Viu com els insectes i respira com una planta: així és la rata talp glabra nascuda a València

És un mamífer, però es comporta com un insecte. A més, és pràcticament immune al càncer, pot canviar de sang freda a calenta i ha desenvolupat quatre dents mòbils. És extraordinàriament longeu, quan falta d'oxigen, actua com una planta i pot resistir fins a deu minuts sense aquest element essencial per a la respiració de qualsevol animal. Són les peculiars característiques de la rata talp glabra o farumfer, de nom científic Heterocephalus glaber, una de les espècies que més interés desperta entre la comunitat científica i de la qual han nascut nou cries al Bioparc de València. 

Aquest animal és un rosegador que viu en el subsòl de les zones àrides de la Banya d'Àfrica, la regió que comprén Somàlia, Etiòpia, Eritrea i Djibouti, però al parc de València es poden veure un centenar estructurats en dues colònies, que viuen en un entramat de túnels i estances que recreen el seu hàbitat original.

El farumfer és l’únic mamífer que té una vida “eusocial”, és a dir, semblant a la d’alguns insectes com les formigues o les abelles, com expliquen des del Bioparc. Viu en colònies, amb una organitzada divisió del treball i tenen cura cooperativa de les cries. Només hi ha una femella reproductora –la reina–, d'un a tres mascles reproductors i la resta dels individus es reparteixen entre soldats i obrers.

D’altra banda, les rates talp glabres representen un impressionant exemple d'adaptació. Segons expliquen des del Bioparc, la penombra permanent en què viu aquesta espècie ha motivat una peculiar morfologia: té un cap desproporcionadament gran, uns ulls i unes orelles molt xicotets, i grans dents incisives que pot moure en totes les direccions per a excavar el dur terreny. Aquests animals tenen la pell rosada, però sense pèl. 

A més, com queles rates talp glabres viuen davall terra, on el nivell d’oxigen pot oscil·lar, poden passar de la sang calenta que tenen els mamífers, a la sang freda dels rèptils. A banda d’aquesta particularitat, des del Bioparc apunten que algunes investigacions han demostrat que, a causa de la falta d'oxigen, els farumfers es comporten com una planta, per això poden resistir fins a 10 minuts sense.

Els experts del Bioparc indiquen que diverses investigacions intenten aclarir les raons de la gran longevitat de les rates talp glabres, de fins a trenta anys, tenint en compte que viuen molt més que la resta de rosegadors. Els estudis també intenten conèixer més raons per les quals a penes desenvolupen tumors. Fins ara se sap que té un gen especial que impedeix el creixement desordenat de les cèl·lules.

Fa només uns dies també naixia al Bioparc un l'oricterop o porc formiguer, un peculiar animal, especialment per la seua aparença amb orelles que recorden les d'un conill, el morro semblant al d’un porc i la cua com la d'un cangur.