L'experta en violència de gènere del Col·legi d'Advocats de València: "La llei és molt bona, el problema són els recursos"

En els primers dos mesos del 2026, deu dones han sigut assassinades per les parelles o exparelles. Febrer va ser especialment tràgic: només en una setmana, del dia 16 al 22, van matar quatre dones i dos menors. Què està fallant? Lourdes Vargas, la presidenta de la secció violència de gènere del Col·legi d'Advocats de València (ICAV) ho té clar. Defensa la llei 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere com una normativa puntera, de les millors de la Unió Europea, juntament amb la de Suècia. I assenyala cap a un altre costat: "El problema està més en els recursos". Falten veus expertes per a la correcta valoració del risc, psicòlegs forenses, personal als jutjats o agents per a protegir les víctimes, entre d'altres.

Durant una entrevista este dijous a Les notícies del matí, a tres dies del 8M, Vargas ha lamentat les limitacions de la protecció policial. "S'ha d'augmentar la vigilància", ha defensat, després de recordar que cada policia té assignades una mitjana de seixanta dones en situació de risc alt o extrem. Una xifra "impossible" que assegura que a la Comunitat Valenciana és superior, aproximant-se als cent casos per agent.

Cal augmentar la vigilància. Seixanta casos per agent de mitjana és una xifra impossible, i a la Comunitat Valenciana estem en cent

L'advocada aposta també per revisar els criteris per als casos de "vulnerabilitat especial". Considera "inexplicable" que en el doble assassinat masclista de Xilxes (Plana Baixa) la mare estiguera en un nivell mitjà de protecció en VioGén i no en l'alt o extrem, recomanable en perfils com els de les víctimes, que tenien discapacitat auditiva. La protecció alta oferix suport policial i dispositius de control telemàtic als agressors, que s'activen quan s'acosta a la víctima.

El problema dels recursos també pesa sobre esta tecnologia. El canvi de proveïdor i un problema de la migració de dades ha causat incidències en geolocalització, cobertura i càrrega que han desprotegit moltes dones. "S'estan fent esforços per corregir-lo, però el sistema ara no és molt fiable" lamenta l'advocada, que s'ha trobat amb polseres que donaven errades de 400 metres per a ordes d'allunyament d'entre 300 i 500 metres", amb agressors absolts perquè ha decaigut la prova que havien trencat la distància de separació, i "casos en què s'ha canviat quatre vegades l'aparell a l'agressor perquè no carregava".

La policia valora el risc amb un qüestionari i els jutjats de guàrdia normalment no ho fan, perquè tot i que ho demanes no tenen temps

La previsió del risc qüestiona també els recursos associats al sistema de protecció. En la policia, recorda Vargas, no es fan proves psicològiques a la persona denunciada, a qui simplement se li dona un qüestionari. La valoració psicològica a fons s'hauria de dur a terme en el pas a disposició judicial, però "es fa molt poc" perquè sol passar pel jutjat de guàrdia, saturat per sistema, "i normalment ni els jutges ni els professionals perden temps en això, perquè tot i que ho demanes no tenen temps".

En tot cas, l'experta nega que els agressors actuen amb violència contra les dones, i fins i tot els fills, per un trastorn psicològic. "Actuen a conseqüència de la violència de gènere, per rols de desigualtat i dominació. Està prou acreditat. Quan anem a juí, els forenses certifiquen normalment que no patixen cap trastorn", ha destacat.

Els agressors no estan bojos. Actuen per rols de desigualtat i dominació

També existix el problema de les custòdies malgrat els avanços per a evitar la violència vicària, com la modificació de l'article 94 del Codi Civil que suspén les visites en cas de condemna per violència de gènere o en el curs d'un procediment. La suspensió, però, "no és automàtica" perquè "es prioritza l'interés del menor". Hi juguen més factors. Per a començar, els equips psicosocials, que regulen les visites i la custòdia, manquen d'experts en violència de gènere.

Un agressor pot tindre la custòdia dels fills perquè el Codi Civil no ho prohibix sempre que s'acredite que és favorable a l'interés del menor

El dret civil opera en paral·lel a la denúncia —normalment de la dona— i dona prioritat al restabliment de la relació paternofilial "sense tindre en compte la seguretat de la víctima". Abans d'aplicar la suspensió de la custòdia, "el jutge valora les circumstàncies, analitza l'informe de l'equip psicosocial i valora si es mantenen o no les visites". "Un agressor pot tindre la custòdia perquè el Codi Civil no ho prohibix, sempre que s'acredite que és favorable a l'interés del menor i que la mare no pot fer-la", ha precisat la presidenta de la secció violència de gènere del Col·legi d'Advocats de València.