Hu Zhao aprén al Baix Maestrat la tècnica de cosir les tomaques de penjar

Antigament, com que no hi havia producció a l'hivern, "la tomaca de l'estiu es cosia amb fil i agulla, i es penjava al rebost, per tal de tenir tomaca tot l'hivern i també en la primavera... fins que arribava de nou la tomaca d'estiu". Així ha rebut José, un llaurador del Baix Maestrat, Hu Zhao per tal d'explicar-li un poc d'història al voltant d'aquest apreciat producte local.

Com li ha dit, la tomaca de penjar és una varietat autòctona, no retocada genèticament. "A diferència de l'híbrida, la de penjar té menys presència visual, però quan la fiques dins de la boca és un orgasme de sabor", ha explicat José.

Hu ha pogut comprovar la quantitat de suc que té la tomaca de penjar. "Per això s'utilitza molt per al pa amb tomaca", li ha explicat José, des del mateix camp on ell mateix les cultiva. Hu, com que el que més li agrada és menjar, li ha preguntat com es pot menjar la tomaca de penjar. El llaurador ha recomanat emprar-la en la paella o per a acompanyament de llonganisses i coques.