En 'Les notícies de la nit' hem informat de la jornada del Primer de Maig. Milers de treballadors i treballadores han eixit als carrers de les principals ciutats valencianes i les reivindicacions han anat directes a la patronal. Els sindicats majoritaris exigeixen a l'empresariat que apuge els salaris i avancen mobilitzacions si no s'aplega a un acord. Acusen la patronal de posar traves per a redistribuir els beneficis per tal de poder combatre la pujada de preus en aquesta crisi inflacionista. 

Amb motiu del Dia Internacional del Treball, Oxfam Intermón ha publicat una anàlisi que conclou que el salari de la ciutadania espanyola va caure un 5,5% el 2022, que equivaldria a quasi onze dies de treball. Contràriament, els dividends de les empreses que cotitzen en l'Ibex van augmentar un 26,8% respecte a l'any anterior, el 2021. A Espanya, 86 de cada 100 euros repartits com a dividends i altres rendiments financers acaben en mans d’un 10% de la població. Mentrestant, d’acord amb l'estudi, els sous a Espanya han augmentat menys que en la resta de les principals economies, de manera que les assalariades i els assalariats espanyols han perdut, de mitjana, 1.523 euros de poder adquisitiu el 2022.

La majoria de les manifestacions del Dia del Treball han recorregut de manera pacífica les principals ciutats de tot el món. Milers i milers de treballadors i treballadores han eixit al carrer per a reclamar millores laborals. En alguns casos han demanat, fins i tot poder treballar, com a Bangla Desh, i un sou just. Manifestacions també a Turquia, Alemanya i Grècia, on demanen que els beneficis de les grans companyies repercutisquen en els honoraris, ja que la inflació rècord d’enguany ha reduït dràsticament el poder adquisitiu dels assalariats. Contràriament, a França els sindicats diuen que la de hui ha sigut la segona manifestació més gran des que van començar les mobilitzacions contra la reforma de les pensions. Sí que ha sigut una de les més violentes fins ara. Hi ha desenes de persones detingudes i ferides, una d'elles un policia que està molt greu després de rebre un còctel incendiari.

Aquesta mateixa setmana sabran si els ha tocat formar part d'una mesa electoral el 28 de maig. Dimecres acaba el termini perquè els ajuntaments facen el sorteig de les nou persones, comptant els suplents, que es preveuen per a cada mesa. Des d'aleshores, la Junta Electoral disposa de tres dies per a comunicar-ho i, en cas de voler presentar al·legacions, tindran set dies des del moment en què els ho hagen notificat. Si és d'un municipi poc poblat i amb una alta taxa d'envelliment, les probabilitats són més altes que li toque estar en la mesa. És el cas d'Inma i Consu, dues veïnes de Toixa, amb uns 800 noms en el bombo: ja sumen set convocatòries.

Són preparatius per a unes eleccions pendents fins a l'últim moment de factors que poden decidir els resultats. Com ara, qui supera la barrera del 5 per cent, on se'n van les últimes paperetes de cada mesa o qui es queda la borsa de vots de Ciutadans. Unes qüestions clau que ja marquen l'estratègia dels partits. 

Amb impotència, així és com afronten els treballadors i les treballadores de la Hispanic Society of America la celebració de l'Any Sorolla. En vaga des de fa cinc setmanes, es concentren a les portes del museu per a denunciar les condicions laborals i la falta de personal, però sobretot les males condicions de conservació de les obres que alberga i que podrien fer desaparéixer un dels tresors més grans de l'art espanyol. La vaga ja ha cancel·lat diversos actes de la celebració de l'Any Sorolla i uns altres estan enlaire, com podria ser la cessió d'obres del pintor de la llum per a l'exposició que la Fundació Bancaixa prepara per a l'octubre a València. La Conselleria de Cultura afirma que no hi ha cap problema en el tràmit en la cessió.