Les notícies de la nit

El consum de televisió tradicional cau un any més a nivells històrics. La temporada televisiva 2023-2024, que va del mes de setembre a juny, conclou amb una mitjana de 179 minuts de consum televisiu al dia per persona, mentre que el temps que es destina al televisor per a altres usos arriba al màxim, amb 49 minuts per persona i dia. La gent no ha deixat de veure la televisió, però la veu d'una altra manera. En esta transformació del consum creixen els continguts a la carta.

Ara que arriba eixe desitjat període de vacances, per a molta gent també comença el període de viatges, de fer maletes, programar excursions i activitats i, en definitiva, d'omplir els dies de descans d'un ritme que sovint no ens deixa descansar ni desconnectar. És el que es coneix com a turisme frenètic, una tendència que, segons les veus expertes, va en augment. Hem analitzat este fenomen amb Pablo Díaz Luque, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. 

La futura llei d'ensenyaments artístics del Ministeri d'Educació obri la porta a la professionalització per primera vegada. El sector, però, adverteix que per a aconseguir la fita queda molt de camí per recórrer. 

L'obesitat infantil afecta 124 milions de xiquets i xiquetes de 5 a 19 anys. És factor de risc per a malalties cròniques com la diabetis, el càncer o les malalties cardiovasculars, a més d'altres problemes psicosocials relacionats amb el baix rendiment escolar i la baixa autoestima. I com en altres àmbits de la vida, la tecnologia pot servir-nos d'ajuda. Amb l'objectiu de previndre l'obesitat infantil, el departament de salut d'Elda, a través de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i la Universitat Politècnica de València, ha posat en marxa un projecte per a facilitar pautes i hàbits saludables a través d'una aplicació pilot.

'Por a la nevera buida' és l'impactant títol que podem trobar en entrar al web de la ONG d'infància i educació, Educo, que treballa en més de díhuit països i des de fa més de trenta anys pel benestar i els drets de la infància, en especial el dret a rebre una educació de qualitat. I eixa qualitat educativa porta associada una bona alimentació de l'alumnat que la rep. Però la infància vulnerable corre el risc de quedar-se sense un menjar complet i saludable durant els huitanta dies d'estiu: part de juny, juliol, agost i part de setembre.  

La Universitat Politècnica de València ha fet un estudi per a mesurar la capacitat de càrrega i conéixer el nombre ideal de persones que permeten visitar els entorns turístics sense causar danys i fent que siga una visita òptima per a les persones. I el camp de proves ha sigut el centre històric de València. L'estudi apunta que l'augment del turisme a la ciutat des de la pandèmia provoca problemes, tant a turistes com al veïnat.

L'Organització Mundial de la Salut va establir el 14 de juny com el Dia Internacional del Donant de Sang, per a agrair i fer valdre les donacions. De fet, enguany es compleixen vint anys d'esta commemoració i s'ha posat en marxa una campanya mundial que, amb el lema "20 anys celebrant la generositat", agraeix les donacions voluntàries i altruistes de milers de persones i l'impacte en la millora de la salut de molta gent.  

La intel·ligència artificial obri moltes possibilitats per a fer-nos la vida més fàcil. L'aplicació en l'atenció sanitària és cada vegada més gran. Els dos projectes premiats per la càtedra d'Humanització de l'Assistència Sanitària de la Fundació ASISA, Projecte Humanitzant les Cures Intensives i la Universitat VIU tenen com a objectiu comú la millora de l'atenció sanitària i sociosanitària als pacients i les famílies, mantenint línies d'investigació en l'àmbit de la humanització i liderats, tant per investigadors amb dilatada experiència, com per investigadors joves.

Segons l'enquesta de salut de la Conselleria de Sanitat, el 50% de la població valenciana adulta té problemes de sobrepés. I este és el principal motiu de visita a les consultes de dietistes i nutricionistes.  

Jornada de ressaca democràtica de les europees. Amb una participació del 49%, onze punts menys de la del 2019, el PP ha guanyat les eleccions a Espanya amb 22 eurodiputats. Els socialistes, per darrere, encara que només amb dos escons menys. El tercer lloc és per a Vox, que ha aconseguit sis eurodiputats. Ara Repúbliques, la marca que uneix Esquerra Republicana, Bildu i el BNG, mantindrà els tres escons, els mateixos que s'embutxaca Sumar-Compromís. Atenció al debut de l'agitador Alvise Pérez. S'apunta tres representants. Per darrere ja Podem, amb dos; Junts, amb un eurodiputat; i el PNB i Coalició Canària també n'aconseguixen un.

Informatiu nocturn de la ràdio d’À Punt conduït per Alba Requejo. Cada dia, una hora d'informació, serveis, agenda, anàlisi i una invitació a la reflexió.

Diumenge, 3,8 milions persones tenen dret a vot a la Comunitat Valenciana. A tres dies de les eleccions, el dispositiu de votacions està enllestit. Més de 98 milions de paperetes, amb totes les opcions polítiques que s'hi presenten, s'han repartit ja entre els 2.211 col·legis electorals que obriran als diferents pobles i ciutats. Del total de paperetes, 88.567.496 corresponen a vot ordinari i 9.784.520 a vot per correu i des de l'estranger.

Segons les Nacions Unides, fins al 40% de les zones terrestres del planeta estan degradades, cosa que afecta directament la meitat de la població mundial. I és que el nombre i la durada dels períodes de sequera ha augmentat un 29% des de l'any 2000 i, si no es prenen mesures urgents, les sequeres podrien afectar més de tres quartes parts de la població mundial d'ací a 25 anys.

Des d'ahir i fins dissabte que ve, 8 de juny, a València té lloc la quinzena edició del Humans Fest, el Festival Internacional de Cinema i Drets Humans organitzat per Fundació per la Justícia. 

Aprofundim en un estudi sobre el benestar emocional de les famílies. El Grup d'Economia Experimental i Computacional de la Universitat Jaume I de Castelló ha analitzat com és la convivència en una mateixa llar dels progenitors que tenen entre 50 i 75 anys amb filles i fills que tenen més de 30 anys. L'estudi conclou que l'efecte més advers està en el benestar de les mares. I en especial si conviuen amb fills adults de sexe masculí. I tot, en un context on més del 40% de persones adultes d'entre 25 i 34 anys encara no s'ha emancipat de la llar familiar. Això als països del sud d'Europa, amb vincles familiars més estrets i una divisió menys equitativa del treball domèstic.

Actualment es calcula que l'1% de la població té celiaquia, una malaltia que, de moment, no té cura ni tractament i atenció, i va en augment. Només en un any els casos s'han incrementat un 7,5%. Però, a més, cal tindre en compte que es tarda una mitjana de set anys a diagnosticar que algú pateix esta malaltia digestiva que danya l'intestí prim i altera l'absorció de les vitamines, minerals i la resta de nutrients que contenen els aliments. 

Naix la Federació Espanyola de Pallassos d'Hospital, Clowns per la Salut. Reivindiquen la integració professional de la seua figura en l'atenció sanitària perquè la tasca que fan millorar el benestar emocional i psicològic dels xiquets i les xiquetes hospitalitzats i les seues famílies, i contribueixen a reduir els costos assistencials. La Federació creada fa poc està integrada per cinc entitats de tot l'Estat espanyol, entre les quals està la valenciana Pallassospital, i agrupa més de cent pallassos d'hospital. Entre totes sumen més de 65.000 intervencions anuals fetes en 33 hospitals i centres sociosanitaris. Hem parlat amb Sergio Claramunt, fundador de Pallassospital i president de Clowns per la Salut.

És veritat que només utilitzem el 10% del cervell? Com ens influeix la Lluna? Podem viatjar en el temps? Si bé històricament ha donat moltes respostes a la Humanitat, la ciència també ens ha deixat moltes preguntes. Fins i tot, respostes que generen noves preguntes. En 'Les notícies de la nit' d’este dimarts repassem algunes d'estes preguntes. Concretament, les 52 que el divulgador Carlos Briones, doctor en Ciències Químiques, s'ha fet en el llibre 'A bordo de tu curiosidad, un viaje por las preguntas y retos de la ciencia actual', que presenta dimecres 15 de maig a València. 

En 'Les Notícies de la Nit' presentem una iniciativa pionera a l'Estat que té com a objectiu facilitar l'ajuda dels bombers en les tasques de rescat i emergències amb xiquetes i xiquets. A través d'un peluix, en forma de gosset, es busca focalitzar l'atenció en moments en què menuts i menudes es troben en estat de xoc. 

Parlem d'investigació feta a la Comunitat Valenciana. Investigació puntera i premiada. El doctor alacantí Enrique de Madaria, metge a l'Hospital General Doctor Balmis i subdirector científic de l'Institut Isabial, l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant, acaba de ser reconegut com el millor investigador d'Europa en aparell digestiu. El guardó l'atorga l'Associació Europea de Gastroenterologia, l'entitat científica, de docència i pràctica clínica en aparell digestiu més prestigiosa d'Europa, i s'hi reconeix una persona cada any. Enrique de Madaria és el primer espanyol a aconseguir-lo. En 'Les notícies de la nit' ens ha explicat els últims avanços en el seu camp d'estudi.