Francisco Roca Pallardó, el bomber valencià que va salvar la Geperudeta durant la Guerra Civil
La Mare de Déu dels Desemparats es va poder salvar del greu incendi a la catedral de València el 21 de desembre del 1936, gràcies a la seua decidida intervenció
Francisco Roca era bomber de l’Ajuntament de València el 1936, l’any en què la Guerra Civil va començar a Espanya. Matilde Roca, la filla, ha estat amb l’equip de Tresors amb història per a explicar la història protagonitzada per son pare. Tot va ocórrer en el començament de la guerra, "quan els milicians comencen a cremar esglésies", com ha apuntat l’historiador Vicent Baydal.
Vicent Baydal ha recordat que, quan aquell 21 de desembre del 1936 va començar l’incendi de la catedral de València, del palau arquebisbal i de la basílica, “l’alcalde Josep Cano Coloma (gener 1936- febrer 1937), que era del partit Izquierda Republicana, va cridar a la calma, com també el capità de les milícies, i Peset Aleixandre, president d’Izquierda Republicana”.
"Mon pare, el dia que va saber que uns companys seus anaven a perdre la vida a l'arquebisbat, va dir 'Jo sé per on he d'entrar'. Va fer un forat i va entrar a traure’ls", ha explicat Matilde. En aquella intervenció, el bomber, pensant més en el poble de València que en ell mateix, també va salvar la venerada imatge. Paco Roca Pallardó va salvar la Geperudeta d'aquell incendi. Aquella va ser una jornada molt intensa "i el palau arquebisbal es va cremar sencer", ha apuntat Baydal.
"Mon pare no era creient, però va salvar la Geperudeta"
"Mon pare no era creient, però sí que era conscient que la Mare de Déu dels Desemparats era una joia per a València. I què va fer? Salvar-la. La van traure en una carreta, amagada, i la van portar a l’ajuntament", ha explicat Matilde Roca.
En acabar la Guerra Civil, ha explicat Adán Fernández, net de Francisco Roca, quan les tropes franquistes van entrar a València, "van dir que calia depurar funcionaris i començaren pel cos de bombers. I el primer a qui li va tocar va ser al meu iaio. I una nit en què estava sopant, se l’emportaren, per ser republicà. El van tancar a la presó de València, a les cel·les on anaven els que serien afusellats".
Segons Adán, es va salvar de l’afusellament gràcies a la marquesa de Malferit, la vida de la qual havia salvat en una ocasió. Tot i això, "va estar sis anys i un dia de presó major per un delicte d’incitació a la rebel·lió militar. Va aconseguir permutar la pena de presó major per la de desterrament i la família va triar Madrid".
