Coneix la sorprenent història de Marita, l’única dona alacantina deportada a un camp de concentració nazi

Alacant/Cada vegada es coneixen més històries de valencians en camps de concentració. Al voltant d’uns 600 valencians van ser deportats. Totes aquestes històries amaguen moments molt durs, però algunes com les de María del Carmen van tindre un final feliç.

En l'últim programa de la segona temporada de Tresors amb història va participar María Victoria Martínez, veïna d'Alacant, per a contar la història de la germana del seu besavi. La història de María del Carmen Pomares Monleón, més coneguda com la tia María o Marita, que va ser l’única dona alacantina deportada a un camp de concentració nazi. Marita va estar presonera, concretament, al camp de Ravensbrück, per a després ser traslladada a Leipzig.

Entre els objectes que ha portat María Victoria es troba una carta que va escriure Marita, que té un gran valor sentimental per a la família. En aquesta carta la presonera contava als seus familiars que son fill havia estat a Mèxic, on s'havia pogut retrobar amb son germà Manuel Pomares, un escriptor, advocat i membre de diversos governs republicans que estava exiliat a Mèxic des de l’any 1942.

María Victoria ha contat a l'equip del programa Tresors amb història com Marita va arribar al camp de concentració. "Ella es va casar amb un ciutadà belga i per la guerra a Espanya, la parella va decidir marxar cap a París. A la casa d'un amic que era membre de la resistència francesa i que amagava uns documents molt importants". La descendent de Marita ha continuat explicant que la Gestapo va detindre l'amic de la parella, però no va trobar els documents.

Marita i el seu marit poc després els van descobrir i els van destruir, "però algú els va delatar a la Gestapo i la parella va acabar detinguda. Els dos van ser enviats, per separat, a diferents camps de concentració. Maria va passar dos mesos a Ravensbrück, un camp de concentració per a dones. Un temps després va ser traslladada al camp de concentració de Leipzig on va haver de fabricar obusos.  

Una història amb un final que sorprén

Com ha contat Maria Victoria, "la història conclou a l'abril quan acabava la guerra. Marita i les seues companyes van haver de caminar durant quatre dies fins que els nazis les van deixar en mans dels russos, que ens van entregar als americans, i finalment vam ser traslladades a París".

María Victoria ha recordat que Marita l’únic que volia era veure els fills. Volia telefonar-los i en aquells anys ja era possible fer-ho mitjançant una cabina de telèfon. "En acostar-se a una d'aquestes cabines, allí hi havia un home telefonant. Justament era el seu marit". Així és com, sorprenentment, acaba la història de Marita, una dona valenciana que va sobreviure als camps de concentració per a finalment poder retrobar-se amb tota la seua família.