En 'Les notícies de la nit' hem informat que la inflació ha rebotat al 4,1% a l'abril per l'encariment dels combustibles. La taxa general tanca el mes 8 dècimes per damunt de la registrada al març, però la subjacent cau quasi un punt, fins al 6,6%. És la dada avançada de l'IPC d'abril; la definitiva la coneixerem el 12 de maig. També s'ha disparat l'euríbor fins al 3,7 per cent. Si ha de renovar la hipoteca perquè és a tipus variable, de mitjana s'incrementarà uns 290 euros al mes. Aquesta espiral inflacionista afecta la butxaca, especialment a la Comunitat Valenciana, perquè som de la ciutadania que menys guanyem: l'any passat 1.132 euros menys que la mitjana espanyola, segons ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística. Les causes: l'infrafinançament, la concentració de riquesa en poques mans, la pèrdua de teixit industrial, la inflació i el model productiu, ja que depenen principalment del turisme. 

Arran de la reunió de la taula de la sequera, que busca consensuar solucions, hem fet una radiografia de la situació al camp davant de la calor i la falta de pluja. Els conreus que més estan patint la falta d'aigua són sens dubte el cereal: blat, ordi, avena i ségol. De dramàtica qualifica el sector agrícola una situació que s'escampa especialment a les comarques de la Plana d'Utiel-Requena, els Serrans, l'Acoià, la Vall d'Aiora i els Ports. El raïm, l'ametla, l'oliva i la cirera són els conreus de secà que ara mateix esperen amb candeletes que arribe la pluja necessària abans de l'estiu per a salvar la campanya. De moment, l'anomenada fruita d'estiu, com nispro, albercoc i paraguaià, a la Marina Baixa, i a la Ribera Alta i Baixa, sobreviuen a una situació complicada, però tot dependrà del que tarde a ploure. 

Hui hem acabat la sèrie que analitza la salut de les costes valencianes. Després de molts anys investigar la regressió de les platges de la nostra costa, i vist que reposar tones i tones d'arena no soluciona la situació precària d'aquests espais, l'aposta de la recuperació se situa ara a la platja submergida. El pendent de l'arena massa pronunciat fa que l'erosió s'accelere. Les alternatives estan en dics submergits que trenquen la força de les ones mar endins. A la curta, aquesta és la solució més operativa que aconsellen les veus expertes per a reduir la regressió que pateix el litoral valencià. En la costa de les comarques del sud, això s'ha aconseguit casualment en alguns punts d'Altea. En canvi, l'erosió continua avançant en altres arenals, i cada vegada hi ha més veus que demanen una moratòria urbanística. 

Els accidents laborals mortals han augmentat un 17% el 2022 respecte de l'any anterior. Això suposa que 4 de cada 100.000 persones assalariades han mort en el treball. Per a fer-hi front, hui s'ha signat un pla d'actuació bianual, del 2023 al 2025, entre l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, l'INVASSAT, la patronal autonòmica CEV, la UGT-PV i CCOO PV. En el Dia de la Seguretat i Salut Laboral la sociòloga Clara Llorens, investigadora de l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut, ha afirmat en 'Les notícies de la nit' que les condicions de treball que provoquen malalties psicosocials (estrés, l'ansietat, les cardiovasculars i les depressions) es poden donar, de manera transversal, en tots els sectors laborals. 

També les hem contat que el Camp d'Elx s'alça contra els projectes de fotovoltaiques que ocuparan els seus horts. Més de trenta plantes solars estan en procés de tramitació als nuclis poblacionals d'aquesta zona del Baix Vinalopó. Hi ha veïnat que ja han rebut la notificació d'expropiació, altres que asseguren que ni l'han signada i també els ho han notificat. Veïnat que tindrà les plantes pràcticament a la porta de sa casa. No es neguen a aquest avanç mediambiental, però no d'una manera que consideren agressiva per al camp.