Dotze cançons imprescindibles per a la música en valencià: quantes en coneixes?

La música en valencià viu un moment d'èxit que deu molt als grans clàssics de la Nova Cançó, que van obrir el camí envoltats de censura i rebuig institucional. Zoom, el programa de reportatges d'investigació d'À Punt, ha entrevistat els seus protagonistes i els ha fet triar entre les cançons més emblemàtiques per a la seua carrera. Amb les respostes hem confeccionat aquesta llista, de cançons emblema de la música en valencià que tots i totes hauríem de conéixer:

"Al vent" de Raimon

La història de la música en valencià contemporània arranca a finals dels anys cinquanta, quan un cantant de Xàtiva de 19 anys en un viatge en moto a València va compondre una cançó que es va convertir en un himne: "Al vent". "Vaig fer unes cançons que res tenien a veure en les cançons modernes que es feien, no era rock, però era viva i juvenil", ens conta en l'entrevista en Zoom.

Un altre clàssic de Raimon és "Veles e vents", amb la qual el mateix cantant ens conta que va patir la censura més descarada: "esto del 'Veles e Vents' no se entiende y, por tanto, aquí hay gato encerrado: No se puede cantar".

"El tio Canya" d'Al Tall

Aquesta és una altra cançó que també es va convertir en himne, però en la dècada dels setanta. Ens ho narra Vicent Torrent en l'entrevista de Zoom. També ens conten la manera fortuïta en què va eixir el nom del grup.

Un altre himne d'Al Tall és el "Cant dels maulets", cançó del seu cinqué disc, Quan el mal ve d'Almansa..., publicat l'any 1979. Amb els anys, aquest cant, amb lletra de Vicent Torrent i música de Ximo Caffarena, s'ha convertit en un himne antiborbònic. El grup Obrint Pas en va fer una versió que clou el seu tercer disc, Terra, publicat l'any 2002.

"La fera ferotge" d'Ovidi Montllor

Ovidi Montllor és un dels exponents de la Nova Cançó, que va patir silenciament institucional. Les seues lletres amagaven missatges reivindicatius amb usos magistrals de les metàfores que el fan un vertader poeta, com en aquestes paraules de "La fera ferotge".

"Vull parlar amb l'Alcalde

I dir-li que tinc fam

Que la gàbia és petita

Jo necessite espai

Els guàrdies que la veuen

La volen atacar

La fera es defensa

No la deixen parlar" 

Aquesta és només una de tantes cançons icòniques com ha sigut "La samarreta", "Homenatge a Teresa", "Perquè vull", "L'escola de Ribera" i "La cançó del cansat". També "Vinyes verdes", que Ovidi li cantava a la seua filla Jana Montllor, amb qui parlem en Zoom: "Em sento molt orgullosa de l'amor que desprén el meu pare quan canta".

"Paquito el Chocolatero", versionat per Carraixet

Amb més de cinquanta anys de trajectòria és difícil triar una cançó de Carraixet. Les nadales "A Betlem me'n vull anar" o "Camina Maria", els clàssics "Ja plora el xic" o "El cucú de l'avi", o la reivindicativa "Alça't i crida" o com no, una de les seues fites, l'adaptació i modernització del pasdoble "Paquito el Chocolatero". Per a commemorar les cinc dècades de la seua trajectòria han presentat un nou disc.

Al seu pas pel programa Zoom han volgut recordar moments en què el reconeixement no formava part de la seua carrera, sinó tot al contrari. Fins i tot, van patir un intent d'atemptat, quan el 1979 van col·locar un artefacte explosiu davall el seu vehicle. I no només això, la seua furgoneta moltes vegades eixia ratllada i patien assetjament per parlar en valencià: "Ens deien 'pueblerinas'".

La música popular

"La malaguenya de Barxeta" de Pep Gimeno 'el Botifarra'

Hi ha moments irrepetibles en l'imaginari valencià, com veure tot un auditori o tota una plaça de bous cantar a l'uníson "La malaguenya de Barxeta" i és que és una cançó feta pel poble i per al poble. Gràcies a la tasca de Pep Gimeno el Botifarra conservem tot aquest llegat de la música popular i tenim la possibilitat de divulgar les seues lletres.

"La Masereta" de Paco Muñoz

El pioner de la música infantil en valencià va ser Paco Muñoz i la cançó més destacable: "La masereta". D'aquesta cançó, Dani Miquel n'ha fet una versió actual i no hi ha cap criatura valenciana que no la conega: "És una cançó de les xiquetes i els xiquets".

Dels clàssics a les noves generacions

Uns altres himnes, però ja molt més actuals són cançons compostes per grups emergents de les últimes dècades que es van obrir pas gràcies a les peripècies dels clàssics de la Nova Cançó. Ací un llistat dels que hem destacat amb el reportatge de Zoom dedicat a la música en valencià.

"La Flama" d'Obrint Pas

"Camals mullats" de La Gossa Sorda

"Quan caminàvem" d'Aspencat

Aspencat, quan ja era un grup que s'havia dissolt, es van tornar a ajuntar per a actuar en els platós de la radiotelevisió valenciana, en concret, en el programa À Punt directe, que conduïa Carolina Ferre. Revivim aquest moment històric amb Zoom.

"Tobogan" de Zoo

"Mediterrània" de La Fúmiga

"I tu, sols tu" d'El Diluvi

Una llista per completar

Samantha, Auxili, Els Jóvens, El Diluvi, Pupil·les, Tardor, Pau Alabajos, JazzWoman... són només alguns altres artistes que també ressonen en la música en valencià. Impossibles nomenar-los a tots i a totes, però et suggerim que entres a la llista de reproducció de Spotify que el propi programa Zoom ha generat arran d'aquest capítol sobre la música en valencià. Gaudeix-ne!