Carles Peris, de la Unió de Llauradors: "Els que fan l'agost són els grans supermercats, ells marquen la tendència dels preus"

L'espai de reportatges d'investigació d'À Punt, el programa Zoom, ha abordat la greu situació que travessa el camp valencià, i el preocupant abandó de moltes terres. La crisi citrícola acumula en el sector molt de malestar i entreveu un futur molt incert. El ben cert és que els llauradors, les llauradores i les persones responsables de les organitzacions agràries necessiten poques paraules per a resumir l'actual situació que travessa el sector professional. Si amb poques paraules s'explica un problema que sembla molt clar, per què està enquistada la solució?

Com ha explicat a l'equip de Zoom, el president de l'Associació Valenciana d'Agricultores (AVA-Asaja), Cristóbal Aguado, "abans amb una arrova de taronges pagàvem quatre jornals, hui en dia amb deu arroves no en pagues ni un". Aguado ha contat que el que passa amb la taronja "també passa amb els caquis, per exemple, que estan arrancant-se i deixant-se perdre". Sols s'ha de mirar que "val més una bossa de plàstic al supermercat que el preu que li paguen per quilo de taronges al llaurador", ha dit el president AVA-Asaja. Per la qual cosa el sector busca alternatives.

Carles Peris, president de la Unió de Llauradors, també ha parlat alt i clar amb l'equip de Zoom. Davant de les càmeres ha volgut denunciar que "la diferència actual entre el preu que reben els llauradors pels cítrics i el que paga el consumidor (quan els compra) arriba, en alguns casos, fins al 1.500% de diferència".

Els grans supermercats són els que tenen la posició de domini, perquè més del 70% dels cítrics valencians que arriben al mercat, ho fan via les grans superfícies. Ells tenen, totalment, el poderCarles Peris - President de la Unió de Llauradors

"Clarament, els que estan fent l'agost en ple hivern són els grans supermercats, que són els que estan marcant la tendència dels preus. Ells posen un preu, el seu subministrador ha d'ajustar-se a aquest preu i... a qui pressiona el subministrador?, al que està més baix en l'eslavó de la cadena de producció".

Carles Peris també ha explicat al programa que els grans supermercats són els que tenen la posició de domini perquè més del 70% dels cítrics valencians que arriben al mercat, ho fan via les grans superfícies. Ells tenen, totalment, el poder.

Però com es defén la distribució?

Pedro Reig, el director de l'Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana (Asucova), per a justificar la seua posició ha argumentat que "a la Comunitat Valenciana es produeixen al voltant de tres milions de tones de cítrics, i el que es queda en el nostre mercat és al voltant de 300.000 tones, és a dir, un poc més del 10%, per tant, pense que tots entendran que el poder de decidir el preu és molt limitat, és pràcticament nul".

Uns arguments que a pocs convencen. La mateixa crítica fan tant la Unió de Llauradors com AVA. Aguado, president d'AVA, ha denunciat que "el poder de marcar els preus ve de dalt cap a baix". En aquest sentit, ha dit que s'ha de considerar que "el 70% d'un quilo de taronges és per a la mà d'obra i si no es compensa, l'agricultor està explotat i quasi esclavitzat", ha dit Aguado.

Una nova llei de la cadena alimentària de la qual alguns esperen poc

La nova llei de la cadena alimentària que el Congrés va aprovar el desembre del 2021 va prohibir la venda a pèrdues. Respecte d'aquesta llei alguns no tenen cap confiança. La Unió de Llauradors diu que "ha nascut morta", pel fet que no està legislada la posició de domini de les grans empreses.

Pedro Reig, per la seua banda, en nom dels supermercats ha dit que "estem contents i la celebrem. Sempre hem estat en contra de la venda a pèrdues. Això sí, aquesta reforma és un pas, però ni té la solució ni és la panacea". Altres, com és el cas de Jordi Sebastià, exeurodiputat de Compromís, diu que si bé "millora la situació", hi ha "punts foscos i estranys". Sebastià es pregunta "qui elabora els costos de producció" a la cadena.

Una tercera postura la trobem en AVA, que d'entrada sí que confia en la nova llei, però, com ha dit Aguado, "s'ha de treballar-hi, per tal d'aprofundir-hi".

En el programa s'escolta la veu d'alguns llauradors i llauradores, i dels problemes que travessen. És el cas, entre altres, de Juan Martí, Raimundo Giménez i la jove llauradora Sara Soler, que recentment va arribar als mitjans de comunicació, perquè ella i sa mare van decidir regalar el treball de tot l'any, la seua collita de navelina ecològica, perquè el comprador els va dir "a última hora" que no els la comprava.