15.02.2021 | Entrevista a Joan Romero i Jorge Olcina sobre el canvi climàtic en el Mediterrani

Part 22 Temporada 1 22 min.
tp

Joan Romero i Jorge Olcina, catedràtics de Geografia Humana a les universitats de València i d'Alacant, respectivament, han sigut rotunds en una entrevista en El dia À Punt.

“El Mediterrani és un punt calent del canvi climàtic. Serà una de les àrees més afectades a escala mundial. Els efectes poden ser fins i tot més devastadors que la pandèmia"

Així queda també de manifest en el llibre que ambdós prologuen, Canvio climático en el Mediterráneo, que acaba d'editar Tirant Humanidades. El llibre és un recull de les setze ponències presentades en el seminari Estratègies d'adaptació a la crisi climàtica, que es va celebrar a València el 2019, i afig dos capítols més. L'últim és el que signen Joan Romero i Jorge Olcina.

El canvi climàtic ha deixat de ser un tema de creences per a ser una qüestió d'evidències basades en dades científiques. Segons Joan Romero, la comunitat científica ja n'ha alertat dels efectes i ara és l’hora que els mitjans de comunicació i les polítiques públiques n'impulsen la legitimació i la regulació. En paraules del catedràtic, si mirem amb una perspectiva de 20 anys, la consciència cívica global sobre el fet que estem davant d’un repte civilitzatori ha avançat bastant, malgrat que encara estem lluny dels reptes d'urgència en matèria climàtica. “Estem a l’inici d’un canvi de paradigma cultural, però no estem fent prou, aquesta dècada serà decisiva", ha dit.

El paper dels mitjans de comunicació i els agents polítics

Segons Romero, Espanya ha de fer un esforç suplementari amb dos pilars fonamentals que funcionen com a eixos d’actuació. D’una banda, ha de situar una agenda per a la dècada que contemple els reptes en polítiques d’adaptació, de mitigació i d'anticipació als afectes del canvi climàtic d’ací a 2030. D’altra banda, com a segon pilar, Romero apunta la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la consciència col·lectiva i sobretot dels agents polítics. Els governants, segons explica, han de tindre l'obligació de prendre decisions pensant a llarg termini.

“La idea no és establir acords de quatre anys durant el temps que dura una legislatura, sinó arribar a un consens per a una dècada i marcar una agenda per a afrontar els efectes del canvi climàtic que es mantinga encara que canvie el mapa polític”.

Per la seua banda, el catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat d'Alacant, Jorge Olcina, enumera fenòmens que ens estan afectant ja: nits tropicals, canvis en el règim de precipitacions, un mar Mediterrani més càlid, borrasques com ara Gloria, etc. També parla d’una “mediterraneïtzació” del canvi climàtic que no només afecta les temperatures, sinó que també està alterant la circulació atmosfèrica i la freqüència d’aparició de fenòmens extrems.

Alhora, fa menció de la necessitat de repensar la gestió de les zones costaneres i alerta que no podem fer front als efectes dels temporals a la costa amb els enfocaments actuals, només amb mesures reparadores. Segons Olcina, haurem de canviar molt el sistema de planificació dels elements del medi natural, com ara la costa, l'aigua o el sòl.

“La sentència del Pativel és penosa”

Per al catedràtic, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que declara nul el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) és “penosa” i transmet un missatge negatiu per a la consciència de la sostenibilitat en la planificació dels espais i el territori. “La ciutadania ho està fent, està canviant la mentalitat, ara falta que la política acompanye”, ha reivindicat als micròfons d'El dia À Punt.

Una oportunitat de canvi i de fer les coses millor

En el llibre els autors mostren les conseqüències del canvi climàtic, però consideren que estem davant d'una oportunitat per a canviar. Per exemple, l'agricultura o el turisme de sol i platja, que és una de les fonts de treball i de riquesa a la Comunitat Valenciana. Segons Olcina, fins ara el nostre model de desenvolupament econòmic estava molt basat en l’explotació de recursos i requereix un replantejament i una planificació d’activitats econòmiques més respectuosa i sostenible amb els elements del medi natural. “Europa ens ha marcat una agenda per a 2050 de descarbonització de la nostra economia. Això suposarà canvis profunds en l'economia i l'activitat turística”.

Per la seua part, Romero assegura que els efectes del canvi climàtic poden ser fins i tot més devastadors que la pandèmia. Demana als ciutadans ser més “proactius” per tal de deixar als nostres fills una millor situació mediambiental. Com a claus del canvi apunta un full de ruta que comença per un canvi en el model de ciutat (“ciutat dels 15 minuts” amb uns serveis més pròxims), canvis en els models de mobilitat i canvi dels patrons de consum (“consum dels 150 km”).

En definitiva, les conseqüències econòmiques, socials, culturals i polítiques són un gran desafiament i un risc, però també poden ser una oportunitat de canvi social i econòmic i d'una forma de reinterpretar la relació amb el medi ambient. Tenim, sens dubte, un gran repte al davant.

Tenim memòria Més Arrow Negative
La llanterna màgica Més Arrow Negative
Gent que suma Més Arrow Negative
Putxero de divendres Més Arrow Negative