloms que habiten la capital del Baix Vinalopó. El protagonista de la cançò és Blanco Palomo, un personatge vestit amb traje i amb cap de colom. El seu nom recorda la cantant de l'Altet més eurovisiva, tot i que el seu estil musical dista del de Blanca Paloma.

Davant la basílica de Santa Maria, l'ocell antropomorf alerta que aquesta espècie ha convertit l'emblemàtic espai en "la seua terrassa, on menja, caga i també cria". Jugant amb un dels símbols més característics de la ciutat, Blanco Palomo arriba a afirmar que "hi ha més coloms que palmeres".

Amb aquesta divertida cançó, el consistori busca conscienciar la població sobre els efectes de la sobrepoblació que produeix alimentar els coloms. A més de suposar un risc per a la salut de la ciutadania, l'augment del nombre d'aquests pardals podria causar l'esfondrament d'edificis històrics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Galder Varas (humorista): “Sempre espere que el públic valencià es torne boig i ho done tot”]]> “No m’esperava aquest èxit en absolut. Estic molt agraït a l’algoritme de Tiktok, li rese cada nit”. Tot i que fa poc més de sis anys que Galder Varas es dedica professionalment a l’humor, no va ser fins a finals de 2022 quan va prendre la decisió de publicar a les xarxes socials xicotets fragments dels seus espectacles. Un any després, és difícil no trobar al costat de les dates de les seues pròximes actuacions el cartell “d’entrades exhaurides”. I ara ha fet un pas endavant publicant la seua primera novel·la gràfica, Disfuncional. 

Aquest cap de setmana, aquest còmic, guionista i escriptor nascut al País Basc, però criat a Torrevella (Baix Segura), ha visitat el Teatre La Plazeta de València amb Esto no es un show. Com era d’esperar, amb ‘sold out’ en les cinc actuacions que ha programat. Del públic valencià, diu, sempre espera que “es torne boig i ho done tot”. “Crec que el públic valencià és dels més bojos de tota Espanya”, ha afirmat a À Punt Notícies. 

Amb un títol gens pretensiós, Galder aconsegueix en Esto no es un show crear un espai on el públic és una part activa de l’espectacle —conegut en la comèdia nord-americana com a Crowd work—. Allí es poden escoltar els acudits més àcids i enginyosos que es farien entre un grup d’amics. I on només una xicoteta part de monòleg dona peu al fet que cada dia siga únic. Sobre la interpel·lació amb els assistents, que trauen a la llum les seues vivències més còmiques, l’humorista reconeix que li agrada traure d’ells la seua vessant més divertida. “Cada persona és un món. I a mi m’agrada molt jugar amb la situació, veure que m’ofereixen”, afegeix. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[LaTiaVisantica, creadora de contingut en valencià de l’any]]> La II Gala de Creació de Contingut en Valencià ha coronat LaTiaVisantica com a millor creadora de contingut de l’any, un premi que arriba després que en l’edició anterior ja guanyara el de Tiktoker de l’Any. Aquest esdeveniment, que reconeix la creació de continguts en valencià, està organitzat per la plataforma Poblet, el segell discogràfic la Claveguera i l’Associació Ciutadana i Comunicació (ACICOM). 

LaTiaVisantica, col·laboradora en diversos programes d’À Punt com el magazín de les vesprades Som de Casa, enguany tenia tres nominacions, en les categories d’Instagramer de l’Any i TikToker, però finalment aquests guardons han sigut per a Xitxo del Cabanyal i Gina, respectivament.

L'alteà Aitor Muñoz, conegut com a Llet i Vi a les xarxes i membre de l’Squad d’À Punt, es posicionava com un dels creadors de continguts amb més nominacions en aquesta segona edició, fins a quatre, encara que finalment s’ha endut només el guardó de Streamer de l'Any. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mariah Carey ho torna a fer: es “descongela” la nit de Halloween i dona el Nadal per inaugurat]]> Acaben els festejos de Halloween i ja hi ha qui s’afanya per a iniciar la campanya nadalenca quan encara falten 54 dies perquè comence. És el cas de la cantant nord-americana Mariah Carey, considerada com la reina de Nadal i autora i intèrpret de l’inesgotable himne All I want for Christmas is you. 

La cançó forma part del primer disc de nadales de la cantant, Merry Christimas, publicat el 1994, i gràcies a les xarxes socials i a les múltiples versions d’artistes com Justin Bieber o Fifth Harmony, encara ha guanyat més transcendència amb el pas dels anys. Per això, cada vegada més prompte, Carey fa públic a través del seu perfil de Twitter o Instagram el dia que dona el Nadal per inaugurat. 

Enguany, la cantant ha publicat un vídeo en què apareix, vestida amb la icònica granota de Mare Noel, congelada en un bloc de gel, dins d’una caixa forta. Damunt hi ha un rellotge que mostra l’arribada de l’1 de novembre. Dins de la caixa forta també hi ha un grup de persones disfressades amb els típics vestits de Halloween, que intenten descongelar la cantant. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Erik Harley (divulgador sobre urbanisme): “La corrupció arquitectònica ha de convertir-se en part del debat social”]]> Fa poc més de tres anys, un expert en estudis urbans i inquiet per l’especulació immobiliària veia al seu domicili la pel·lícula de Bigas Luna Huevos de oro. Rodada a Benidorm i amb el Gran Hotel Bali —l’hotel més alt d’Europa— com a protagonista, aquest seria un escenari ideal que serviria perquè Erik Harley s’inspirara a crear un “fals moviment artístic”, com ell mateix el descriu, per a denunciar a través de les xarxes socials els casos d’arquitectura especulativa i corrupta més coneguts —o no tant— d'Espanya. 

Aquest moviment, ja conegut com el pormishuevismo, va portar Harley a passar de la teoria a la pràctica. A convertir les seues crítiques àcides en les xarxes en rutes, en les quals es pot visitar “la València de Santiago Calatrava”, el complex hoteler de Marina d’Or i els gratacels de Benidorm. L’objectiu inicial era compartir in situ amb els seus seguidors “com la corrupció urbanística envolta les ciutats”. I ara tota aquesta teoria i pràctica torna al paper en un format de tres llibres, publicats entre setembre i octubre, “que és coalimenten, però poden existir de manera separada”: Pormishuevismo. Un movimiento artístico, Pormishuevismo. Rutas por la España del ladrillo i De pelotazo en pelotazo. Salseo, corrupción y pormishuevismo en el fútbol español. 

Aquest moviment artístic, tal com ha explicat Harley —col·laborador del programa Pròxima Parada— en una entrevista a À Punt Notícies, busca que “entre broma, informació, broma i informació” que la corrupció arquitectònica “es convertisca en una part del debat social”. “Quan la gent parla d’aquests casos al carrer, de reclamar que els diners públics s’han de gastar amb consciència, és quan es pot produir un canvi i propicia que la gent no deixe que li la claven endoblegada”, ha asseverat. Així i tot, ha lamentat que la societat no es preocupa prou del malbaratament de diners públics en edificació: “Ens oblidem massa ràpid de qui ens roba”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[LatiaVisantica, i Llet i Vi encapçalen les nominacions a la II Gala de Creació de Contingut en valencià]]> Després de ser guardonats ja en l'edició anterior, LatiaVisantica i Llet i Vi són els grans triomfadors de les nominacions a la II Gala de Creació de Contingut en Valencià —organitzada per la productora musical La Claveguera, el web de contingut en valencià en les xarxes Poblet i l’Associació Ciutadania i Comunicació (Acicomm)— amb quatre nominacions cadascun.

LatiaVisantica és l’alter ego a les xarxes de la fallera i decoradora de falles d’Albal (Horta Sud) Ana Muñoz, i està nominada a creadora de l’any, vídeo de l’any, instagramer de l’any i tiktoker de l’any. 

Darrere del canal de YouTube i Twitch Llet i Vi està Aitor Muñoz, estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, que també col·labora en diversos programes de ràdio. També ha obtingut quatre nominacions, a creador de l’any, vídeo de l’any, streamer de l’any i youtuber de l’any. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El furor dels fans de Pokémon col·lapsa el Museu Van Gogh d’Amsterdam]]> Pikachu, el Pokémon més famós, ha atret una munió de fans tan gran que ha desbordat l’espai del Museu Van Gogh i ha obligat a suspendre la iniciativa de col·laboració entre l’entitat i la saga de videojocs japonesa. 

Amb motiu del 50é aniversari, la pinacoteca ha decidit col·laborar amb Pokémon reinterpretant sis obres icòniques del pintor amb personatges de la saga en un intent d’atreure els fans dels famosos monstres de butxaca. A més, en acabar la visita, els visitants rebien una carta gratuïta d’edició especial de Pikachu inspirada en el famós autoretrat de Vincent Van Gogh. 

Aquest sucós premi per a fans i col·leccionistes ha fet que l’afluència de públic supere totes les expectatives i desborde les sales on estan els quadres de personatges com Munchlax i Snorlax. Els visitants també han arrasat amb les cartes del Pokémon elèctric.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Es busquen els millors creadors i creadores de contingut digital en valencià]]> La segona edició de la Gala de Creació de Contingut en Valencià ha obert aquest dimarts les inscripcions per a poder participar en aquest esdeveniment que té com a objectiu premiar “la celebració de la creativitat i la innovació”.

La gala es farà en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el 31 d'octubre i compta amb el suport de la Generalitat i està organitzada per la productora musical La Claveguera, el web de contingut en valencià en les xarxes Poblet i l’Associació Ciutadania i Comunicació (Acicomm), i suposarà “una oportunitat única” per als participants.

Així, han convidat totes les persones que hagen generat contingut en valencià “en els últims temps” a apuntar-s’hi i participar-hi. En l'anterior edició es presentaren més de 120 propostes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Receptes, estil de vida i moda: l’aposta dels influenciadors valencians que triomfen en les xarxes]]> La professió d’influencer ja no és una “moda passatgera” ni una “bambolla”, sinó que és un treball que ha vingut per a quedar-se. Així ho afirma la revista Forbes en la presentació un any més de la seua selecció dels cent millors creadors de contingut, on enguany torna a haver-hi una destacada presència valenciana.  

Des del mitjà especialitzat en el món de les finances i els negocis destaquen que una audiència fidel dona suport a aquests influenciadors, cada vegada més especialitzats en temàtiques diverses, que les marques monetitzen a través de la publicitat. Entre els perfils dels valencians i les valencianes hi ha una clara aposta pels continguts sobre cuina i receptes, en contar com és el seu dia a dia i en la moda. 

La revista ha posat en valor el treball diari dels influencers Nuria Adraos, Jordi Alemany, Teresa Andrés, Marta Lozano, Jonan Beltrán, Sergio Bolaños, Roberto Bosquet, Ana i Sara Martínez, Violeta Magriñán i Lola Moreno. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Emoji Kitchen, la ferramenta de Google per a 'cuinar' fins a 30.000 icones personalitzades]]> Un pingüí pallasso o un cor fet amb paelles són algunes de les combinacions impensables d’emoticones que permet crear l'Emoji Kitchen, una ferramenta que ja és accessible per a usuaris de qualsevol dispositiu. En total es poden crear prop de 30.000 icones úniques que resulten de barrejar els atributs de dues de les 650 icones amb què compta el nostre teclat. 

Es pot accedir a aquesta fàbrica d'emoticones de diferents maneres. Fins ara només era possible amb dispositius Android a través de l’aplicació del teclat de Google, però ja està disponible des d'una plataforma en línia i a través del mateix motor de cerca per excel·lència. Només caldrà teclejar en el camp de cerca “Emoji Kitchen”, i posteriorment, clicar l’opció que diu “comença”. 

Aquest botó ens porta a una finestra on es despleguen totes les emoticones disponibles i una suma, on podem triar els dos elements i comprovar quin és l’emoji resultant. Una vegada tinguem la nostra creació feta, podem copiar l’emoticona com un arxiu d'imatge amb fons transparent (un fitxer .png) i compartir-lo a través de qualsevol canal de missatgeria.

Continua llegint-ho en el web

]]>