De ser llaurador, a crear un dels cines més grans d’Espanya. Així va ser el pare emprenedor de Miguel Cubells

Miguel Cubells fill ha portat al programa Tresors amb història un tresor que guarda de son pare: “Una filmadora de l’any 1923, de 9,5 mil·límetres. És com la càmera de vídeo actual, però de fa cent anys”. Aquest veí d’Alaquàs (Horta Sud) ha recordat que son pare la va comprar en els anys quaranta “i en els anys seixanta va complir la seua il·lusió, que era obrir un cine comercial”. I així va ser com va nàixer el cine Hercumar d’Alaquàs. 

El fill d’aquell emprenedor pot dir que és dels pocs de la seua generació que hui en dia atresora filmats tots els moments més importants de la seua vida. “Des que tenia huit mesos i ma mare em banyava en un llibrell, la meua comunió, la dels cosins…”.

Durant la conversa amb Miguel Cubells fill, l’etnòleg i historiador Joan Seguí li ha recordat que el cine va entrar a Espanya el 1895, “quan feia poc de l’estrena dels germans Lumière a París. En arribar a Madrid, poc després entraria a la resta de les ciutats espanyoles”. 

Una gelada als camps el va portar cap a un altre negoci

Miguel ha dit que el primer ofici de son pare va ser el de llaurador. “L’any 1944 va haver-hi una gelada molt forta, tots els camps de tarongers es van gelar. Ell sempre va portar diners fins que va aconseguir finançament per a construir un cine en un camp de carabasses que tenia son pare, el meu avi, a Alaquàs”. El cinema del pare de Miguel va arribar a ser un dels més grans d’Espanya: tenia 2.600 localitats.   

Pel que fa a la càmera filmadora que el fill ha portat a Tresors amb història, és de la firma Pathé Frères, "una empresa francesa de darreries del segle XIX, molt interessant", ha dit l’etnòleg i historiador Joan Seguí. “Aquest model va ser dels primers que els germans Pathé van fer de manera amateur. Per exemple, la pila és una corda. Quan la càmera va perdent corda, pares, li tornes a donar corda i continues gravant”.