Bones taronges de Xàtiva
Un tast de l'Edat Mitjana
Cuinem hui unes postres que porten la taronja per nom, però que no contenen ni taronja ni sucre. La recepta té origen medieval, ja que es va trobar a un receptari del s. XV i es parlava d’ella amb el nom de “les bones taronges de Xàtiva”.
Fem un poc d'història culinària amb aquestos ingredients:
Ingredients
- 80 g de farina
- 200 g de brull
- 200 g de formatge fresc sense sal
- 8 g de rent en pols
- 1 ou gros
- 1 culleradeta de sal
- Oli de gira-sol
- Canella en pols
- Mel de flor de taronger
Elaboració
- Esmicolem el brull i el formatge.
- Hi afegim l’ou, el rent, oli de gira-sol, mel, canella i la farina tamisada.
- Ho pastem tot bé fins que no queden grums.
- Ho reservem en la nevera durant 30 minuts, aprox.
- Amb les mans untades d’oli, formem boles d’uns 60 grams.
- Fregim les boles en oli abundant a foc mitjà.
- Escorrem les tarongetes sobre paper absorbent.
- Les servim amb canella i un raig de mel.
La cuina medieval
Aquesta recepta és una adaptació o modernització de l'original. Segurament, farien servir sagí per a fregir les “taronges”, ja que era el greix que més sovintejava (bé de porc, bé de gallina). També, la pasta es devia fer només amb formatge fresc, sense barrejar-lo amb brull, farina i ou. El fet que no porte sucre també té la seua lògica: en el segle XV, amb el que valia un quilo de sucre segur que podrien menjar unes quantes famílies durant diversos mesos.
Estes adaptacions són necessàries, perquè reproduir exactament receptes antigues allunyaria l’elaboració dels gustos actuals i potser ens decebria. Hem de pensar que, encara que es feren grans avanços, la ciència culinària no estava tan desenvolupada com en l’actualitat, i moltes de les elaboracions medievals serien incomestibles per als paladars actuals.
