Juanjo, víctima d'abusos al col·legi La Salle de Paterna: "Quan s'apagaven les llums jo estava aterrit. Intentava amagar-me dins del llit"
Fa només cinc anys va decidir, per primera vegada, contar-ho a la família, i la primera reacció que va obtindre va ser d'incomprensió, segons ha relatat en el programa Zoom
El valencià Juanjo Sendra ha volgut contar al programa Zoom d'A Punt l'"aterridora" experiència que va patir al col·legi La Salle de Paterna, a l'Horta Nord, quan només tenia al voltant de huit anys. Com ha explicat a l'equip de Zoom, ell va entrar al col·legi amb huit anys, intern. "Ma mare era viuda i com que va enviudar molt prompte, i havia de treballar i no podia fer-se càrrec de mi em va ficar intern".
Com ha relatat Juanjo, l'ambient era un poc "aterridor". Era molt fàcil —ha contat— que et pegaren una galtada o un carxot o qualsevol altre maltractament. "Estava a l'ordre del dia". La guàrdia nocturna encara es tornava més aterridora quan li corresponia a un frare en concret: el germà Félix. "Ell era el rector el col·legi, i també el cap del grup dels scouts. Era una persona prou coneguda dins de La Salle". Era l'any 1975. Els fets ocorrien a la ciutat de Paterna.
"Quan s'apagaven les llums (a l'internat) jo estava aterrit. Jo intentava amagar-me dins del llit. Ell venia, retirava els llençols, em baixava el pijameta i em deixava el culet a l'aire. Seia a la cadira i es masturbava. Cada nit de la setmana venia. Jo no el veia, perquè jo estava gitat, mort de por, cap avall, però el sentia excitar-se, sentia el so de la seua roba moure's... Buf... És com si ho vera ara mateix. Tinc 55 anys, i hui dia encara 'veig' i 'sent' com si estiguera en aquell llit, i cada nit, nyas".
Tinc 55 anys i hui dia encara 'veig' i 'sent' com si estiguera en aquell llit i, cada nit, nyas
Com vivia les agressions un xiquet de huit anys
Al ser preguntat com vivia aquella situació, Juanjo ha contestat que un xiquet de huit anys "no ho pot comprendre mai de la vida. Ni amb huit, ni amb nou ni amb deu. No ho comprens. Fins i tot arribes a tindre sentiment de culpabilitat. Penses que alguna cosa has fet tu perquè aquest home faça això".
Juanjo va contar aquest relat a la família fa relativament poc. "Fa al voltant de cinc o sis anys, crec que era la Nit de Nadal. Mai ho havia contat a ningú. I davant de tota la meua família vaig contar el que m'havia passat. Em vaig quedar molt tranquil. La meua família, en aquell moment, no em va comprendre. Em van dir que per què ho deia ara. Com si jo volguera fer-los mal a ells".
Juanjo ara pensa que és important que es denuncie perquè tots coneguen que les coses passaven. "Que no continue tapant-se tot. Encara que hagen passat molts anys. I encara que el delicte haja prescrit".
La prescripció dels delictes és una de les traves a què s'enfronten les víctimes. Una trava que ha millorat amb la nova llei de protecció de la infància.
